La llei de consultes supera el primer pas al Parlament amb l'única objecció del PPC i C's
El ple de la cambra ha donat llum verda a la tramitació del projecte, després de tombar les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PPC i C's. CiU, ERC i Iniciativa demanen que no es tingui por de preguntar al poble de Catalunya, mentre que el PSC adverteix que la llei pot acabar impugnada si només està al servei a la causa independentista. El Partit Popular i Ciutadans reclamen que es prioritzi la lluita contra l'atur, i alerten que es vol dividir la societat amb un projecte secessionista que supera l'Estatut.
Irene VaquéActualitzat
La llei de consultes del segon govern d'Artur Mas ha superat el primer pas al Parlament. El ple de la cambra ha donat llum verda a la tramitació del projecte, després de tombar les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PPC i C's. El Parlament continuarà així el debat de la tercera llei de consultes, després de la del tripartit i el projecte de llei anterior del govern de Mas, que no va arribar a acabar el tràmit parlamentari perquè la cambra es va dissoldre per fer eleccions anticipades. A diferència de l'anterior, aquest projecte de llei permet consultar els ciutadans sense l'autorització de l'Estat.
En el debat de les esmenes (que han tingut el suport de 28 diputats i el rebuig de 104), CiU, ERC i Iniciativa han demanat que no es tingui por de preguntar al poble de Catalunya, mentre que el PSC ha advertit que la llei no ha de servir per separar-se d'Espanya. El Partit Popular i Ciutadans han reclamat que es prioritzi la lluita contra l'atur i alerten que es vol dividir la societat amb un projecte secessionista i que supera les competències de l'Estatut.
El president de C's, Albert Rivera, ha retret a CiU que abanderi el dret a decidir però no deixi opinar la gent sobre l'euro per recepta, les retallades o l'educació trilingüe i ha assegurat que la llei és "una coartada per separar Catalunya de la resta d'Espanya". Rivera ha lamentat que no es faci un debat monogràfic sobre l'atur al Parlament. A més, ha remarcat que, d'acord amb la Constitució, la sobirania nacional "es debat on toca i resideix la sobirania en aquest país", en referència al Congrés dels Diputats. I ha recriminat al PSC i ICV-EUiA que hagin pujat al carro del dret a decidir. "La pel·lícula ja està escrita, llavors no vinguin a dir que no se n'havien adonat", ha conclòs.
Per part del PPC, el diputat Santi Rodríguez ha remarcat que, amb aquest projecte, els promotors "no volen escoltar els catalans, sinó separar-los d'Espanya i d'Europa" i ha advertit que serà la UE si decidirà "si vol o no" una Catalunya independent. Rodríguez ha advertit que "l'enemic no és Espanya, és la crisi i l'atur" i s'ha preguntat "a què esperem per lluitar contra l'enemic, perquè els més de 900.000 ciutadans que estan a l'atur estan esperant que ens moguem en aquest sentit". El diputat popular també ha considerat que el PSC va "amb el lliri a la mà" defensant que la llei no està al servei de la independència.
Entre els partits que rebutjat les esmenes, el diputat de CiU Josep Rull ha preguntat al PPC i C's "per què tenen tant por que el poble de Catalunya s'expressi" i ha considerat "extraordinàriament greu" que es negui a aquest poble "l'existència com a subjecte democràtic". Rull, que ha recordat que al Regne Unit el conservador David Cameron ha accedit a autoritzar una consulta sobre el futur d'Escòcia, ha defensat que la llei de consultes beu de la "democràcia, la participació i la llibertat".
La diputada d'ERC Gemma Calvet ha demanat a C's i PPC que "abandonin els arguments de por i d'enemic i s'apuntin al progrés". Davant l'opinió que cal ajustar-se al que diu la Constitució Espanyola, Calvet ha advertit que "no hi ha regles de joc perquè la democràcia no és un joc, és una professio de fe" i ha apel·lat als juristes "de prestigi" que han defensat que no es poden "posar obstacles" a les aspiracions sobiranistes.
El diputat del PSC Ferran Pedret ha afirmat que la llei "no ha començat amb bon peu" i ha pronosticat que "entre uns i altres acabaran per fer que neixi morta perquè n'estan fent una arma llançívola". Pedret ha justificat el suport dels socialistes al projecte amb l'argument que volen "millorar" la llei, encara que alguns els qualifiquin de "tontos útils", però ha alertat que la llei pot acabar "impugnada" si es fa servir només per a la causa independentista. El diputat del PSC ha considerat que el projecte enfortirà la participació i "pot ser un bon martell per treballar i no per serrar res".
L'ecosocialista Dolors Camats ha coincidit amb Pedret que la llei "comença amb mal peu quan alguns pretenen utilitzar-la exclusivament per un sol cas", però ha defensat que és una llei per enfortir la democràcia i "pels que no poden agafar el telèfon i que els facin una llei a mida". Camats ha assegurat que "tant de bo" no calgués la llei per fer la consulta i s'hagués pactat entre els executius espanyols i català. També ha retret a C's i PPC que ara hagin esmenat el projecte, quan només conté tres canvis respecte la llei de fa tres anys.
Quim Arrufat, de la CUP, ha recordat que Suïssa, alguns estats dels EUA i Itàlia també exerceixen consultes populars. Arrufat ha afegit que el seu grup no entén la "negativa taxativa" del Partit Popular i Ciutadans a promoure una llei de consultes quan saben que la justícia espanyola anul·larà qualsevol proposta per a l'autodeterminació de Catalunya. "No pateixin, que els tribunals espanyols no els deixaran sols", ha comentat.
D'on surt la llei
Després de la llum verda a la tramitació, ara el projecte de llei es veurà en comissió i d'aquí a uns dos mesos tornarà al ple per, previsiblement, quedar aprovat.
La llei de consultes s'ha elaborat en una ponència de tots els grups parlamentaris que va acabar el 19 de març amb el suport de CiU, Esquerra, PSC, Iniciativa i la CUP. El PP i Ciutadans s'hi van mostrar contraris, perquè consideren que és un subterfugi cap a la independència i hi van presentar esmenes a la totalitat.
Aquesta llei és la que hauria de permetre convocar la consulta sobre el futur de Catalunya, prevista per l'any que ve. Preveu que hi puguin votar tots aquells ciutadans espanyols o de la Unió Europea, d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya. L'edat per exercir el dret de vot serà els 16 anys.
El president de la Generalitat, els ens locals i la iniciativa ciutadana seran els que podran convocar un referèndum. Dins de l'àmbit local, caldran 50.000 signatures o un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població perquè es pugui dur a terme. I podrà tenir una o més preguntes, però hauran de ser clares i inequívoques.
En el debat de les esmenes (que han tingut el suport de 28 diputats i el rebuig de 104), CiU, ERC i Iniciativa han demanat que no es tingui por de preguntar al poble de Catalunya, mentre que el PSC ha advertit que la llei no ha de servir per separar-se d'Espanya. El Partit Popular i Ciutadans han reclamat que es prioritzi la lluita contra l'atur i alerten que es vol dividir la societat amb un projecte secessionista i que supera les competències de l'Estatut.
El president de C's, Albert Rivera, ha retret a CiU que abanderi el dret a decidir però no deixi opinar la gent sobre l'euro per recepta, les retallades o l'educació trilingüe i ha assegurat que la llei és "una coartada per separar Catalunya de la resta d'Espanya". Rivera ha lamentat que no es faci un debat monogràfic sobre l'atur al Parlament. A més, ha remarcat que, d'acord amb la Constitució, la sobirania nacional "es debat on toca i resideix la sobirania en aquest país", en referència al Congrés dels Diputats. I ha recriminat al PSC i ICV-EUiA que hagin pujat al carro del dret a decidir. "La pel·lícula ja està escrita, llavors no vinguin a dir que no se n'havien adonat", ha conclòs.
Per part del PPC, el diputat Santi Rodríguez ha remarcat que, amb aquest projecte, els promotors "no volen escoltar els catalans, sinó separar-los d'Espanya i d'Europa" i ha advertit que serà la UE si decidirà "si vol o no" una Catalunya independent. Rodríguez ha advertit que "l'enemic no és Espanya, és la crisi i l'atur" i s'ha preguntat "a què esperem per lluitar contra l'enemic, perquè els més de 900.000 ciutadans que estan a l'atur estan esperant que ens moguem en aquest sentit". El diputat popular també ha considerat que el PSC va "amb el lliri a la mà" defensant que la llei no està al servei de la independència.
Entre els partits que rebutjat les esmenes, el diputat de CiU Josep Rull ha preguntat al PPC i C's "per què tenen tant por que el poble de Catalunya s'expressi" i ha considerat "extraordinàriament greu" que es negui a aquest poble "l'existència com a subjecte democràtic". Rull, que ha recordat que al Regne Unit el conservador David Cameron ha accedit a autoritzar una consulta sobre el futur d'Escòcia, ha defensat que la llei de consultes beu de la "democràcia, la participació i la llibertat".
La diputada d'ERC Gemma Calvet ha demanat a C's i PPC que "abandonin els arguments de por i d'enemic i s'apuntin al progrés". Davant l'opinió que cal ajustar-se al que diu la Constitució Espanyola, Calvet ha advertit que "no hi ha regles de joc perquè la democràcia no és un joc, és una professio de fe" i ha apel·lat als juristes "de prestigi" que han defensat que no es poden "posar obstacles" a les aspiracions sobiranistes.
El diputat del PSC Ferran Pedret ha afirmat que la llei "no ha començat amb bon peu" i ha pronosticat que "entre uns i altres acabaran per fer que neixi morta perquè n'estan fent una arma llançívola". Pedret ha justificat el suport dels socialistes al projecte amb l'argument que volen "millorar" la llei, encara que alguns els qualifiquin de "tontos útils", però ha alertat que la llei pot acabar "impugnada" si es fa servir només per a la causa independentista. El diputat del PSC ha considerat que el projecte enfortirà la participació i "pot ser un bon martell per treballar i no per serrar res".
L'ecosocialista Dolors Camats ha coincidit amb Pedret que la llei "comença amb mal peu quan alguns pretenen utilitzar-la exclusivament per un sol cas", però ha defensat que és una llei per enfortir la democràcia i "pels que no poden agafar el telèfon i que els facin una llei a mida". Camats ha assegurat que "tant de bo" no calgués la llei per fer la consulta i s'hagués pactat entre els executius espanyols i català. També ha retret a C's i PPC que ara hagin esmenat el projecte, quan només conté tres canvis respecte la llei de fa tres anys.
Quim Arrufat, de la CUP, ha recordat que Suïssa, alguns estats dels EUA i Itàlia també exerceixen consultes populars. Arrufat ha afegit que el seu grup no entén la "negativa taxativa" del Partit Popular i Ciutadans a promoure una llei de consultes quan saben que la justícia espanyola anul·larà qualsevol proposta per a l'autodeterminació de Catalunya. "No pateixin, que els tribunals espanyols no els deixaran sols", ha comentat.
D'on surt la llei
Després de la llum verda a la tramitació, ara el projecte de llei es veurà en comissió i d'aquí a uns dos mesos tornarà al ple per, previsiblement, quedar aprovat.
La llei de consultes s'ha elaborat en una ponència de tots els grups parlamentaris que va acabar el 19 de març amb el suport de CiU, Esquerra, PSC, Iniciativa i la CUP. El PP i Ciutadans s'hi van mostrar contraris, perquè consideren que és un subterfugi cap a la independència i hi van presentar esmenes a la totalitat.
Aquesta llei és la que hauria de permetre convocar la consulta sobre el futur de Catalunya, prevista per l'any que ve. Preveu que hi puguin votar tots aquells ciutadans espanyols o de la Unió Europea, d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya. L'edat per exercir el dret de vot serà els 16 anys.
El president de la Generalitat, els ens locals i la iniciativa ciutadana seran els que podran convocar un referèndum. Dins de l'àmbit local, caldran 50.000 signatures o un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població perquè es pugui dur a terme. I podrà tenir una o més preguntes, però hauran de ser clares i inequívoques.
