Pere IV, un eix urbà històric que es vol reinventar
Durant els últims mesos s'ha fet un llarg procés participatiu per establir les bases de la reforma. A partir del treball conjunt, l'Ajuntament farà el projecte de reforma al final de l'estiu, per començar la primera fase de les obres el segon trimestre del 2014.
Alonso Carnicer/Sara GrimalActualitzat
El carrer de Pere IV, al Poblenou, és un eix viari de més de tres quilòmetres de llarg i amb 250 anys d'història. Era la carretera de Mataró i una de les principals sortides de la ciutat de Barcelona. Travessa en diagonal tot el Poblenou, des de l'Eixample, a la cruïlla del carrer de Zamora, fins a la Rambla de Prim, gairebé al límit de Sant Adrià de Besòs. Al llarg del carrer es barregen edificis d'habitatges amb tallers, magatzems, naus industrials i comerços.
Era el carrer gran del Poblenou, i al segle XIX es va convertir en la principal artèria industrial de Barcelona. Una via amb una intensa activitat i moviment, envoltada del fum de les xemeneies. Ara, el paisatge ha canviat: és un Poblenou d'empreses tecnològiques i blocs residencials i d'oficines, i Pere IV ha perdut protagonisme. A la cruïlla de la Diagonal, el Parc Central del Poblenou trenca la continuïtat del carrer, tot i mantenir-ne la traça a l'interior. Més enllà, Pere IV està marcat per blocs de pisos a mig construir, solars buits i fàbriques en desús.
Les associacions de veïns i entitats del districte van presentar propostes per donar nova vida a tot el carrer. L'Ajuntament de Barcelona li ha donat ple suport i es va iniciar un procés de treball conjunt. Al llarg dels últims mesos s'ha fet un llarg procés participatiu, amb consultes i una jornada que va establir les bases per a la reforma. Un procés participatiu que les entitats volen que continuï. A partir del treball conjunt, l'Ajuntament farà el projecte de reforma al final de l'estiu, per començar la primera fase de les obres el segon trimestre del 2014. Com ha explicat Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà: "Volem que esdevingui un nova mena d'eix verd de la ciutat; per això la potenciació de les voreres, de l'arbrat, serà fonamental, i la reducció dràstica de la circulació. No és una actuació exclusivament d'un barri. Tota la ciutat ha de comprendre que a Pere IV ens hi juguem una part de la nostra identitat i una part de la regeneració del futur econòmic de la ciutat."
Una regeneració que passa per recuperar grans edificis industrials obsolets per a nous usos. Ca l'Alier, abandonada des de fa anys, podria acollir aviat empreses tecnològiques com Cisco o Schneider per desenvolupar sistemes d'anàlisi per a les ciutats intel·ligents. A l'altra banda de Pere IV, la fàbrica de creació La Escocesa ocupa dues naus cedides per l'Ajuntament a un col·lectiu d'artistes. El projecte podria ser compatible amb usos tecnològics. Altres actuacions que poden ser importants per a la revitalització de Pere IV són la rehabilitació d'una de les naus de l'antiga fàbrica de maquinària tèxtil Oliva Artés, que està fent l'Ajuntament amb el Museu d'Història de Barcelona, o la rehabilitació de l'edifici de l'antiga cooperativa Pau i Justícia, que ara acull l'escola de dramatúrgia de la Sala Beckett. Són alguns dels 42 edificis catalogats a l'entorn del carrer de Pere IV.
Per als veïns, a banda de les intervencions urbanístiques de la reforma, cal seguir recuperant com a equipaments públics els grans conjunts industrials com Can Ricart, i sobretot dotar-los de contingut. Salvador Clarós, president Associació de Veïns del Poblenou, planteja que "el pla urbanístic és fonamental per començar a recuperar tota aquesta cohesió urbana al centre del Poblenou, però no és suficient. La revitalització de Pere IV, si no ve acompanyada de la revitalització dels grans equipaments culturals, tampoc no funcionarà."
Potenciar un ric patrimoni i barrejar usos residencials, econòmics, tecnològics i culturals és la clau per fer de Pere IV un eix cívic i patrimonial.
Era el carrer gran del Poblenou, i al segle XIX es va convertir en la principal artèria industrial de Barcelona. Una via amb una intensa activitat i moviment, envoltada del fum de les xemeneies. Ara, el paisatge ha canviat: és un Poblenou d'empreses tecnològiques i blocs residencials i d'oficines, i Pere IV ha perdut protagonisme. A la cruïlla de la Diagonal, el Parc Central del Poblenou trenca la continuïtat del carrer, tot i mantenir-ne la traça a l'interior. Més enllà, Pere IV està marcat per blocs de pisos a mig construir, solars buits i fàbriques en desús.
Les associacions de veïns i entitats del districte van presentar propostes per donar nova vida a tot el carrer. L'Ajuntament de Barcelona li ha donat ple suport i es va iniciar un procés de treball conjunt. Al llarg dels últims mesos s'ha fet un llarg procés participatiu, amb consultes i una jornada que va establir les bases per a la reforma. Un procés participatiu que les entitats volen que continuï. A partir del treball conjunt, l'Ajuntament farà el projecte de reforma al final de l'estiu, per començar la primera fase de les obres el segon trimestre del 2014. Com ha explicat Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà: "Volem que esdevingui un nova mena d'eix verd de la ciutat; per això la potenciació de les voreres, de l'arbrat, serà fonamental, i la reducció dràstica de la circulació. No és una actuació exclusivament d'un barri. Tota la ciutat ha de comprendre que a Pere IV ens hi juguem una part de la nostra identitat i una part de la regeneració del futur econòmic de la ciutat."
Una regeneració que passa per recuperar grans edificis industrials obsolets per a nous usos. Ca l'Alier, abandonada des de fa anys, podria acollir aviat empreses tecnològiques com Cisco o Schneider per desenvolupar sistemes d'anàlisi per a les ciutats intel·ligents. A l'altra banda de Pere IV, la fàbrica de creació La Escocesa ocupa dues naus cedides per l'Ajuntament a un col·lectiu d'artistes. El projecte podria ser compatible amb usos tecnològics. Altres actuacions que poden ser importants per a la revitalització de Pere IV són la rehabilitació d'una de les naus de l'antiga fàbrica de maquinària tèxtil Oliva Artés, que està fent l'Ajuntament amb el Museu d'Història de Barcelona, o la rehabilitació de l'edifici de l'antiga cooperativa Pau i Justícia, que ara acull l'escola de dramatúrgia de la Sala Beckett. Són alguns dels 42 edificis catalogats a l'entorn del carrer de Pere IV.
Per als veïns, a banda de les intervencions urbanístiques de la reforma, cal seguir recuperant com a equipaments públics els grans conjunts industrials com Can Ricart, i sobretot dotar-los de contingut. Salvador Clarós, president Associació de Veïns del Poblenou, planteja que "el pla urbanístic és fonamental per començar a recuperar tota aquesta cohesió urbana al centre del Poblenou, però no és suficient. La revitalització de Pere IV, si no ve acompanyada de la revitalització dels grans equipaments culturals, tampoc no funcionarà."
Potenciar un ric patrimoni i barrejar usos residencials, econòmics, tecnològics i culturals és la clau per fer de Pere IV un eix cívic i patrimonial.
