Audiència de Barcelona (ACN/Blanca Blay)

Absolen un monitor d'abús sexual a 4 alumnes amb discapacitat per "testimoni inconsistent"

La sentència el condemna a 15 anys i mig de presó per agressió sexual i exhibicionisme a tres alumnes més que, malgrat la dificultat d'expressió, tenen un relat suficient
Redacció
TEMA:
Judicial

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 15 anys i mig de presó un monitor d'un centre d'educació especial a Vallvidrera per agressió sexual i exhibicionisme a tres alumnes amb discapacitats. 

En la sentència es considera provat que l'acusat va violar i va fer tocaments a dues d'aquestes víctimes, i va exhibir els genitals a la tercera. D'altra banda, la sentència absol l'acusat de la denúncia d'abusos sexuals a quatre víctimes més per falta de proves.

El tribunal considera que el testimoni d'aquestes altres víctimes --joves amb discapacitats severes-- ha estat inconsistent per la dificultat que tenien a l'hora d'expressar-se.

Els fets van passar entre els anys 2015 i 2017, mentre l'acusat coordinava les colònies esportives del centre, l'escola Taiga de Barcelona. Durant el judici, l'acusat va negar els fets.
 

Relats "desestructurats i insuficients"

La sentència dona credibilitat atres dels casos malgrat "la dificultat per expressar-se", però ha desestimat els testimonis de càrrec de quatre de les set víctimes per considerar que els relats no són proves de càrrec suficients per rebatre la presumpció d'innocència

En un dels casos, en què la víctima era menor de 16 anys, argumenta que el relat és "absolutament desestructurat, sense ser capaç d'expressar un relat lliure i espontani, sempre amb respostes lacòniques o silencis, i a instància de les preguntes de les entrevistadores" i que la víctima només es refereix reiteradament als abusos "sense precisar ni lloc, ni temps".

En un altre dels casos, el tribunal diu que el testimoni és "evitatiu, poc intel·ligible, absolutament desestructurat i ple d'insults contra l'acusat (...) del qual no es desprèn cap dels fets que es denuncien". Un últim cas és el de dos germans que fins i tot no van comparèixer al judici perquè la seva discapacitat profunda no els permet comunicar-se. Les acusacions només es basaven en proves indirectes, indiciàries o de referència.
 

Prova de càrrec contra presumpció d'innocència

La sentència argumenta que la valoració dels testimonis ha estat difícil perquè la discapacitat de les víctimes, que en alguns casos és molt severa, fa difícil que puguin aportar un relat consistent per demostrar la culpabilitat de l'acusat i que xoca amb el dret a la presumpció d'innocència.

"El fet objectiu d'aquesta discapacitat psíquica constitueix una realitat irreemplaçable i, en tot cas, ineludiblement, ha de comparar-se o conciliar-se en aquests casos amb el respecte constitucional a la presumpció d'innocència." 

Aquesta dificultat, segons el tribunal, no pot ser motiu d'impunitat i menys en el cas de víctimes especialment vulnerables:

"Això no vol dir que les declaracions que poden prestar aquestes persones discapacitades en el procés penal siguin completament inutilitzables per poder fonamentar una condemna penal. Això ens portaria a assumir l'inassumible, és a dir, que en cap cas, o molt difícilment, hi hauria condemna quan les víctimes del presumpte delicte fossin discapacitades, i més en casos en què el delicte és de naturalesa sexual. Ens portaria a espais d'impunitat inassumibles", argumenta la sentència.

Precisament el fet que en aquests casos "el delicte es comet en la més absoluta intimitat, i la principal prova de càrrec sol raure en les declaracions de les víctimes", obliga a valorar aquestes proves de càrrec. 

Finalment, Joaquim Massana, el monitor i coordinador d'estades esportives de l'escola especial per a discapacitats ha estat condemnat a 8 anys i mig de presó per abusos continuats i violació a una de les víctimes, una noia de 19 anys entre el 2015 i el 2017. També l'han condemnat a 7 anys de presó per abús sexual i violació a un noi, i a una multa 6 euros al dia durant 20 mesos per exhibicionisme a un altre.

La condemna té en compte la superioritat de l'acusat per sobre de les víctimes, tant en autoritat com per l'edat i per haver aprofitat que la discapacitat els fa més vulnerables.

El condemnat queda inhabilitat per exercir cap activitat educativa ni esportiva, mentre duri la condemna, i té prohibit acostar-se a menys de 500 metres de les víctimes, ni de cap centre educatiu, ni comunicar-s'hi per cap mitjà.

ARXIVAT A:
Educació Judicial Agressió sexual Salut Mental
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut