La fiscal de La Manada: "No es pot exigir a la víctima una actitud perillosament heroica"

Quan fa més d'un any de la sentència de l'Audiència de Navarra, el cas de La Manada arriba aquest divendres al Tribunal Suprem. L'alt tribunal estudia si modifica la condemna de nou anys que el tribunal navarrès va imposar als cinc acusats per un delicte d'abús sexual en comptes d'agressió sexual (és a dir, violació) a una jove durant els Sanfermines de 2016.

A dos quarts d'onze del matí, ha començat la vista sense els acusats. El Suprem revisa la condemna de 9 anys imposada als cinc homes, que estan en llibertat i que avui no han d'assistir a la vista. Han presentat recurs totes les parts.

La fiscal Isabel Rodríguez ha defensat que es va cometre una "violació continuada" i que es va utilitzar "la força intimidatòria suficient" contra la víctima.

D'aquesta manera, ha explicat que consideren que sí que hi va haver sotmetiment, però no consentiment:

"No consta en els fets provats que la víctima donés el seu consentiment o accedís a mantenir les relacions sexuals, no consta que els acusats l'hi preguntessin. Amb la seva sola presència i la seva actitud, van constrènyer l'actitud de la víctima."

"No es pot exigir a les víctimes una actitud perillosament heroica", ha dit Rodríguez.

La fiscal ha fet una descripció dels fets, principalment els espais, la víctima i els acusats.

"L'habitacle on van passar els fets no tenia sortida. La víctima hi va entrar envoltada dels acusats, sentint-se impressionada i sense capacitat de reacció. I, per això, va adoptar una actitud de sotmetiment."

El segon a intervenir ha sigut l'advocat de la víctima, Carlos Bacaicoa, qui ha reiterat la seva petició concreta de condemna. Com el Ministeri Públic i la resta d'acusacions, és de 18 anys i 9 mesos de presó per a cada condemnat per agressió sexual i, a més a més, 9 mesos d'inhabilitació i el pagament solidari de 250.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

Víctor Sarasa, advocat de l'Ajuntament de Pamplona, ha explicat els seus motius, centrant-se en la violència. Un ús de la força que considera que la sentència no va tenir en compte prèviament.

"Potser no va ser una força desmesurada, però va ser suficient per doblegar la voluntat de la víctima."

"Estirar-li els cabells, treure-li la roba, treure-li el mòbil són totes accions de força que volien anul·lar la voluntat de la víctima."

Respecte de la intimidació, Sarasa ha dit que "hi va haver una intimidació greu, prolongada i buscada, per mantenir relacions sexuals", alhora que ha defensat que els acusats "ja havien mirat portals abans".

"La situació va ser buscada expressament pels cinc acusats. Ells sabien a què anaven. La víctima, no. Ja havien mirat portals abans."

Ildefonso Sebastian Labayen, advocat del govern de Navarra, ha descrit els seus arguments per considerar els fets una agressió sexual. En la mateixa línia que l'advocat de l'Ajuntament de Pamplona, s'ha basat en la intimidació i ha descrit agreujants com ara que "van deixar tirada" la víctima i que aquesta "era especialment​ vulnerable, per la seva edat":

"S'aprecia força en tots els fets. Era impossible fugir d'un habitacle tan petit, envoltada dels cinc acusats, tots molt més grans que la víctima."

"La van abandonar i la van deixar tirada i mig despullada al portal. Se li van endur el mòbil. Són agreujants dels fets."

A més, Labayen considera que tots han de ser condemnats per robatori, no només l'acusat que va sostreure el mòbil a la víctima, sinó també els altres quatre, ja que "tots són cooperadors necessaris".

"No eren cinc llops que envoltaven una noia"

En canvi, la defensa ha insistit a demanar l'absolució dels acusats. Agustín Martínez Becerra creu que els seus defensats no han tingut un judici just.

"Entenem que, dins de l'exercici de legítima defensa que ens correspon, hem de manifestar que entenem que durant aquest procediment no hem tingut un judici just, no hem tingut un judici amb totes les garanties. I no l'hem tingut, principalment, perquè la societat ja va dictar sentència el dia 8 de juliol del 2016. Una sentència indiscutiblement condemnatòria."

Una sentència de l'opinió pública que Martínez Becerra considera que ha deixat "pràcticament tancat i sense solució qualsevol resolució judicial que no comporti una sentència condemnatòria". "S'ha vulnerat de manera clara la presumpció d'innocència", ha dit.

Martínez Becerra també ha defensat el magistrat que va demanar l'absolució dels acusats "qui va haver de canviar la seva imatge pública" per pressions socials, però també polítiques. En aquest sentit, s'ha referit al ministre de Justícia, Rafael Català, qui va dir que el magistrat "té algun problema singular".

L'advocat també ha descrit els fets. En el seu cas, s'ha centrat en alguns detalls que la víctima havia oblidat o que s'havia equivocat en declaracions prèvies. I, sobretot, ha defensat que no hi va haver "cap mena d'intimidació" perquè "ella liderava el grup":

"Ella va decidir per on anava. Quin sentit té que algú que se sent acosat, molest i incòmode, en lloc d'anar pel carrer que té més llum i més gent, i que, a més, coneix, agafi el carrer més fosc i més solitari? L'única raó és que tots anaven buscant el lloc solitari i inhòspit. I ella anava al davant."

"No eren cinc llops que envoltaven una noia. No la van intimidar. Ella anava davant i ells anaven al darrere, sense cap mena d'intimidació".

Agustín Martínez Becerra ha assegurat que hi va haver consentiment. "Ningú li va posar la mà a sobre", ha dit, "no hi va haver ni intimidació ni violència. Tampoc indicis d'abús sexual".

"No hi va haver dolor", ha dit Martínez Becerra. És un altre dels arguments que ha utilitzat la defensa per justificar el consentiment, de la mateixa manera que ha explicat que "ella no va dir 'no'".

"Per descomptat que no és no. Però perquè sigui no, s'ha de dir no. Ella no va dir no. I hi ha moltes maneres de dir-ho, ni que sigui mínimament."

Abús sexual o violació?

Els cinc membres del tribunal (tres homes i dues dones) ja han manifestat que tenen la intenció de decidir avui mateix si accepten la petició de les acusacions de doblar la condemna per aquests fets o si ratifiquen la sentència de l'Audiència de Navarra. Tres dels jutges del tribunal són experts en violència de gènere.

El Suprem reprèn la qüestió i, com a última instància penal, haurà de decidir si el que va passar a Pamplona el 7 de juliol del 2016 s'emmarca en el tipus penal de l'agressió sexual, tal com sostenen les acusacions.

Hi va haver la violència i la intimidació necessàries per poder condemnar per agressió sexual? Ho té clar la Fiscalia, que sol·licita una condemna de 18 anys, i la resta d'acusacions (govern foral, Ajuntament de Navarra i la víctima) en considerar-los culpables d'un delicte de violació.

En canvi, la defensa insisteix en l'absolució perquè asseguren que hi va haver consentiment. José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero, estan tots cinc en llibertat provisional. Aquest últim també està condemnat a una multa per un delicte de furt perquè es va quedar amb el mòbil de la noia, però les acusacions demanen que s'elevi a robatori, amb pena de presó.

Protestes i vots particulars contra la sentència

La sentència de La Manada va ser objecte de protesta als carrers i de discrepància als despatxos dels magistrats. En primer lloc, un jutge de l'Audiència directament va mostrar-se partidari de l'absolució en un vot particular molt criticat que descrivia un "ambient de gresca i festeig" en comptes d'una violació.

Milers de persones van sortir al carrer per protestar contra la sentència de La Manada

Quan el TSJ va revisar la sentència, dos jutges en van discrepar. En aquest cas, sí que hi veien una intimidació que assenyalaven que tenia "un caràcter particularment degradant o vexatori" i consideraven que se'ls hauria d'haver condemnat a 14 anys de presó per agressió sexual.

Fins a tal punt va arribar la controvèrsia que es va arribar a crear una comissió d'experts (en què no hi havia cap dona) en el ministeri de Justícia i es va arribar a l'acord de modificar el Codi Penal perquè qualsevol abús sexual fos considerat agressió, però finalment la comissió es va dissoldre.