Abandonats a la sorra durant dies cossos d'infants i dones migrants morts ofegats a Líbia
Open Arms difon imatges molt dures de l'abandó dels menors i els adults per denunciar la inacció dels governs
Atenció, alertem que aquesta notícia conté imatges molt dures
Les imatges són esgarrifoses. Infants molt petits i dones mortes abandonats a la platja després de naufragar al Mediterrani, sense haver pogut arribar a la terra on la seva família confiava que tinguessin millors oportunitats.
L'ONG Proactiva Open Arms ha difós imatges de l'oblit d'aquests cadàvers a la platja de Zuwarah, a Líbia. Cossos que la marea ha portat a la sorra.
"Des de dissabte van començar a arribar a les platges i van estar tres dies abandonats a la sorra tot i haver-ho denunciat alguns veïns", ha explicat al 324.cat el fundador d'Open Arms, Òscar Camps, en xoc per la cruesa d'aquesta realitat. "Només tenien somnis i ambicions per viure", ha piulat.
Todavía estoy en shock por el horror de la situación, niños pequeños y mujeres que solo tenían sueños y ambiciones por vivir. Llevan más de 3 días abandonados en una playa de #Zuwara #Libia. No le importan a nadie. #CadaVidaCuenta pic.twitter.com/yAXmKWOqgI
Oscar Camps (@campsoscar) May 24, 2021
No només han trobat la mort durant el perillós camí cap a una vida millor, sinó que ha costat dies que les autoritats líbies es fessin càrrec dels cadàvers a la platja. Aquest dimecres al matí encara n'hi havia algun a la sorra.
Camps ha mostrat en una piulada l'abandó dels cossos, on es pot apreciar que la sorra els va enterrant.
Unfortunately @rgowans , the information is incorrect, the bodies were left there for three days. Look at the pictures of the little boy, the sand on the second day had covered a lot of the body.
Oscar Camps (@campsoscar) May 25, 2021
The most important thing is that they were dead. https://t.co/fAopHTHage pic.twitter.com/Z2ArNPBx4c
Òscar Camps: "Els hem matat abans que s'ofeguin"
Què en sabem, d'aquestes víctimes? "Sabem que era un naufragi, que no hi ha supervivents ni sabem el nombre de víctimes perquè no hi ha cap control de cap tipus", explica Camps, que denuncia la responsabilitat que els governs europeus tenen en aquestes morts:
"A aquesta gent l'hem matat abans que s'ofegui, amb convenis per finançar grups armats. A Líbia no hi ha govern, està en guerra civil. Com s'han de preservar els drets dels subsaharians si estan en guerra?
És tan greu el que fem amb el Marroc, Líbia, Turquia... És aberrant, pagar diners a una dictadura disfressada de monarquia o de democràcia perquè faci la feina bruta. Estem pagant aquests morts, són fruit d'aquests convenis i l'externalització de fronteres."
Sis anys després de la mort del nen Aylan Kurdi
Aquestes imatges colpidores han transcendit sis anys després d'una altra que va commoure l'opinió pública: la de l'Aylan Kurdi, un nen sirià de 3 anys que va aparèixer ofegat en una platja turca, a Bodrum, el 2015.
Volia arribar a l'illa grega de Kos, fugint d'una guerra que encara causa estralls, però va morir pel naufragi de la barca on anava. Van deixar-hi la vida ell i onze persones més, entre les quals el seu germà de 5 anys.
Ha passat més d'un lustre i la situació ara és tant o més desesperançadora. Per al promotor d'Open Arms, l'impacte social d'aquestes morts ara és menor:
"La foto d'Aylan era d'un blanc, en color. La d'aquests negres és en blanc i negre, no té el mateix impacte social que va tenir l'Aylan. S'han encarregat durant aquests anys de difuminar aquesta responsabilitat, però la tenen, perquè són decisions que s'han pres, de militaritzar i externalitzar fronteres, contractar tercers països, com dictadures o països en guerra, o finançar camps de detenció."
Referir-se a aquestes persones migrants com "invasors, il·legals, irregulars o menas" ha fet que se'ls tregui la categoria de persona. "Els hem deshumanitzat tant perquè no ens faci tanta pena saber que moriran, perquè la UE ha decidit no actuar", apunta. I, en el mateix sentit, alerta que deshumanitzar-los i parlar de "defensar les fronteres" és un autèntic "efecte crida, però del feixisme".
Malgrat tot, Camps ha rebut amb esperança que, dels fets recents de Ceuta, les imatges que hagin impactat més fossin les de l'abraçada d'un dels nois migrants amb una voluntària de la Creu Roja i la d'un guàrdia civil rescatant un nadó al mar.
"Et fa pensar que el discurs xenòfob no té cabuda a la majoria de la societat espanyola i que s'ha de rescatar i protegir aquestes persones", comenta. I aprofita per recordar que a ONG com la seva se'ls ha criminalitzat, fins al punt d'acusar-los de col·laborar amb traficants de persones, "per fer el que han fet aquest guàrdia civil i aquesta voluntària".
Embarrancats a Itàlia
Mentre continua denunciant les polítiques migratòries europees, Open Arms espera el judici contra l'exministre d'Interior italià Matteo Salvini, previst per al setembre, per haver deixat bloquejats al mar durant 20 dies les 160 persones que l'ONG havia rescatat al mar, l'agost del 2019.
I també estan pendents que els permetin navegar amb l'Open Arms. "Està bloquejat al port des del mateix dia que el jutge va decidir que Salvini seria jutjat, van necessitar una inspecció de 17 hores per trobar uns motius per fer-ho", destaca.
Aconseguir que Salvini s'assegui al banc dels acusats ha estat "un desafiament moral, econòmic i físic, perquè és esgotador", explica Camps.
El fundador d'Open Arms que confia que això sigui només el principi d'una rendició de comptes: "De la mateixa manera que Salvini serà jutjat, a alguns se'ls jutjarà a la Haia per crims contra la humanitat d'aquí a uns anys, quan s'aixequi la manta i se sàpiguen les decisions que ha pres la UE".