A les guerres, s'hi posa fi amb més guerra? La despesa militar s'ha doblat en 20 anys al món

El moviment antimilitarista mundial viu l'horror d'aquest conflicte amb doble frustració: la primera, l'assumpció que, al setembre del 2022, la dinàmica de la guerra, lluny d'apaivagar-se, és la d'escalar exponencialment, cosa que provocarà encara més morts i patiment. La segona, que la tendència armamentista mundial de les darreres dues dècades es veu més reforçada i justificada que mai.

"S'ha parlat molt de la necessitat d'incrementar la despesa militar com a resultat d'aquesta invasió. I això projecta la idea que la despesa militar és baixa, quan, de fet, portem dues dècades en què la despesa militar ha anat pujant i, de fet, el 2021 s'ha donat la xifra més alta mai registrada el món en despesa militar."

Ho diu Jordi Armadans, politòleg, activista i exdirector de l'ONG FundiPau, que es pregunta si una conclusió prudent de tota aquesta dinàmica bel·licista no seria, més aviat, que la resposta militar a una agressió militar és part del problema. Però amb aquesta agressió de Rússia a Ucraïna les organitzacions pacifistes i antimilitaristes ho tenen molt difícil per explicar els seus posicionaments contraris a dedicar més diners a comprar armes.

Des del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Jordi Calvo explica que l'acceptació de l'increment de la despesa militar entre les opinions públiques europees ha canviat molt des que va començar la invasió ara fa set mesos. Una majoria d'europeus no només accepta sinó que celebra que els seus governs dediquin diners públics a rearmar-se.

"La guerra a Ucraïna ha suposat un canvi de suports a l'augment de la despesa militars: del 30 i del 40% d'abans s'ha superat el 60 i el 70% de suports a aquest augment. I això els govern ho han agafat com la confirmació d'alguna cosa que ja volien fer."

Efectivament, els governs mundials han destapat els seus pressupostos de Defensa sense complexos. La Unió Europea va anunciar en la cimera extraordinària del 30 de maig del 2022 que l'anomenat Fons Europeu de Defensa comptaria amb un pressupost de 8.000 milions d'euros per gastar durant sis anys.

El percentatge del PIB dedicat a defensa entre els 27 ja és, de mitjana, de l'1,6%.

Les dades del prestigiós SIPRI, l'Institut Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm, van en la mateixa línia. La despesa militar mundial ha superat el 2021 els dos bilions de dòlars, la dada més alta de tota la història. Els Estats Units, el govern que més gasta de llarg en seguretat i defensa, ha centrat actualment els pressupostos a investigació i desenvolupament. Rússia, per la seva banda, va incrementar molt el pressupost militar en el període previ a la guerra i aquest 2021 va arribar a dedicar-hi el 4,1% del seu PIB. La despesa militar de la Xina és ascendent: ha crescut durant 27 anys i s'ha posicionat ja com el segon país amb major pressupost en defensa.

Però on més s'ha vist el canvi de tendència és en l'Aliança Atlàntica creada per Occident després de la Segona Guerra Mundial. Si l'administració Trump havia deixat l'OTAN gairebé moribunda, la invasió russa d'Ucraïna li ha donat una nova raó de ser: un nou vell enemic per justificar que els estats gastin almenys el 2% dels PIB nacionals en defensa. Vuit membres europeus de l'Aliança han arribat ja a aquesta fita que diferents administracions nord-americanes havien estat exigint els darrers anys. 

La idea que preval entre els governants de les principals potències, diu Jordi Calvo, és que la guerra només es pot acabar amb més guerra:

"La llàstima és que aquest camí es farà. Aquest camí deixarà desenes de milers de morts i destrosses i països arruïnats. Sobretot Ucraïna. I haurem de tornar a començar de zero optant per vies diferents."

Optar per vies diferents vol dir tornar a una taula de negociacions de la qual Ucraïna va sortir quan, a la primavera, es van descobrir les atrocitats perpetrades per les forces d'ocupació russes a Butxa. Les opcions de pau només les promou, ara per ara, la Turquia d'Erdogan, conscient que és una peça clau en el tauler per la seva doble posició geoestratègica; com a país membre de l'OTAN i com a país per on Rússia i Ucraïna han de fer passar els vaixells que porten cereals i fertilitzants cap a la resta del món. A set mesos de l'inici de la invasió, però, les iniciatives de pau, si hi són, no floreixen.

Però, més enllà del que passa sobre el terreny, els defensors de les polítiques de pau i de la mediació lamenten que s'hagi fet tan poc cas dels senyals d'alerta que a la tardor del 2021 Rússia ja estava donant. "Mai hem fet prevenció, mai hem fet defensa de drets humans, mai hem fet promoció efectiva de la pau. Per tant, una mica la sensació és que mai fem polítiques de prevenció de conflictes i només responen militarment quan la crisi ja no és aturable", diu Calvo.

El director del Centre Delàs va fins i tot més enllà i demana que s'obri la mirada per fer-la més crítica amb Occident: "Crec que és important introduir l'element de quina responsabilitat té qui té més poder. Perquè normalment qui té més poder és qui pot decidir o moure o facilitar que les coses vagin per un camí o per un altre. I qui té més poder en el que pot passar a Europa segueix sent els Estats Units. Com a gran potència, té interessos diferents als de la Unió Europea."

Tant Calvo com Armadans posen l'accent en la gravetat dels fets que passen sobre el terreny. Violacions dels drets humans i del dret de guerra que pronostiquen un deteriorament futur del conflicte des del punt de vista dels civils.

La bretxa entre Rússia i Europa ara mateix sembla un abisme, malgrat la proximitat geogràfica i cultural. I l'evolució del dia a dia de la guerra els fa ser molt pessimistes. Però tots dos tenen clar que les energies i els diners s'haurien de dedicar a altres camins: "En algun moment, el món girarà el cap i dirà: ‘per aquí no anem bé'. Perquè aquesta guerra no s'acabarà perquè un elimini l'altre. Els Estats Units no poden eliminar Rússia, ni Rússia els Estats Units. S'haurà d'arribar a algun punt d'acord i de solució en el qual hi hagi un repartiment de les restes que quedin allà."

A principis del 2021, una iniciativa internacional anomenada Peace Dividend proposava desviar el màxim de pressupost militar de cada país a lluitar contra el canvi climàtic, promoure la salut i crear prosperitat. Venia avalada i firmada per 50 Premis Nobel i pretenia aturar la dinàmica imparable del rearmament mundial: en només dues dècades, la despesa militar mundial s'ha multiplicat per dos.

El 2021 va ser un any postpandèmic i de grans replantejaments vitals i l'objectiu del Peace Dividend era molt ambiciós: aconseguir mil milions de dòlars en cinc anys. "Amb la pandèmia, va haver-hi una reflexió de dir: allò important és tenir cura de la vida humana i semblava anticipar-se un gir en algunes polítiques i prioritats. I això malauradament ha saltat pels aires. Tornem a allò d'abans i encara pitjor", conclou Jordi Armadans.

Però la invasió d'Ucraïna, efectivament, ha deixat molts dels bons propòsits fets en l'aïllament del confinament en paper mullat. Des de propòsits personals com de polítics, en favor d'un món més verd o d'una economia més social.

La guerra ha redirigit la mirada i les energies mundials cap a Ucraïna i la por s'ha instal.lat de nou entre la gent. Jordi Armadans demana un nou esforç per superar aquest cansament: "El que hauríem de fer és veure quin model d'Estat volem i què prioritzem. Perquè estem tots immersos en aquesta guerra, però tenim una crisi climàtica enorme, que està aquí a les portes, tenim crisis poblacionals, tenim fam, tenim sequera, tenim molts problemes que no estem resolent que amenacen directament i que maten moltes persones i, davant d'això, no responem."