A qui va espiar el CNI? El qui és qui dels noms que s'han confirmat

La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència, Paz Esteban, ha reconegut que agents del CNI van espiar 18 persones, totes amb una autorització del Tribunal Suprem. La xifra queda molt lluny dels 65 noms que apareixien a la investigació de Citizen Lab publicada el 18 d'abril.

En una compareixença a porta tancada a la comissió de secrets oficials, i envoltada de molta expectació, Esteban portava un document on hi havia algunes parts ratllades en negre. La directora del CNI no ha concretat si l'espionatge es va dur a terme amb el sistema Pegasus.

Els membres de la comissió de secrets oficials no poden explicar res del que s'hi tracta. Però han transcendit els noms d'alguns dels espiats a través d'un mètode curiós: a la sortida dels diputats, els periodistes preguntaven noms i, segons si miraven al sostre o a terra, es podia endevinar si aquella persona era a la llista.

Aquests són alguns dels noms confirmats de persones espiades pel CNI:

Pere Aragonès, president de la Generalitat

Pere Aragonès va ser espiat quan era vicepresident i conseller d'Economia en el govern de Quim Torra. L'aval judicial per espiar Aragonès és de l'any 2019.

Aragonès era un dels noms que apareixien a la investigació de Citizen Lab sobre els independentistes espiats amb el programari Pegasus. El programari s'hauria instal·lat al telèfon d'Aragonès el gener de 2020, quan va clicar l'enllaç d'un missatge amb la paraula "vanguardia" a l'encapçalament i el text en minúscules i sense accents "cronica y claves negociacion ERC-PSOE".

Hores després de la compareixença de Paz Esteban, Aragonès ha exigit que es faci pública l'autorització judicial per espiar-lo a ell i a altres independentistes. Segons el president de la Generalitat, els fets suposen "una vulneració flagrant dels drets a la intimitat, de participació política i institucional".

Aquest dimecres, el dia abans de la compareixença de la directora del CNI, Aragonès va acusar Pedro Sánchez de "dinamitar" la via del diàleg amb la gestió que està fent el govern espanyol de l'escàndol de l'espionatge.

Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Carles Puigdemont

Josep Lluís Alay és una de les persones clau de l'entorn de Carles Puigdemont. Cap de l'oficina del 130è president de la Generalitat, a Alay se l'ha vinculat amb els contactes amb Rússia.

Segons va publicar The New York Times, el cap de l'oficina de Puigdemont es va reunir amb persones properes als serveis d'intel·ligència russos i exespies del país. En una entrevista al "Més 324", Alay va assegurar que aquests contactes van ser per preparar conferències i entrevistes de Puigdemont amb l'objectiu d'explicar la causa independentista.

Alay està pendent de judici per suposada malversació i prevaricació pel viatge que va fer el 2018 a Nova Caledònia per poder seguir el referèndum d'independència. La defensa d'Alay al·lega que, com a cap de l'oficina de Puigdemont, no administrava fons públics i, per tant, no podia decidir pagar el viatge amb diner públic.

Després que se sabés que era un dels espiats pel CNI, Alay ha reaccionat a Twitter amb un irònic "Quina sorpresa...":

Quina sorpresa… https://t.co/GkivQ3B1OL

— Josep Lluís Alay (@josepalay) May 5, 2022

Carles Riera, diputat de la CUP

Diputat al Parlament des de l'octubre de 2016, Carles Riera és un històric de l'independentisme d'esquerres.

Va ser un dels portaveus de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, va presidir el CIEMEN, va ser director de la Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs i milita a Endavant, una de les organitzacions que formen part de la CUP.

Sociòleg i psicoterapeuta Gestalt, entre el 2002 i el 2012 va ser membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial.

Aquest dilluns, l'advocat Benet Salellas va presentar una querella pel Catalangate en nom dels cupaires Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez.

Marcel Mauri, exvicepresident d'Òmnium

Marcel Mauri és llicenciat en Història i doctor en Periodisme i actualment és professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Durant els anys en què Jordi Cuixart va estar empresonat, Marcel Mauri es va convertir en la cara visible d'Òmnium Cultural.

Vicepresident de l'entitat sobiranista durant més de quatre anys, va deixar la junta directiva d'Òmnium a principis d'any, quan Xavier Antich va agafar el relleu de Jordi Cuixart.

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC

Elisenda Paluzie és presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des del març de 2018, en substitució de Jordi Sànchez, aleshores a la presó. El juny de 2020 va ser reelegida.

Catedràtica d'Economia a la Universitat de Barcelona, va estudiar a la UB, la London School of Economics, l'École des Ponts ParisTech i la Universitat de Yale. L'any 2009 es va convertir en la primera degana de la Facultat d'Economia de la UB.

Militant independentista des de jove, quan era estudiant va formar part de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). De gran, va impulsar la plataforma Sobirania i Progrés i va col·laborar en la Consulta sobre la Independència a Barcelona. Entre el 2008 i el 2012 va ser militant d'ERC.

En una entrevista al programa "Més 324", el portaveu del grup parlamentari d'Unides Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, ha revelat que l'advocat Gonzalo Boye és a la llista de persones espiades amb autorització del Tribunal Suprem.

Asens ha atribuït la responsabilitat de l'espionatge amb Pegasus més aviat a l'àrea del Ministeri de Defensa que no pas al de Presidència. A més, s'ha mostrat convençut que aviat hi haurà dimissions.

L'autorització per a l'espionatge

Pot espiar el CNI? Sí, però és un espionatge que està regulat per llei. L'espionatge vulnera un dret fonamental, el que garanteix el secret de les comunicacions, de manera que només es pot fer amb una autorització judicial prèvia.

Aquesta autorització la dona un sol jutge del Tribunal Suprem i, si no hi és, un únic substitut. El permís és per a un màxim de tres mesos, que es poden prorrogar. Només quan té aquesta autorització, el CNI pot començar a punxar telèfons.

Les dades que s'obtenen amb aquest espionatge es classifiquen com a secretes, però els serveis d'intel·ligència n'han d'informar el govern espanyol. Aquests secrets oficials no es desclassifiquen mai.

Així ho explica aquest vídeo del "Telenotícies vespre":