Absolen Bradley Manning del delicte d'ajudar a l'enemic per la seva filtració a Wikileaks
Bradley Manning ha estat absolt del delicte d'ajudar a l'enemic per la filtració de centenars de milers de documents classificats sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Aquest delicte comportava la cadena perpètua i ara, caldrà esperar la sentència del jutge Denise Lind, que aquest dimarts ha llegit el veredicte. Sobre Manning pesaven 21 càrrecs més relacionats amb la violació de la llei d'espionatge.
RedaccióActualitzat
Bradley Manning ha estat absolt del delicte d'ajudar l'enemic per la filtració de centenars de milers de documents classificats sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Així ho ha dictat la coronel Denise Lind que ha instruït durant set setmanes el judici al soldat acusat de perpetrar la filtració de documents secrets més gran de la història dels Estats Units. Aquest dijous ha llegit el veredicte i els pròxims dies se'n sabrà la sentència condemnatòria. I és que la jutge sí que l'ha declarat culpable de 21 càrrecs per violar la Llei d'Espionatge.
Quan treballava com a expert d'espionatge al Departament d'Estat tenia accés a documents militars sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Uns documents que el món coneixeria com a "cables" des que el 28 de novembre del 2009 diversos diaris del tot el món decidien publicar les informacions que els havia filtrat Wikileaks.
Un total de 251.187 cables comprometedors que s'havien analitzat secretament a les redaccions dels diaris des que Manning va decidir ser la primera anella d'una cadena de filtracions. Va ser aquest jove soldat de 25 anys qui va facilitar els documents a l'organització de Julian Assange.
El govern dels Estats Units va moure cel i terra per trobar el responsable d'aquella acció i el maig del 2010 detenia un soldat de 22 anys a Bagdad, on estava destinat. Manning es passaria 1.100 dies en presó preventiva fins que a principis d'aquest juny va asseure's al banc dels acusats.
La Casa Blanca ha portat Manning davant tribunal a través de la fiscalia amb la intenció que el jutge li imposés la cadena perpètua com a càstig per haver "ajudat l'enemic". Segons la defensa nord-americana, la filtració posa en risc la seguretat nacional perquè organitzacions com Al-Qaeda en poden utilitzar la informació.
La defensa de Manning no és d'aquest parer. L'advocat del soldat sosté que la intenció de Manning era fer coneixedor el món de les injustícies de la guerra i exposar l'explotació que els EUA fa del tercer món. El mateix soldat reconeix que volia obrir un debat a la societat nord-americana sobre el paper de l'exèrcit en la política exterior del país.
Els càrrecs que pesaven sobre Manning superen la vintena a banda dels delictes d'espionatge i d'ajuda a l'enemic, que per si sols podien comportar la cadena perpètua, de la qual se n'ha deslliurat. El soldat es va declarar culpable de la meitat dels càrrecs que li imputaven, els menys greus i que estarien penats amb uns 20 anys de presó. Amb tot, però, la condemna podria superar els 100 anys de reclusió.
A la sala de la base militar de Fort Meade on s'ha celebrat el consell de guerra, fiscalia i defensa han representat en certa manera els diferents arguments de la societat nord-americana que alimenten el debat sobre la informació secreta. Els que volen saber tota la veritat defensen l'acció de Manning perquè creuen que no tot s'hi val en ares de la seguretat. Els partidaris s'han organitzat tot aquest temps i ja són un col·lectiu força visible. A l'altre cantó del ring hi ha els que entenen que el govern s'autodefineixi els límits al seu aire a fi i efecte de garantir la seguretat dels ciutadans.
El debat va prendre cos arran del "cablegate" i s'ha reforçat recentment amb les revelacions de l'extècnic de la CIA, Edward Snowden, que va posar en evidència programes d'espionatge massiu del govern dels Estats Units en un gest que li ha costat l'exili a Rússia.
Quan treballava com a expert d'espionatge al Departament d'Estat tenia accés a documents militars sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Uns documents que el món coneixeria com a "cables" des que el 28 de novembre del 2009 diversos diaris del tot el món decidien publicar les informacions que els havia filtrat Wikileaks.
Un total de 251.187 cables comprometedors que s'havien analitzat secretament a les redaccions dels diaris des que Manning va decidir ser la primera anella d'una cadena de filtracions. Va ser aquest jove soldat de 25 anys qui va facilitar els documents a l'organització de Julian Assange.
El govern dels Estats Units va moure cel i terra per trobar el responsable d'aquella acció i el maig del 2010 detenia un soldat de 22 anys a Bagdad, on estava destinat. Manning es passaria 1.100 dies en presó preventiva fins que a principis d'aquest juny va asseure's al banc dels acusats.
La Casa Blanca ha portat Manning davant tribunal a través de la fiscalia amb la intenció que el jutge li imposés la cadena perpètua com a càstig per haver "ajudat l'enemic". Segons la defensa nord-americana, la filtració posa en risc la seguretat nacional perquè organitzacions com Al-Qaeda en poden utilitzar la informació.
La defensa de Manning no és d'aquest parer. L'advocat del soldat sosté que la intenció de Manning era fer coneixedor el món de les injustícies de la guerra i exposar l'explotació que els EUA fa del tercer món. El mateix soldat reconeix que volia obrir un debat a la societat nord-americana sobre el paper de l'exèrcit en la política exterior del país.
Els càrrecs que pesaven sobre Manning superen la vintena a banda dels delictes d'espionatge i d'ajuda a l'enemic, que per si sols podien comportar la cadena perpètua, de la qual se n'ha deslliurat. El soldat es va declarar culpable de la meitat dels càrrecs que li imputaven, els menys greus i que estarien penats amb uns 20 anys de presó. Amb tot, però, la condemna podria superar els 100 anys de reclusió.
A la sala de la base militar de Fort Meade on s'ha celebrat el consell de guerra, fiscalia i defensa han representat en certa manera els diferents arguments de la societat nord-americana que alimenten el debat sobre la informació secreta. Els que volen saber tota la veritat defensen l'acció de Manning perquè creuen que no tot s'hi val en ares de la seguretat. Els partidaris s'han organitzat tot aquest temps i ja són un col·lectiu força visible. A l'altre cantó del ring hi ha els que entenen que el govern s'autodefineixi els límits al seu aire a fi i efecte de garantir la seguretat dels ciutadans.
El debat va prendre cos arran del "cablegate" i s'ha reforçat recentment amb les revelacions de l'extècnic de la CIA, Edward Snowden, que va posar en evidència programes d'espionatge massiu del govern dels Estats Units en un gest que li ha costat l'exili a Rússia.
