El PP supera el PSOE en unes eleccions europees que confirmen el declivi del bipartidisme tradicional

La candidatura del Partit Popular encapçalada per Miguel Arias Cañete ha estat la més votada a les eleccions europees, uns comicis que en el conjunt d'Espanya s'entenien com a primer termòmetre de cara a les cites electorals autonòmiques i municipals de l'any vinent. No ha estat, però, una victòria de les dolces. La gran incògnita que havia de resoldre aquesta nit electoral era com afectava al bipartidisme tradicional que encarnen PP i PSOE l'auge d'altres partits i la irrupció de nous. I les amenaces s'han complert.

El PP ha rebut el suport del 26,04% dels sufragis, al llindar dels 4 milions de vots, que es tradueixen en 16 escons al Parlament Europeu, vuit menys que en les eleccions de 2009. A l'hora de les valoracions, els dirigents populars han posat èmfasi en el resultat passant de puntetes en la sagnia de vots i han destacat la victòria malgrat les decisions impopulars que han hagut de prendre en els dos anys i mig de govern de Mariano Rajoy.

El PSOE, guanyador dels anteriors comicis europeus, ha estat la segona força més votada i amb un 23,03% dels sufragis, poc més de 3,5 milions de paparetes, veurà 14 dels seus candidats asseguts a l'Eurocambra, 9 menys dels actuals. Els socialistes, que havien apostat fort per aquestes eleccions amb la presència de la mà dreta d'Alfredo Pérez Rubalcaba, Elena Valenciano, al capdavant de la llista, no acaben de trobar la manera de frenar la fugida de vots. Valenciano ha admès que els resultats dels comicis, que havien plantejat com un plebiscit a Rajoy, són "dolents".

Amb un 99,74% escrutat, els dos grans partits han sumat un 49,06%, el percentatge més baix d'unes europees i molt lluny del 73,4% de les últimes generals.

Un arc parlamentari més variat

Destaca la divisió de vot al flanc esquerre. IU-ICV ha posat èmfasi durant la campanya en l'eix social i, vistos els resultats, li ha funcionat perquè col·loca sis representants a la nova Eurocambra. Fins ara en tenien dos. Amb més d'1,5 milions de vots (9,99%) passa de quarta a tercera força més votada, en detriment de la Coalició per Europa de CiU i PNB, entre d'altres, que s'ha enfonsat fins a la sisena posició malgrat recollir més vots que el 2009 i mantenir els seus tres eurodiputats. Cayo Lara ha reclamat la dimissió de Mariano Rajoy, de qui ha dit que no té legitimitat per seguir governant.

La sorpresa de la nit electoral l'ha donat l'entrada amb força del partit de Pablo Iglesias, Podemos, a Europa. Un debut que els dóna 5 eurodiputats i els situa com a quarta força més votada. Més d'1,2 milions d'espanyols (7,94%) han apostat per aquest nou partit hereu del 15-M i que s'enfronta a la "dictadura financera actual". Iglesias ha volgut fer una crida a la calma i ha assegurat que encara no han aconseguit l'objectiu, ser una alternativa de govern. També s'ha compromès a treballar per "no ser una colònia d'Alemanya".

A la dreta, la UPyD de Rosa Díez es consolida com a principal rival del PP. Erigint-se en la garantia de la unitat d'Espanya durant la campanya, han esgarrapat més de mig milió de vots més que en les últimes europees (6,47%) i passarà de tenir un eurodiputat a tenir-se quatre. La seva líder, Rosa Díez, destaca que els ciutadans hagin donat un "suspens" al bipartidisme i assegura que aquests resultats són l'evidència que "la gent sap que no tots els partits són iguals".

La històrica victòria d'Esquerra a Catalunya, la primera des de la República, premia amb dos escons l'Esquerra pel Dret a Decidir, l'aposta arriscada dels republicans d'abandonar la coalició Europa dels Pobles en una votació en circumscripció única.

Ciutadans, que també ha tingut un debut destacat a Europa, tindrà dos eurodiputats. La candidatura Els Pobles Decideixen, que encapçalen Bildu i BNG amb u escó i Primavera Europea (Equo) amb un altre eurodiputat, acaba de conformar la representació espanyola a Brussel·les.