El noi empresonat utilitzava internet per assetjar les menors d'edat.
El noi empresonat utilitzava internet per assetjar les menors d'edat.
Washington

L'administració Obama espia indiscriminadament els comptes dels clients de Google, Apple, Yahoo i Facebook

L'Agència de Seguretat Nacional nord-americana i l'FBI accedeixen als servidors centrals de Google, Apple, Yahoo, Facebook i Microsoft per examinar els xats d'àudio i vídeo, fotografies, correus electrònics, documents i registres de connexió dels seus clients.

RedaccióActualitzat
L'Agència de Seguretat Nacional nord-americana (NSA) i l'FBI han accedit als servidors centrals de les principals companyies d'internet als EUA per examinar els xats d'àudio i vídeo, fotografies, correus electrònics, documents i registres de connexió dels seus clients, segons ha revelat "The Washington Post" en un article publicat hores després que l'administració Obama havia reconegut haver espiat milions de trucades de clients de Verizon.

Segons la documentació secreta a la què ha tingut accés el rotatiu nord-americà, les empreses dominants de Silicon Valley participen, de forma voluntària, en aquest programa de lluita contra el terrorisme, anomenat Prism. Es tracta de Microsoft Corp, Yahoo Inc, Google Inc, Facebook Inc, PalTalk, AOL Inc, Skype, YouTube i Apple Inc.

"El 98% de la producció de Prism es basa en Microsoft, Google i Yahoo. Necessitem assegurar-nos que aquestes fonts no pateixin danys", s'afirma al document secret.

Les empreses ho desmenteixen

Google, Apple, Yahoo i Facebook, però, s'han afanyat a desmentir que el govern nord-americà hagi "accedit directament" als seus servidors centrals. Microsoft, per la seva banda, assegura que no participen voluntàriament en cap programa governamental i que només compleixen "amb les ordres requerides sobre comptes específics"
.

Funcionaris dels serveis secrets han descrit el Prism com l'eina més prolífica feta servir fins ara. Només l'any passat, va ser mencionada en 1.477 informes presidencials. De fet, s'està convertint en el suport més important de l'Agència Nacional de Seguretat.

El Prism no s'havia donat a conèixer públicament abans. En realitat, però, el cas no és nou. Sota la Patriot Act, llei aprovada dies després dels atemptats de les Torres Bessones el 2001, i que dóna poders excepcionals al president en la lluita antiterrorista, ja fa anys que les telefòniques són requerides a donar aquestes dades.

La novetat és que ara s'ha sabut que no hi ha selecció basada en sospites, sinó que es controla tothom.
Anar al contingut