Ser o no ser a la manifestació de l'Onze de Setembre
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha descartat finalment assistir a la manifestació independentista convocada per la Diada. La majoria de consellers sí que aniran a una marxa que portarà per lema "Catalunya, nou estat d'Europa".
Irene VaquéActualitzat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha descartat finalment assistir a la manifestació independentista convocada per l'Onze de Setembre. En els dies previs a la Diada, el debat sobre la presència o no del president de la Generalitat -i, per extensió, del govern- ha animat el debat polític. Els consellers tenen llibertat per anar, si volen, a la marxa que portarà per lema "Catalunya, nou Estat d'Europa".
Entre els membres del govern han predominat les favorables a anar a la marxa, encara que no queda clar si darrere la pancarta de l'Assemblea Nacional Catalana, que organitza la manifestació.
En absència del president, el càrrec institucional de major rang present a la marxa serà la vicepresidenta, Joana Ortega, que també és vicepresidenta d'Unió Democràtica. Ortega va anunciar que aniria a la marxa a títol personal, però a última hora s'ho ha repensat i caminarà darrere la senyera que portarà la representació de CiU.
El conseller d'Interior, Felip Puig, va avançar que Mas podria ser a la cita i va pronosticar que la marxa seria de les que fan història. "Obrirà la porta a la llibertat de Catalunya", va afirmar en una entrevista a Catalunya Informació. Puig, però, no serà a la cita perquè haurà de coordinar el dispositiu policial de la marxa.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va confirmar a Catalunya Ràdio que aniria a la marxa i va instar la ciutadania a reivindicar un Estat propi al carrer. També seran a la marxa el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, en qualitat de dirigent de CDC; la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau; el de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder,; el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; i el de Salut, Boi Ruiz.
Mentre els partits feien bullir l'olla de l'11-S, el portaveu del govern, Francesc Homs, va qualificar d'"anecdòtic" el debat i va demanar que els catalans traslladin, amb la Diada, un missatge "contundent d'afirmació nacional" cap a Madrid i Europa. El mateix que va reivindicar a la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances. Encara no ha aclarit si ell anirà o no a la manifestació.
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va recordar al juliol que CiU mai ha faltat a les grans manifestacions a favor dels drets nacionals, però va admetre que la decisió final dependria del "plantejament" de la manifestació. En aquest sentit, els convocants han convidat reiteradament el govern a secundar la marxa, però han remarcat que la manifestació és per la independència i que això no canviarà.
L'assistència a títol personal a la manifestació és l'opció que va anunciar el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, malgrat que va admetre que no l'incomodava el lema independentista. En canvi, els presidents de les diputacions de Barcelona i Girona, Salvador Esteve i Jaume Torramadé, van considerar que no es pot dissociar la persona del càrrec i es van comprometre a quadrar l'agenda per ser a l'acte de la Diada.
El primer membre de l'executiu d'Artur Mas que, directament, va rebutjar anar a la marxa és el conseller d'Agricultura i secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, que va argumentar que el "full de ruta" de CiU passa pel pacte fiscal, i no pas per la independència. Per aquest motiu, va considerar que cap membre del govern hi hauria d'anar. El segon que se n'ha desmarcat ha estat la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal.
Fora de l'executiu, ICV-EUiA, ERC i SI han anunciat que seran a la manifestació de la Diada i han criticat la incoherència i tebior d'Artur Mas i el seu govern. El secretari general dels ecosocialistes, Joan Herrera, creu que CiU vol desviar l'atenció sobre les retallades i la possible petició de rescat a Espanya. A més, pensa que és il·lògic voler anar a una protesta independentista i, alhora, votar a favor de la llei d'estabilitat pressupostària, "un dels principals atacs a l'autogovern".
El republicà Oriol Junqueras demana al govern que vagi a la manifestació, mentre que Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana per la Independència, convida CiU a "quedar-se a casa" si pretén "aprofitar-se" de la manifestació per continuar demanant el pacte fiscal.
Al PSC, la principal crítica al govern és que s'acosti a l'independentisme i no vetlli per una manifestació unitària, com denuncia Pere Navarro. Els socialistes, però, també afronten dissidències internes. Ernest Maragall va anunciar que aniria a la marxa si era plural i va reconèixer que no se sentia "gaire incòmode" amb el lema independentista. Maragall ha confirmat finalment que anirà a la protesta.
L'exconseller d'Economia Antoni Castells, que no ha comunicat si serà a la manifestació, sí que va apostar obertament per "més poder polític a Catalunya i Brussel·les, i tan poc com sigui possible a Madrid".
El PPC, per la seva part, denuncia la deriva independentista de CiU, fins al punt que ha advertit que boicotejarà els actes oficials de l'Onze de Setembre si tenen un "caràcter independentista i d'enfrontament".
Entre els membres del govern han predominat les favorables a anar a la marxa, encara que no queda clar si darrere la pancarta de l'Assemblea Nacional Catalana, que organitza la manifestació.
En absència del president, el càrrec institucional de major rang present a la marxa serà la vicepresidenta, Joana Ortega, que també és vicepresidenta d'Unió Democràtica. Ortega va anunciar que aniria a la marxa a títol personal, però a última hora s'ho ha repensat i caminarà darrere la senyera que portarà la representació de CiU.
El conseller d'Interior, Felip Puig, va avançar que Mas podria ser a la cita i va pronosticar que la marxa seria de les que fan història. "Obrirà la porta a la llibertat de Catalunya", va afirmar en una entrevista a Catalunya Informació. Puig, però, no serà a la cita perquè haurà de coordinar el dispositiu policial de la marxa.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va confirmar a Catalunya Ràdio que aniria a la marxa i va instar la ciutadania a reivindicar un Estat propi al carrer. També seran a la marxa el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, en qualitat de dirigent de CDC; la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau; el de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder,; el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; i el de Salut, Boi Ruiz.
Mentre els partits feien bullir l'olla de l'11-S, el portaveu del govern, Francesc Homs, va qualificar d'"anecdòtic" el debat i va demanar que els catalans traslladin, amb la Diada, un missatge "contundent d'afirmació nacional" cap a Madrid i Europa. El mateix que va reivindicar a la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances. Encara no ha aclarit si ell anirà o no a la manifestació.
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va recordar al juliol que CiU mai ha faltat a les grans manifestacions a favor dels drets nacionals, però va admetre que la decisió final dependria del "plantejament" de la manifestació. En aquest sentit, els convocants han convidat reiteradament el govern a secundar la marxa, però han remarcat que la manifestació és per la independència i que això no canviarà.
L'assistència a títol personal a la manifestació és l'opció que va anunciar el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, malgrat que va admetre que no l'incomodava el lema independentista. En canvi, els presidents de les diputacions de Barcelona i Girona, Salvador Esteve i Jaume Torramadé, van considerar que no es pot dissociar la persona del càrrec i es van comprometre a quadrar l'agenda per ser a l'acte de la Diada.
El primer membre de l'executiu d'Artur Mas que, directament, va rebutjar anar a la marxa és el conseller d'Agricultura i secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, que va argumentar que el "full de ruta" de CiU passa pel pacte fiscal, i no pas per la independència. Per aquest motiu, va considerar que cap membre del govern hi hauria d'anar. El segon que se n'ha desmarcat ha estat la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal.
Fora de l'executiu, ICV-EUiA, ERC i SI han anunciat que seran a la manifestació de la Diada i han criticat la incoherència i tebior d'Artur Mas i el seu govern. El secretari general dels ecosocialistes, Joan Herrera, creu que CiU vol desviar l'atenció sobre les retallades i la possible petició de rescat a Espanya. A més, pensa que és il·lògic voler anar a una protesta independentista i, alhora, votar a favor de la llei d'estabilitat pressupostària, "un dels principals atacs a l'autogovern".
El republicà Oriol Junqueras demana al govern que vagi a la manifestació, mentre que Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana per la Independència, convida CiU a "quedar-se a casa" si pretén "aprofitar-se" de la manifestació per continuar demanant el pacte fiscal.
Al PSC, la principal crítica al govern és que s'acosti a l'independentisme i no vetlli per una manifestació unitària, com denuncia Pere Navarro. Els socialistes, però, també afronten dissidències internes. Ernest Maragall va anunciar que aniria a la marxa si era plural i va reconèixer que no se sentia "gaire incòmode" amb el lema independentista. Maragall ha confirmat finalment que anirà a la protesta.
L'exconseller d'Economia Antoni Castells, que no ha comunicat si serà a la manifestació, sí que va apostar obertament per "més poder polític a Catalunya i Brussel·les, i tan poc com sigui possible a Madrid".
El PPC, per la seva part, denuncia la deriva independentista de CiU, fins al punt que ha advertit que boicotejarà els actes oficials de l'Onze de Setembre si tenen un "caràcter independentista i d'enfrontament".
