El "sí" a la independència s'imposa en les consultes sobiranistes amb un 94% dels vots
Catalunya ha viscut aquest diumenge la primera gran onada de consultes sobre la independència. Fins a 166 municipis han cridat els seus ciutadans de més de 16 anys, inclosos els d'origen immigrant, a les urnes per respondre a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?". I el 94,71% ha dit "sí". Tant com el resultat, a l'hora de les anàlisis comptarà la participació, que ha estat al voltant del 27,5%, segons dades encara provisionals, a l'espera de sumar-hi el vot anticipat.
Per molts catalans el 13-D era un diumenge qualsevol però per molts altres aquest dia tenia un significat especial. Unes 700.000 persones de 166 municipis estaven cridades a les urnes en una consulta organitzada per la societat civil en la qual se'ls demanava si volien o no una Catalunya independent. Molts balcons s'han llevat engalanats amb senyeres i estelades, i en molts pobles i ciutats s'ha respirat un ambient festiu amb activitats lúdiques paral·leles.
Finalment no hi ha hagut sorpreses i el "sí" a la independència s'ha imposat àmpliament, amb un 94,71% dels suports davant d'un 3,53% que s'ha decantat pel "no". També s'han recollit un 1,76% de vots blanc i un 0,34% més de nuls.
L'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència s'ha estès a 29 de les 41 comarques catalanes, sobretot a la demarcació de Girona i a la Catalunya central. A les Terres de l'Ebre, en canvi, no s'ha fet cap consulta. Osona, amb 35 pobles, i el Pla de l'Estany, amb 11, són els municipis on més ressò han tingut.
Participació al voltant del 30%
Unes 200.000 persones de les 700.000 que podien fer-ho han decidit acostar-se a les urnes per expressar la seva voluntat. Es tracta d'una participació que estaria al voltant del 27,5%, però que encara no es pot donar per definitiva perquè falta sumar-hi el vot anticipat. La xifra ha quedat per sota de les previsions dels organitzadors, però l'han donat com a bona.
La participació a les urnes varia notablement en funció de la dimensió del municipi. Així, el percentatge de vot ha estat més important als pobles de menys de 1.000 habitants, al voltant del 35%, i ha anat disminuint com més gran era la localitat.
Al municipi amb més població on es podia votar, Sant Cugat del Vallès, la participació ha estat de poc més del 25%, segons la Coordinadora Nacional. Als municipis amb més de 10.000 habitants la mitjana ha estat del 22%, mentre que en els de 5.000 a 10.000 habitants s'ha situat en el 24% i en les localitats d'entre 1.000 i 5.000 habitants, en el 27%.
El poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, es va avançar un dia a la gran data del 13-D. Allà la participació va ser al voltant del 90% i el "sí" va guanyar per una majoria aclaparadora. Dels 21 veïns amb dret de vot, 19 van anar a les urnes i 18 es van decantar pel "sí".
Una lliçó de ciutadania
L'operativa per fer possible tota aquesta iniciativa ha suposat que es mobilitzin més de 15.000 voluntaris a tot el país en 252 locals habilitats com a espais per votar i 564 meses.
L'organització, a més, en no disposar dels cens oficials, ha hagut de crear un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar que es votés dos cops. El registre informàtic es destruirà després de l'escrutini. Tots els votants, immigrants inclosos, havien d'acreditar-se presentant el DNI o un certificat d'empadronament.
Resultats i participació a banda, la convocatòria ha deixat també altres al·licients, com els dels joves de 16 i 17 anys i els immigrants, que han pogut votar per primera vegada. Es calcula que això hauria donat dret a vot a 120.000 persones d'origen immigrant, moltes de les quals s'han sumat a la festa sobiranista i se'ls ha pogut veure als locals de votació.
Observadors internacionals
Per donar més fiabilitat i transparència al procés, una trentena d'observadors internacionals han vetllat perquè les votacions es fessin amb totes les garanties. Eren eurodiputats i diputats de governs d'arreu del món que s'han repartit per comarques i han anat visitant els municipis per ser testimonis de les votacions.
Venien de llocs com Flandes, Còrsega, Itàlia, Irlanda o el Quebec. Alguns han dit que estan impressionats per la gran resposta popular que han tingut les consultes i per la manera com s'han organitzat. Els observadors hauran de redactar ara un informe per valorar com s'ha desenvolupat la jornada.
L'objectiu de donar el màxim ressò internacional a les consultes s'ha aconseguit. Mitjans com "Le Monde", la BBC o Al-Jazeera, a qui interessa la participació en les consultes populars de la població nouvinguda d'origen magrebí, han seguit les votacions i tot el procés amb especial atenció.
Finalment no hi ha hagut sorpreses i el "sí" a la independència s'ha imposat àmpliament, amb un 94,71% dels suports davant d'un 3,53% que s'ha decantat pel "no". També s'han recollit un 1,76% de vots blanc i un 0,34% més de nuls.
L'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència s'ha estès a 29 de les 41 comarques catalanes, sobretot a la demarcació de Girona i a la Catalunya central. A les Terres de l'Ebre, en canvi, no s'ha fet cap consulta. Osona, amb 35 pobles, i el Pla de l'Estany, amb 11, són els municipis on més ressò han tingut.
Participació al voltant del 30%
Unes 200.000 persones de les 700.000 que podien fer-ho han decidit acostar-se a les urnes per expressar la seva voluntat. Es tracta d'una participació que estaria al voltant del 27,5%, però que encara no es pot donar per definitiva perquè falta sumar-hi el vot anticipat. La xifra ha quedat per sota de les previsions dels organitzadors, però l'han donat com a bona.
La participació a les urnes varia notablement en funció de la dimensió del municipi. Així, el percentatge de vot ha estat més important als pobles de menys de 1.000 habitants, al voltant del 35%, i ha anat disminuint com més gran era la localitat.
Al municipi amb més població on es podia votar, Sant Cugat del Vallès, la participació ha estat de poc més del 25%, segons la Coordinadora Nacional. Als municipis amb més de 10.000 habitants la mitjana ha estat del 22%, mentre que en els de 5.000 a 10.000 habitants s'ha situat en el 24% i en les localitats d'entre 1.000 i 5.000 habitants, en el 27%.
El poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, es va avançar un dia a la gran data del 13-D. Allà la participació va ser al voltant del 90% i el "sí" va guanyar per una majoria aclaparadora. Dels 21 veïns amb dret de vot, 19 van anar a les urnes i 18 es van decantar pel "sí".
Una lliçó de ciutadania
L'operativa per fer possible tota aquesta iniciativa ha suposat que es mobilitzin més de 15.000 voluntaris a tot el país en 252 locals habilitats com a espais per votar i 564 meses.
L'organització, a més, en no disposar dels cens oficials, ha hagut de crear un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar que es votés dos cops. El registre informàtic es destruirà després de l'escrutini. Tots els votants, immigrants inclosos, havien d'acreditar-se presentant el DNI o un certificat d'empadronament.
Resultats i participació a banda, la convocatòria ha deixat també altres al·licients, com els dels joves de 16 i 17 anys i els immigrants, que han pogut votar per primera vegada. Es calcula que això hauria donat dret a vot a 120.000 persones d'origen immigrant, moltes de les quals s'han sumat a la festa sobiranista i se'ls ha pogut veure als locals de votació.
Observadors internacionals
Per donar més fiabilitat i transparència al procés, una trentena d'observadors internacionals han vetllat perquè les votacions es fessin amb totes les garanties. Eren eurodiputats i diputats de governs d'arreu del món que s'han repartit per comarques i han anat visitant els municipis per ser testimonis de les votacions.
Venien de llocs com Flandes, Còrsega, Itàlia, Irlanda o el Quebec. Alguns han dit que estan impressionats per la gran resposta popular que han tingut les consultes i per la manera com s'han organitzat. Els observadors hauran de redactar ara un informe per valorar com s'ha desenvolupat la jornada.
L'objectiu de donar el màxim ressò internacional a les consultes s'ha aconseguit. Mitjans com "Le Monde", la BBC o Al-Jazeera, a qui interessa la participació en les consultes populars de la població nouvinguda d'origen magrebí, han seguit les votacions i tot el procés amb especial atenció.
