Què és la LOMCE i com s'aplicarà?
La imposició del castellà com a llengua vehicular a tot l'estat és el punt que ha generat més polèmica a Catalunya de la llei per la millora de la qualitat educativa, la LOMCE. Però, quins altres canvis implica? i a quins alumnes els afectarà?
RedaccióActualitzat
La LOMCE, la llei per a la millora de la qualitat educativa, estableix que "el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'Estat i les llengües cooficials ho són també a les respectives comunitats autònomes". Però com que tant l'Estatut com la LEC, la llei d'educació de Catalunya, assenyalen que el català "és la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament", la Generalitat serà la que haurà d'assumir el cost d'escolaritzar en castellà els alumnes les famílies dels quals ho hagin demanat. Per això, haurà de pagar-los l'escolarització en un centre privat on existeixi aquesta oferta.
Aquest és el punt que més oposició ha creat a Catalunya, on des de fa més de vint anys d'aplica amb èxit el model d'immersió lingüística.
Canvis a Secundària
A banda, els principals canvis que introdueix la LOMCE afecten sobretot a partir de Secundària. A tercer d'ESO els alumnes hauran de decidir si volen fer matemàtiques aplicades o acadèmiques per començar a orientar-se cap a l'FP o el Batxillerat. I aquest passa a ser, precisament, el propòsit de tot quart d'ESO, que passa a tenir dues vies: d'iniciació al Batxillerat o d'iniciació a la Formació Professional.
Els alumnes hauran de repetir curs amb tres assignatures suspeses si dues d'aquestes són matemàtiques i llengua.
Torna la revàlida
Un cop superada l'ESO, els alumnes hauran de passar una avaluació, una prova abans coneguda com la revàlida. Serà indispensable per tenir el graduat d'ESO i tindrà un pes del 30% sobre la nota mitjana. Així doncs, s'afegeix una prova per passar als estudis postobligatoris.
FP
Uns estudis que a banda d'FP i Batxillerat constaran també de la Formació Professional Bàsica, que els equips docents recomanaran als estudiants amb més dificultats que tinguin com a mínim 15 anys. La llei recull també l'opció de l'FP dual.
S'elimina la selectivitat
Al final del Batxillerat caldrà fer novament una avaluació, on l'aprovat estarà en el 5. En canvi, la selectivitat, que es passava a partir d'un 4, desapareixerà i, en el seu lloc, seran les universitats les que podran fer proves pròpies d'accés.
No obstant això, a Catalunya, els centres han acordat que en cas que arribi a aplicar-se aquest punt, ells es coordinaran per fer una prova conjunta.
Però abans de la selectivitat, a Catalunya també desperta recel que les avaluacions del final de cada etapa les disenyarà el ministeri i seran estandarditzades.
Calendari d'aplicació
La controvèrsia i oposició que ha generat la llei al llarg del procés de la seva tramitació fa que molts considerin que la llei "neix morta". A Espanya, totes les forces de l'oposició -a excepció d'UPyD- s'han compromès a derogar-la i, a Catalunya, la consellera d'Educació, Irene Rigau, ha afirmat aquest dijous a "El matí de Catalunya Ràdio" que "no tindran cap pressa" a aplicar-la.
En tot cas, un cop es publiqui al BOE (després de l'aprovació al Congrés, ha de passar pel Senat i tornar al Congrés), la llei es començarà a aplicar en alguns cursos 9 mesos després, i anirà implementant-se sempre de forma progressiva.
Els primers cursos afectats serien 1r, 3r i 6è de Primària, però fins d'aquí a dos cursos no es farien les avaluacions al final de cada etapa amb efectes curriculars.
Les proves es poden començar a fer un curs després de la publicació de la LOMCE però si és així, aquest primer any no tindran efectes acadèmics.
Aquest és el punt que més oposició ha creat a Catalunya, on des de fa més de vint anys d'aplica amb èxit el model d'immersió lingüística.
Canvis a Secundària
A banda, els principals canvis que introdueix la LOMCE afecten sobretot a partir de Secundària. A tercer d'ESO els alumnes hauran de decidir si volen fer matemàtiques aplicades o acadèmiques per començar a orientar-se cap a l'FP o el Batxillerat. I aquest passa a ser, precisament, el propòsit de tot quart d'ESO, que passa a tenir dues vies: d'iniciació al Batxillerat o d'iniciació a la Formació Professional.
Els alumnes hauran de repetir curs amb tres assignatures suspeses si dues d'aquestes són matemàtiques i llengua.
Torna la revàlida
Un cop superada l'ESO, els alumnes hauran de passar una avaluació, una prova abans coneguda com la revàlida. Serà indispensable per tenir el graduat d'ESO i tindrà un pes del 30% sobre la nota mitjana. Així doncs, s'afegeix una prova per passar als estudis postobligatoris.
FP
Uns estudis que a banda d'FP i Batxillerat constaran també de la Formació Professional Bàsica, que els equips docents recomanaran als estudiants amb més dificultats que tinguin com a mínim 15 anys. La llei recull també l'opció de l'FP dual.
S'elimina la selectivitat
Al final del Batxillerat caldrà fer novament una avaluació, on l'aprovat estarà en el 5. En canvi, la selectivitat, que es passava a partir d'un 4, desapareixerà i, en el seu lloc, seran les universitats les que podran fer proves pròpies d'accés.
No obstant això, a Catalunya, els centres han acordat que en cas que arribi a aplicar-se aquest punt, ells es coordinaran per fer una prova conjunta.
Però abans de la selectivitat, a Catalunya també desperta recel que les avaluacions del final de cada etapa les disenyarà el ministeri i seran estandarditzades.
Calendari d'aplicació
La controvèrsia i oposició que ha generat la llei al llarg del procés de la seva tramitació fa que molts considerin que la llei "neix morta". A Espanya, totes les forces de l'oposició -a excepció d'UPyD- s'han compromès a derogar-la i, a Catalunya, la consellera d'Educació, Irene Rigau, ha afirmat aquest dijous a "El matí de Catalunya Ràdio" que "no tindran cap pressa" a aplicar-la.
En tot cas, un cop es publiqui al BOE (després de l'aprovació al Congrés, ha de passar pel Senat i tornar al Congrés), la llei es començarà a aplicar en alguns cursos 9 mesos després, i anirà implementant-se sempre de forma progressiva.
Els primers cursos afectats serien 1r, 3r i 6è de Primària, però fins d'aquí a dos cursos no es farien les avaluacions al final de cada etapa amb efectes curriculars.
Les proves es poden començar a fer un curs després de la publicació de la LOMCE però si és així, aquest primer any no tindran efectes acadèmics.
