Portes obertes al castell de Torre Baró, un nou mirador de Barcelona

A partir d'ara es pot visitar una altra joia de la Barcelona més insòlita i més desconeguda que encara s'escapa de l'abast de la majoria de turistes. Els racons de l'inacabat castell de Torre Baró, que a principis de segle XX havia de ser un gran hotel, ja són a l'abast del públic.

Dalt de la carena entre el Congost del Besòs i la ciutat de Barcelona, el castell de Torre Baró és una fita visual destacada. Després d'anys d'abandó, ha estat completament restaurat, i aquest cap de setmana obre les portes per primer cop. Amb grans cues, sobretot de veïns de Nou Barris. L'Ajuntament de Barcelona ha invertit 750.000 euros per consolidar l'edifici i fer-hi un espai expositiu i un punt d'informació del parc de Collserola. 

Totes les plantes es poden visitar i un dels atractius és la terrassa superior, que ofereix grans vistes sobre Barcelona i cap al Vallès.

Les plantes inferior i baixa de l'edifici estaran obertes al públic dimarts i dijous de 10 a 13 hores; dissabtes de 10 a 17 hores; i diumenges de 10 a 14 hores. Les tres plantes superiors només seran accessibles amb reserva prèvia. Com a principals activitats, es realitzaran tallers i activitats, així com vàries rutes per Collserola. Des del Museu d'Història de Barcelona i l'Arxiu històric de Roquetes-Nou Barris  es duran a terme rutes, itineraris i visites guiades.

Una sèrie de plafons fets pel Museu d'Història de Barcelona expliquen l'evolució històrica de tot el territori de Nou Barris i més enllà que envolta el castell. S'inclouen nombroses fotografies fetes per Narcís Darder entre 1965 i 1973 que permeten veure la evolució d'aquest territori. Les imatges, inèdites, les va aportar la família del fotògraf per a l'exposició "Perifèries urbanes".

La torre, construïda l'any 1905, havia de ser un hotel, però mai es va acabar. Era l'edifici principal d'un projecte de ciutat jardí de la Companyia d'Urbanització de les Altures del Nordest d'Horta i Les Roquetes. Era el temps en què la idea de la ciutat jardí estava en voga i es van fer l'Avinguda del Tibidabo o el Park Güell.

Ricard Martínez, historiador i documentalista de l'Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, ha acompanyat els visitants per explicar-los la història del castell i com va néixer aquest projecte urbanístic: "Volien crear una ciutat jardí, a l'estil de Vallvidrera, amb cases familiars en mig dels boscos, havia de ser una cosa idíl·lica, i fins i tot pensaven en cases unifamiliars el mig del bosc per gent no precisament adinerada sinó de classe mitjana o de classe obrera."

El xalet de la Trinitat, a la part baixa de la muntanya, a és l'únic testimoni d'un projecte que va fracassar perquè la zona era remota i estava mal comunicada. Dalt de tot de la muntanya va quedar, en un progressiu estat d'abandó, l'edifici que la gent ja anomenava el castell de Torre Baró. Durant la Guerra Civil va ser un punt estratègic en la defensa antiaèria de Barcelona. Al costat hi havia metralladores que intentaven aturar els atacs de l'aviació feixista.

Josep Martín, escultor i veí de la zona evoca l'època en què al castell onejava la bandera de la República i hi havia la tropa que participava en la defensa de la ciutat: "Van abatre un avió que va caure aquí darrera, era un avió italià, i al cap d'uns dies el meu germà i dos amics el van trobar, el van desmuntar i el van vendre a un drapaire, i amb això la meva mare ja tenia per fer unes farinetes, bunyols.... Perquè es passava molta gana, eh?"

Amb la falta d'habitatge en la postguerra i l'allau migratòria dels anys 50 i 60, gran part de la muntanya on s'havia projectat una ciutat jardí es va reparcel·lar i es va anar omplint de cases d'autoconstrucció, amb greus mancances urbanístiques. Tot al voltant van sorgir els grans barris obrers. 

Enmig dels canvis, el castell de Torre Baró és una icona de Nou Barris. La nova il·luminació, que funciona els caps de setmana, reforça el caràcter de símbol del castell.