Absolen la metgessa jutjada per fer transfusions de sang a un testimoni de Jehovà a Lleida
Un jutjat de Lleida ha absolt la metgessa processada per fer transfusions de sang a un testimoni de Jehovà a l'Hospital Arnau de Vilanova el 2016. La doctora s'enfrontava a 15 mesos de presó pels delictes de coaccions, lesions i contra la integritat moral, i a 2 anys d'inhabilitació.
La sentència del jutjat penal 2 de Lleida conclou que la doctora va actuar d'acord amb la "lex artis", el criteri emprat en Dret per determinar la correcció de les pràctiques mèdiques. També diu que no va coaccionar el pacient i que va informar-lo correctament del procediment, tal com sostenien la defensa i la Fiscalia.
El cas es remunta al juliol del 2016, quan l'home va acudir a Urgències amb una hemorràgia digestiva amb risc vital que requeria una transfusió de sang. La sentència confirma que, mentre el pacient estava acompanyat de membres de la seva congregació, es va negar a fer-se-la i a signar el document de rebuig per les seves creences religioses.
Més tard, quan els membres ja havien marxat i estava acompanyat del seu germà a l'habitació, indica que l'home va empitjorar clínicament, però va continuar sense signar la renúncia. Va delegar la decisió en el seu familiar, que va dir a les facultatives que l'hi fessin.
La sentència detalla que li van fer quatre transfusions de sang durant diverses hores i que, durant aquell temps, el pacient "estava conscient i no s'hi va oposar", segons van declarar la metgessa i una testimoni durant la vista.
El jutge precisa que el document de voluntats anticipades no l'eximia de signar la renúncia perquè "formalment la llei exigeix que el rebuig consti per escrit i es faci lliurement una vegada es rebi la informació clínica del seu estat de salut present".
Afegeix que la negativa verbal de l'home no es va confirmar després signant el document de renúncia i que els professionals que el van atendre van advertir dubtes sobre la seva voluntat real. El jutge apunta que la presència dels membres de la congregació van poder "condicionar" inicialment la seva decisió.
"No ens trobem davant un supòsit en el qual l'acusada fa una transfusió contra la voluntat conscient, manifesta i exterioritzada del pacient, prescindint de les seves conviccions religioses i de la seva voluntat contrària al tractament, sinó davant un supòsit en el qual adopta una decisió professional mèdica davant un estat clínic de risc vital."
L'acusació que representava el pacient sostenia que la metgessa va coaccionar-lo perquè es fes la transfusió. Respecte a això, la sentència indica que els testimonis van declarar que la metgessa i el pacient van mantenir converses "normals i sense cap mena de coacció", i que ella va expressar la voluntat de "respectar la decisió del pacient".
La sentència absolutòria no és ferma i el jutge dona deu dies a les parts per presentar recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Lleida.