"A internet és molt difícil crear-s'hi una identitat falsa" (I)
David de Ugarte, economista, tecnòleg i emprenedor, fa dècades que deixa les seves reflexions a internet sobre com aquesta tecnologia ens permet tenir un debat obert i actiu per canviar les realitats socials. Autor de diversos llibres, ara acaba de publicar: "De les nacions a les xarxes".
En aquesta entrevista reflexiona sobre la propietat intel.lectual, les identitats que creem a internet, el concepte de 'democràcia econòmica' i sobre les fronteres virtuals que poden fer desaparèixer les reals.
David de Ugarte va passar pel CCCB per parlar sobre identitats a internet, xarxes socials, organitzacions virtuals i propietat intel.lectual.
P. Què és per a vostè internet des del punt de vista econòmic, sociològic i polític?
R. Ara mateix és la major xarxa de persones interconnectades, sense intermediaris, que mai ha hagut en la història de la humanitat. I està mitjançada per una tecnologia molt particular que també és textual. És un gran terreny d'experimentació social i de conversa i on cap tota la diversitat del món, és un terreny d'abundància. Es per això que vam crear el 2002 la "Sociedad Cooperativa de las Indias Electrònicas", amb la idea dels primers descobridors que en arribar a Amèrica van dir que es trobaven al paradís.
P. Parlim d'aquesta societat de les índies. Quin és el seu objectiu?
R. Després d'anys debatent sobre les possibilitats personals i col·lectives de llibertat que oferia la tecnologia, un grup de gent vam decidir no dependre de ningú, ni d'un lloc, un país, un mercat o una activitat econòmica exclusiva. "La Sociedad de les Indias" és una productora d'immaterials: d'idees, consultoria, continguts. Ara ja som una dotzena de persones, econòmicament independents, que treballem a l'Argentina, l'Uruguai i Espanya. I l'any passat, vam formar "El Grupo de Exploradores Electrónicos", que es dedica a fer coses materials, com la samarreta de cotó ecològic que porto o la distribució de vi natural. El discurs de la responsabilitat social i mediambiental pot portar també a la fabricació de coses i tenir èxit a internet.
P. Abans ha comentat que l'objectiu era no dependre de ningú. Això és possible?
R. És possible interdependre, és a dir, tenir una cistella on hi hagi moltes coses diferents. El que no volíem era això que passa molt a Espanya: formar part d'un debat que no ens interessa, accedir només als quatre clients potencials i/o l'administració pública. No volem tenir aquest tipus de relació ni amb nosaltres mateixos. Volem ser més lliures.
P. Vol dir que fora de la xarxa no tenim aquesta abundància?
R. El món econòmic i de la producció, actualment, són els de l'escassetat. El de la manca de recursos, del capital, de la crisi. I crec que s'ha d'aprendre molt de la conversa i el debat que es genera a la xarxa. Ja no parlem de "cooperativisme", sinó de "Democràcia econòmica". Perquè ens hem adonat que des de l'última generació de quibuts a Israel fins a les comunitats agrícoles a l'Amèrica Llatina, les de feina al Senegal, o els debats que hi ha ara mateix al grup cooperatiu Mondragón és més important la deliberació que la decisió. No es tracta de decidir ràpidament, sinó de conversar entre tots molt abans de decidir. I això té el seu origen a la xarxa.
P. Ha citat el terme "democràcia econòmica". Què en podem entendre?
R. Seria entendre l'empresa, el lloc on passem la majoria del temps, com un espai polític en relació amb altres persones, dirigida com una comunitat on s'ha de produir un debat real, una conversa. Si no ens sembla que la tirania o la dictadura siguin bones per a un país, no té sentit que ho sigui per a una empresa ni per a l'organització de l'economia.
P. Les xarxes socials i comunitats virtuals que s'estan creant amb tant d'èxit a internet ens porten cap a aquest debat?
R. Sí, però fixa't què està passant. Abans ens agrupàvem segons la nostra vida, la gent que teníem més a prop: els amics d'escola, els de feina, els del poble, els veïns. Internet està canviant el concepte d'identitat perquè ara triem els que volem tenir a prop, els cerquem. I això ja no ha de veure amb l'herència familiar.
P. També és molt fàcil crear-s'hi una identitat nova a internet...
R. No, és molt difícil. Saps per què?
P. Per què?
R. Pots tenir una identitat falsa un dia, però s'ha de ser tan coherent perquè ningú et descobreixi que llavors gairebé te la creus i et pertany. Però és molt difícil... En aquest sentit Facebook ho està fent molt bé.
P. Ah sí?
R. Perquè tothom comença a adonar-se de com de perillós és centralitzar-ho tot a les xarxes com Facebook o Twitter. A diferència de la blogosfera que no és de ningú, aquestes empreses privades centralitzen la informació de milions de persones per obtenir tendències i control.
P. Llavors com és que tenen tant d'èxit?
R. Una de les peculiaritats d'internet és que el nombre de gent nova que comença cada any és sempre superior al que ja havia. I això provoca caure en errors comuns com el "soroll" que es fa enviant les cadenes de missatges falsos o "bulos". Si t'hi fixes, encara ens arriben a les nostres bústies però sempre de gent nova. I el resultat d'aquest aprenentatge obligat és l'èxit que està tenint Facebook. Però la gent que porta un temps comença a ser més restrictiva amb el seu perfil i ofereix menys dades privades.
(Continua llegint la 2a part de l'entrevista amb David de Ugarte)
R. Ara mateix és la major xarxa de persones interconnectades, sense intermediaris, que mai ha hagut en la història de la humanitat. I està mitjançada per una tecnologia molt particular que també és textual. És un gran terreny d'experimentació social i de conversa i on cap tota la diversitat del món, és un terreny d'abundància. Es per això que vam crear el 2002 la "Sociedad Cooperativa de las Indias Electrònicas", amb la idea dels primers descobridors que en arribar a Amèrica van dir que es trobaven al paradís.
P. Parlim d'aquesta societat de les índies. Quin és el seu objectiu?
R. Després d'anys debatent sobre les possibilitats personals i col·lectives de llibertat que oferia la tecnologia, un grup de gent vam decidir no dependre de ningú, ni d'un lloc, un país, un mercat o una activitat econòmica exclusiva. "La Sociedad de les Indias" és una productora d'immaterials: d'idees, consultoria, continguts. Ara ja som una dotzena de persones, econòmicament independents, que treballem a l'Argentina, l'Uruguai i Espanya. I l'any passat, vam formar "El Grupo de Exploradores Electrónicos", que es dedica a fer coses materials, com la samarreta de cotó ecològic que porto o la distribució de vi natural. El discurs de la responsabilitat social i mediambiental pot portar també a la fabricació de coses i tenir èxit a internet.
P. Abans ha comentat que l'objectiu era no dependre de ningú. Això és possible?
R. És possible interdependre, és a dir, tenir una cistella on hi hagi moltes coses diferents. El que no volíem era això que passa molt a Espanya: formar part d'un debat que no ens interessa, accedir només als quatre clients potencials i/o l'administració pública. No volem tenir aquest tipus de relació ni amb nosaltres mateixos. Volem ser més lliures.
P. Vol dir que fora de la xarxa no tenim aquesta abundància?
R. El món econòmic i de la producció, actualment, són els de l'escassetat. El de la manca de recursos, del capital, de la crisi. I crec que s'ha d'aprendre molt de la conversa i el debat que es genera a la xarxa. Ja no parlem de "cooperativisme", sinó de "Democràcia econòmica". Perquè ens hem adonat que des de l'última generació de quibuts a Israel fins a les comunitats agrícoles a l'Amèrica Llatina, les de feina al Senegal, o els debats que hi ha ara mateix al grup cooperatiu Mondragón és més important la deliberació que la decisió. No es tracta de decidir ràpidament, sinó de conversar entre tots molt abans de decidir. I això té el seu origen a la xarxa.
P. Ha citat el terme "democràcia econòmica". Què en podem entendre?
R. Seria entendre l'empresa, el lloc on passem la majoria del temps, com un espai polític en relació amb altres persones, dirigida com una comunitat on s'ha de produir un debat real, una conversa. Si no ens sembla que la tirania o la dictadura siguin bones per a un país, no té sentit que ho sigui per a una empresa ni per a l'organització de l'economia.
P. Les xarxes socials i comunitats virtuals que s'estan creant amb tant d'èxit a internet ens porten cap a aquest debat?
R. Sí, però fixa't què està passant. Abans ens agrupàvem segons la nostra vida, la gent que teníem més a prop: els amics d'escola, els de feina, els del poble, els veïns. Internet està canviant el concepte d'identitat perquè ara triem els que volem tenir a prop, els cerquem. I això ja no ha de veure amb l'herència familiar.
P. També és molt fàcil crear-s'hi una identitat nova a internet...
R. No, és molt difícil. Saps per què?
P. Per què?
R. Pots tenir una identitat falsa un dia, però s'ha de ser tan coherent perquè ningú et descobreixi que llavors gairebé te la creus i et pertany. Però és molt difícil... En aquest sentit Facebook ho està fent molt bé.
P. Ah sí?
R. Perquè tothom comença a adonar-se de com de perillós és centralitzar-ho tot a les xarxes com Facebook o Twitter. A diferència de la blogosfera que no és de ningú, aquestes empreses privades centralitzen la informació de milions de persones per obtenir tendències i control.
P. Llavors com és que tenen tant d'èxit?
R. Una de les peculiaritats d'internet és que el nombre de gent nova que comença cada any és sempre superior al que ja havia. I això provoca caure en errors comuns com el "soroll" que es fa enviant les cadenes de missatges falsos o "bulos". Si t'hi fixes, encara ens arriben a les nostres bústies però sempre de gent nova. I el resultat d'aquest aprenentatge obligat és l'èxit que està tenint Facebook. Però la gent que porta un temps comença a ser més restrictiva amb el seu perfil i ofereix menys dades privades.
(Continua llegint la 2a part de l'entrevista amb David de Ugarte)
