Abús narcisista: una violència psicològica invisible i subtil que afecta sobretot les dones
Persones amb un trastorn narcisista de la personalitat exerceixen aquesta violència invisible i subtil contra la parella, la família o les amistats
La "Marta", un nom fictici, és supervivent després d'haver patit abús narcicista per part de la seva exparella. És un tipus de violència psicològica força invisibilitzada que es dona, freqüentment, en l'àmbit personal --sobretot en dones--, però també en relacions d'amistat, a la feina i a la família, on moltes vegades queda encoberta.
L'exerceixen persones que tenen trets narcisistes de la personalitat i que acaben provocant una relació de poder sobre la víctima que l'acaba portant a dubtar de la seva pròpia percepció de la realitat i dels records.
"Actuen com els tèrmits, que van rossegant de mica en mica, de mica en mica... fins que destrossen les bigues", explica el psicòleg i psicoterapeuta Xavier Oñate. Així és com ho va viure la Marta:
"Quan vaig deixar la relació, sentia que havia embogit. No sabia qui era, què m'agradava, tenia un contacte allunyat de la família i una sensació de destrucció absoluta, enderrocament i haver-me de reconstruir des de zero."
Els símptomes que pateix la víctima
Sentir angoixa, ansietat, inseguretat, notar una autoestima cada vegada més minvada, tenir atacs de pànic o desenvolupar algunes reaccions agressives són alguns dels símptomes que pateix la persona que és víctima d'aquest tipus d'abús.
Segons els experts, el fet que siguin patrons similars a altres patologies --com és, per exemple, el trastorn depressiu-- fa que molts casos no es diagnostiquin correctament, un pas que és essencial per iniciar el procés de recuperació de l'estrès posttraumàtic que acaba patint la víctima, com explica Oñate:
"Si la persona no coneix on està ficada, les dinàmiques d'abús, està perduda. Posar-hi nom és essencial per poder reconstruir-se de nou."
La Marta explica com a poc a poc va començar a "recollir records de coses que havien estat un abús, però que jo no les havia viscut com si ho fossin. Em va ajudar a entendre què estava passant i començar el tractament."
Una de les tècniques de manipulació més utilitzades en aquest tipus d'abús és el que s'anomena "gaslighting" o fer llum de gas. Consisteix a fer creure la víctima que la seva percepció de la realitat, la seva experiència, està totalment atrofiada, fins al punt que l'acaba portant a un estat de dubte constant i, en els casos més extrems, acaba creient que té problemes mentals, com és el cas de la Marta.
"La finalitat de tergiversació de la realitat, confondre a la víctima per poder-la tenir sota el seu control i manegar-la com un titella", remarca Xavier Oñate. De fet, una de les coses que la Marta treballa a la teràpia és com "intentar recuperar una part de la memòria".
Perfil de la persona abusadora
Segons els experts, qui exerceix aquest tipus d'abús és una persona egocèntrica que se sent còmoda amb l'ús de poder i que acaba creant dinàmiques d'hostilitat.
Entre altres característiques, té una gran necessitat d'admiració i un sentit del dret que la fa sentir privilegiada per sobre dels altres. La seva capacitat empàtica està molt poc desenvolupada --fins i tot, pot ser nul·la-- i sovint li costa admetre els seus errors, fent-se passar per la víctima de la víctima real.
En la seva manera de funcionar, hi ha una devaluació constant de la persona abusada, trivialitzant les seves necessitats i fent-la sentir totalment inadequada, fins que aquesta acaba pensant que no és ningú, com explica Oñate:
"El narcisista necessita ser un sol i quan algú, per les seves qualitats internes o pel seu tarannà, li fa ombra, va cap a aquella persona per treure-la del camí."
Per aquesta manca empàtica, mentre que la persona amb un trastorn narcisista és difícil que pugui ser conscient del que estan fent, la víctima sí que pot refer-se, però només quan ha començat a entendre què li ha passat.
Cada vegada són més els experts que intenten acotar les característiques que hi ha al darrere d'aquest tipus de violència psicològica. La Universitat de Michigan té en marxa una pàgina web que, amb el títol "The Gaslighting Project", recull el testimoni de diverses supervivents que han patit aquest abús amb l'objectiu de donar visibilitat a les dinàmiques per les quals passen les víctimes.
