Absències i presències significatives al G20: per què és important la cimera a l'Índia
Les absències són tan importants com les presències en la cimera del G20, els països més influents del món, a Nova Delhi
Amb la mirada fixada en la guerra en un altre país --Ucraïna--, poc temps tindran aquest cap de setmana a Nova Delhi per parlar de cooperació econòmica els líders del grup de 19 països (més la UE) més rics i/o influents del món: el G20. Poc temps, però també per l'escassa voluntat política de les dues primeres economies del món, els Estats Units i la Xina, que ja han passat de la competència a la rivalitat globalitzada.
Ucraïna ha foragitat de la cimera el president de Rússia, Vladímir Putin, per l'ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per presumptes crims de guerra comesos en aquest país.
Al seu costat, en l'absència, el seu homòleg xinès, Xi Jinping. Xi no ha donat motius perquè es pugui interpretar com un gest solidari amb Putin o un toc d'atenció a l'amfitrió, Narendra Modi, per la creixent basculació cap als Estats Units en detriment de la tradicional proximitat a Moscou.
El possible bloqueig del comunicat final de la cimera que per primera vegada podria provocar la guerra a Ucraïna també és el gran maldecap del primer ministre de l'Índia.
Modi ha fet de la cimera un esdeveniment nacional vinculat a la seva precampanya electoral per a les presidencials de l'any que ve. A ningú se li ha escapat que ha utilitzat les invitacions al sopar de gala amb els altres líders per al llançament mundial d'un nou nom per al país amb el qual voldria passar a la història: el canvi d'Índia, que vincula a l'imperialisme britànic, a Bharat, nom sànscrit, vinculat a la mitologia religiosa, i utilitzat pel seu partit nacionalista hindú, el Bharatiya Janata.
I Ucraïna, l'últim escull en les desavinences que el nucli dur del G20, el G-7 "occidental" governat pels principals països membres de l'OTAN, manté amb el grup d'estats que el van incorporar. El sud global, encapçalat pels BRICS, inclou la Xina, l'Índia i Rússia però també Sud-àfrica i el Brasil de Lula. Tots dos, però sobretot el brasiler, ferms defensors del no-alineament en una guerra que consideren d'interessos que no són els seus, i que, sobretot, els perjudica pels recursos que desvia de la cooperació internacional.
Lula és un convençut de la multipolaritat. Fins ara s'ha oposat a qualsevol comunicat final de condemna a Moscou en les cimeres en què ha participat. No per simpatia a l'agressió russa, sinó per prevenció d'una hegemonia global del binomi Estats Units-OTAN.
El puzle està servit, però les peces encara han d'encaixar.
N'hi ha d'altres. En la mesura que Washington ha collat per afavorir una victòria militar d'Ucraïna, però en el fons de l'OTAN sobre Rússia, ha estat sobretot la Xina que s'ha posat alerta.
Pequín considera Washington igualment responsable de la guerra per les successives ampliacions prèvies de l'OTAN cap a la frontera russa des del final de la guerra freda. Ho ha dit per activa i per passiva: no tolerarà un món sota l'hegemonia nord-americana, que d'Europa podria saltar al Pacífic.
No s'ha de passar per alt el triple moviment de Pequín aquest cap de setmana. Xi no va a Nova Delhi. Hi envia el seu primer ministre, Li Qiang. Mentrestant, el viceprimer ministre Liu Guozhong serà a Pyongyang, encapçalant una gran delegació xinesa als actes commemoratius del 75è aniversari fundacional de Corea del Nord.
De sobte, l'última dictadura estalinista del món recupera protagonisme internacional; sobretot els seus arsenals. El nuclear, amb capacitat intercontinental, i el convencional, el més cobejat ara per Rússia, que necessita munició per a la guerra i prepara una cimera a Vladivostok entre Putin i Kim durant aquest mes.
És en aquest context de globalització de la guerra d'Ucraïna i de polarització dins el G20 que Modi ha d'intentar treure el comunicat final de la cimera. En els temps que corren, poc més que paraules se'n pot esperar.
