A presó per violència masclista per l'homicidi d'una dona a qui va fer passar com a desapareguda

La Morera de Montsant. Finals de juliol del 2022. La Mònica de la Llana va quedar amb una amiga per dinar a Reus. No hi va anar. Aquell estiu van operar la seva mare. No li va trucar. A la seva germana se li va fer estrany, perquè la Mònica era molt independent, però no havia mostrat este tipus de desvinculació familiar. La mare repetia que no li havia preguntat per com es trobava i es va preocupar. Li van enviar whatsapps, i res. Li van trucar, i res.

Fins que van denunciar la desaparició als Mossos d'Esquadra en veure que l'última connexió al WhatsApp era del 21 de juliol. Els policies van prendre declaració a la parella de la Mònica, un home. Ell els va explicar que la va deixar a la parada d'autobús de la Morera de Montsant. I poc després la investigació del cas va passar a la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD), que es dedica a la investigació d'homicidis en què els agressors han amagat els cadàvers de les víctimes.

Entre un 70% o un 80% dels casos que han detectat són de violència masclista, i la resta, vinculats al crim organitzat. La Mònica comptava com una persona desapareguda en l'àmbit familiar i periodístic, però no en el policial.

Avui la família de la Mònica verbalitza que ara el que necessiten és que se'n trobi el cos. "Estic nerviosa, sé poca cosa", diu la germana, quan tot just li han dit que la investigació policial ha donat resultats. Nerviosa perquè ha sabut que els investigadors de la UCPD han detingut un home de 53 anys amb qui la Mònica mantenia una relació i havia conviscut.

La jutge l'ha enviat a presó per homicidi, però ell no ha explicat on és el cos de la víctima. I esta és la por, sempre, de les famílies de les víctimes: no poder tancar el dol amb un enterrament.

Violència masclista prèvia

El jutjat de Valls, que n'ha decretat la presó provisional, investiga l'home també per maltractament físic i psicològic. Són fets delictius previs que haurien sortit a la llum arran del cas d'homicidi. La informàtica forense ha permès als mossos de la UCPD aportar un informe amb indicis sobre fets de violència masclista que la víctima hauria patit poc abans de l'homicidi.

I això podria explicar el mòbil del crim, que fos una escalada de violència de l'agressor. A més de la informació obtinguda amb esta anàlisi informàtica, hi ha altres testimonis que haurien testificat episodis de violència masclista entre l'investigat i la víctima. De fet, si bé els familiars de la dona no coneixien la parella, ella sí que n'explicava el tipus de relació a amistats.

Encara no s'ha fet l'entrada i escorcoll a la Morera del Montsant, on detingut i víctima havien conviscut. Pels familiars de la dona és una diligència important per si es poden trobar restes biològiques de la víctima o altres indicis per conèixer on va ser l'escenari criminal, ja que hi ha aparells tecnològics de la dona que, segons els estudis tècnics, no haurien sortit de la casa durant temps després de l'homicidi.
 

Quan la telefonia i la declaració no van a l'una

La declaració de l'ara detingut en una fase inicial hauria servit als investigadors de la UCPD per reforçar els indicis de criminalitat. Aquella informació aportada on aparentava una situació de normalitat, no s'adiu amb les dades tècniques telefòniques que s'han obtingut tant del mòbil de l'investigat com del mòbil de la víctima.

Els telèfons no situen el detingut i la Mònica on ell explica que eren. I, atenent la decisió judicial d'enviar-lo a presó, este podria ser un dels indicis forts que s'haurien contraposat a la seua coartada.