Més de 100 països signen l'acord contra el metà, responsable del 25% de l'escalfament global

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat noves mesures per reduir les emissions de metà, un dels gasos d'hivernacle més potents, i l'ampliació a més països del compromís per fer-ho.

L'anomenat Compromís Mundial pel Metà havia estat signat pels Estats Units i la Unió Europea, però ara inclourà 90 països, entre els quals el Brasil, però no la Xina, l'Índia i Rússia. La Xina és el primer emissor. Entre els cinc primers també hi ha l'Índia, Rússia, els Estats Units i el Brasil.

El compromís implica que el 2030 les emissions de metà s'hagin reduït un 30% respecte al 2020. Això permetria reduir 0,2 graus l'augment de la temperatura mitjana de la Terra i ajudaria a aconseguir l'esperat augment màxim d'1,5 graus.

El metà, CH₄, és un dels gasos d'hivernacle més potents, entre 28 i 34 vegades més que el CO₂, si bé la seva contribució a l'escalfament global és menor perquè es troba en una concentració molt més baixa.

Tot i així, segons l'IPCC, ha estat responsable d'atrapar al voltant de la quarta part de la calor retinguda a l'atmosfera des dels inicis de la revolució industrial al segle XVIII.

El fet positiu és que els seus efectes només duren aproximadament una dècada, a diferència del CO_2, que es pot mantenir actiu retenint calor a l'atmosfera durant segles.

La indústria dels combustibles fòssils

El 40% del metà s'emet per les activitats agrícoles i ramaderes, el 35% prové de la indústria de petroli, carbó i gas, i el 20% de les emissions de la matèria orgànica dels abocadors. Concretament, en la indústria fòssil, l'extracció de petroli i gas, el processament i la distribució sumen el 23% i la mineria de carbó el 12%.

El 2020 es va detectar un fort increment de les emissions de metà de les indústries fòssils. I aquí és on entren en joc les novetats del pla de Biden. Vol limitar aquestes emissions i restaurar les lleis derogades per Donald Trump. L'EPA, l'Agència de Protecció Mediambiental, regularà l'obligació de detectar i reparar aquestes fuites, incloses les que es produeixen amb el fracking.

També s'aplicarà a les emissions de gas natural generades com a subproducte en el processament del petroli i que actualment es deixen escapar o es cremen, produint una característica flama en aquestes factories.

Complir aquestes noves normes requerirà inspeccionar milers de quilòmetres de gasoductes i de canonades que es troben dintre de ciutats. Es calcula que només a Boston s'escapen cada any 49.000 tones de metà.

Segons un informe sobre el metà publicat per les Nacions Unides al maig, les emissions de metà van superar els 360 milions de tones el 2020, i sense fer res es calcula que seguirien augmentant almenys fins al 2040. Reduir-les és una de les estratègies amb millor balanç benefici-cost per limitar l'augment de temperatura.

Juntament amb els mesures directes per aconseguir la reducció del 30%, amb mesures addicionals s'arribaria al 45%. Aquestes consisteixen en estalvi i eficiència energètics, canvi a combustibles més nets, reducció del malbaratament alimentari i canvis en la dieta, entre altres.

Amb això, la reducció de l'augment de temperatura seria de 0,3 graus el 2040, una dècima més que amb només les mesures directes.

Però, segons l'informe, també s'evitarien cada any 255.000 morts prematures, 775.000 visites als hospitals relacionades amb l'asma, 73.000 milions d'hores de treball perdudes per calor extrema i 26 milions de tones de conreus malmenades.