A qui representa la Q de queer? El debat sobre les sigles LGTBIQ+

La decisió del PSOE d'eliminar les sigles Q+ de l'ideari i documents interns del partit ha generat un gran rebuig per part de la comunitat LGTBIQ+, perquè senten que amb aquest gest s'exclouen persones amb identitats de gènere o orientacions sexuals dissidents com, per exemple, les persones no binàries o les asexuals.

El PSOE ho va acordar durant el seu darrer congrés federal, el 30 de novembre a Sevilla. Però la votació es va fer al final del dia, quan molts dels 1.101 delegats ja havien marxat i, per tant, no hi van participar.

Poc menys de 24 hores després, el secretari d'LGTBI del partit, Víctor Gutiérrez, explicava que la Q ja no s'utilitzava internament i que el que s'havia proposat era afegir el símbol +; una idea que no es va aprovar.

"Això no vol dir que no seguirem treballant, com hem fet fins ara, per garantir els drets de totes les sigles del col·lectiu LGTBI, sense excepció" alertava Gutiérrez.

"Com més realitats de persones que pateixen discriminacions es vegin reconegudes i garantides, millor" afegia, "amb especial atenció a les persones trans."

Què signifiquen les sigles Q+?

La Q es refereix a queer, una paraula d'origen anglès que es tradueix literalment com a "estrany" o "rar". S'havia utilitzat com a insult cap a les persones lesbianes, gais o trans, però la comunitat se la va fer seva en positiu i ara és un terme paraigües.

"És un terme general que engloba totes les identitats de gènere i les orientacions sexuals no normatives" explica la professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Esa Díaz León. 

"Això inclou persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals, intersex i altres identitats com poden ser les no binàries, les asexuals o les persones de gènere fluid" detalla.

El mateix passa amb el símbol +, que s'utilitza per incloure totes les noves identitats que puguin sorgir, explica: "Indica la voluntat de voler incloure noves etiquetes que vagin sorgint o que hagin estat invisibilitzades fins ara".

Reconeix que és una qüestió simbòlica, però Díaz León considera que no utilitzar les sigles Q+ és un pas enrere: "Implica que no hi ha voluntat de visibilitzar i incloure de manera explícita aquestes identitats, ni tampoc de donar-los suport."

Crítiques del col·lectiu queer

La Federació estatal LGTBI+, que agrupa 57 entitats, lamenta que la decisió i reclama amb urgència que "el PSOE es comprometi clarament amb la inclusió de totes les realitats sexuals, de gènere, familiars i corporals". 

"El llenguatge és una eina poderosa. Hi ha moltes realitats que s'han de visibilitzar i protegir; ignorarles envia un missatge perillós d'exclusió i no podem permetre que ningú quedi enrere en la lluita per la igualtat i la justícia" conclou Paula Iglesias, presidenta de la Federació.

L'Associació de Persones No Binàries considera que eliminar sigles és relegar-les als marges: "el PSOE mai ha apostat per la Q ni pel +", diu Darko Decimavilla, que forma part de l'entitat, juntament amb una seixantena de persones que no s'identifiquen ni com a homes ni com a dones.

I afegeix que va ser aquest partit que va retallar la llei trans: "El projecte de llei va passar de 40 pàgines a 6, deixant-ne fora les persones no binàries". 

"Excloure'ns no només vulnera els nostres drets sinó que fa que quan patim violència no la puguem denunciar, perquè no se'ns reconeix ni legalment ni administrativament" afirma.

"Sembla que no existim però hi som i hi hem estat sempre, encara que ens intentin esborrar; les persones no binàries no volem ocupar espais de dones, reivindiquem que nosaltres també patim violència i necessitem espais" explica.

"Necessitem suport legislatiu", assegura Decimavilla, que creu que cal establir uns marcs estatals per evitar diferències entre comunitats autònomes: "La Rioja, Canàries o Navarra tenen lleis que ens inclouen; però d'altres no".

Decimavilla també reivindica la necessitat d'afegir la lletra A, per les persones asexuals, és a dir, que no senten atracció sexual ni desig.

"L'expressió oficial seria LGTBIQA+ que és com s'utilitza en altres països; per exemple als Estats Units, on l'actual cap de premsa de la Casa Blanca utilitza aquest terme tan llarg" explica Díaz León.

Per això, diu, l'ha sorprès la decisió del PSOE. "La meva impressió és que el sector del partit que no estava d'acord amb la llei trans és qui ha guanyat la batalla; que és simbòlica perquè dubto molt que s'acabi reculant amb la llei."

La confusió amb la teoria Queer

Per a la professora de Filosofia de la UB, hi ha una confusió entre la comunitat queer i la teoria queer: "És una teoria acadèmica proposada per Judith Butler i altres feministes que considera que el gènere i el sexe són construccions socials i el que hi ha és una identitat de gènere, que pot ser diferent del sexe assignat en néixer i al que ens imposa la societat."

"Crec que dins el PSOE hi ha persones, que no són la majoria però sí que tenen certa veu, que no estan d'acord amb la idea que la identitat de gènere que no correspon amb el sexe biològic i són escèptiques amb les persones trans" diu Díaz León. 

"Em sembla perillós, i està en contra de les polítiques que fa el govern de coalició"

 "Han de decidir què és el que volen fer; si volen seguir donant suport a les persones trans, han d'obrir un debat i explicar els seus dubtes i arguments, perquè els drets de les persones trans són bàsics", assegura la professora de Filosofia.

De moment, però, la decisió del PSOE és només per a documents interns del partit i no està previst que afecti les comunicacions del govern. Actualment, el Ministeri d'Igualtat utilitza diverses fórmules, però la més habitual és LGTBI+.