Abusos i insalubritat: denuncien negligència als pisos d'emergència social a Barcelona

"Jo he fet d'infermera. He estat punxant persones amb VIH. He estat donant medicació de salut mental. Tot això sense tenir cap titulació d'infermeria, de primers auxilis, de psicologia o de psiquiatria".

És la denúncia d'alguns treballadors i extreballadors de Sociohabitatge, una empresa que gestiona cases i pisos d'emergència a Barcelona i l'àrea metropolitana, per a persones sense llar, desnonades, refugiats o dones víctimes de violència masclista.

Denuncien que es barregen, negligentment, alguns d'aquests perfils. "Jo he vist molta barreja de persones que no haurien d'estar en un mateix centre", diu Tomas Rosell Tinker, excoordinador d'un dels centres de Sociohabitatge acomiadat recentment:

"Han estat juntes dones maltractades amb persones amb conductes de violència de gènere dins i fora del centre."

Rosell assenyala que aquests usuaris han conviscut en lliteres davant per davant, i que la situació ha estat així més d'un i de dos mesos. Un fet que contradiu la dada de l'Ajuntament de Barcelona, que afirma que les dones víctimes de violència masclista només s'estan als equipaments no especialitzats un màxim de 48 hores.

"Hi ha un senyor que duu sis anys al centre que es dedica a oferir diners a noies molt joves, i no tan joves també, per rebre favors abusant de la necessitat i precarietat d'aquestes persones", diu un altre treballador de Sociohabitatge. "És un depredador. Comet aquests abusos, ho fa davant nostre, ho reportem constantment i no es prenen accions", alerta.

L'empresa nega inacció

El director de Sociohabitatge, Dani Villergas, assegura que davant d'incidències greus com ara les agressions, que les xifren en un 3% del total d'usuaris, es fan trasllats i expulsions:

"Jo crec que és un índex molt baix i tenim un protocol de com actuar. Si hi ha un home agressiu al centre, aquest home deixa d'estar-hi, se'l trasllada o es fa una expulsió perquè no compleix la normativa."

Sobre que els treballadors han assumit feines per a les quals no estaven preparats i sobre la manca de professionals, Villergas descriu que no són un servei amb persones tutelades i que, per això, no ha de complir amb cap ràtio específica. Els usuaris, afegeix, "són autònoms i han de fer les tasques per ells mateixos".

Els denunciants, però, lamenten que "les tècniques de serveis socials no venen gairebé mai" i que "són comptadíssimes les ocasions en què visiten els usuaris". Fins i tot arriben a descriure algunes morts els últims anys per inanició i per complicacions en infeccions.

"Estem parlant de persones que no tenen plaça a sociosanitaris i que no han tingut un històric sanitari i, sí, algun cop hem tingut alguna defunció de nit", diu Villergas, que afegeix que "totes les persones amb afectacions han tingut un seguiment diari d'un metge i ell deia que era molt millor que l'usuari es quedés aquí".

També afirma que la infermera contractada pel centre fa visites setmanals. Els treballadors denunciants, però, ho contradiuen de nou, i afirmen que durant molt temps no s'ha comptat amb aquesta infermera i que recentment s'ha tornat a reincorporar. "Al primer centre on jo vaig estar no hi va venir mai, i en el segon encara menys", diu una treballadora que es manté en l'anonimat.

Sumen, alhora, discriminacions en l'alimentació. "Se servia carn que es deia que era halal i no ho era", diu Rosell. "Em van dir que era molt car i que no estan disposats a fer aquest canvi". O també denúncies per l'estat d'alguns equipaments, amb plagues de xinxes, rates o paneroles.

Sobre aquestes i altres comunicacions, que afirmen que les han reportat repetidament, sostenen que, o bé l'empresa no les ha traslladat a l'Ajuntament, o bé ha actuat de manera molt limitada.

Bona part dels denunciants, a més, són treballadors acomiadats recentment, coincidint amb la conformació de meses sindicals per primera vegada en la història de l'empresa. Ara mateix el procés es troba a Inspecció del Treball.

Una empresa de viatges com a intermediària

La CGT assenyala que el sistema de derivació d'usuaris de l'Ajuntament de Barcelona afavoreix les situacions denunciades. I assenyala directament el contracte de "gestió d'allotjament temporal i manutenció de persones i famílies en hostals, pensions i pisos d'estada temporal".

Si fa cinc anys les persones ateses van ser poc més d'un miler, aquesta xifra s'ha anat disparant. El 2020, coincidint amb la pandèmia, es van atendre més de 1.700 persones i l'any passat la dada va superar les 2.300, més del doble que fa cinc anys.

En aquest context, el contracte s'ha adjudicat, des de fa anys, a l'empresa BCD Travel, del Grup Barceló. L'agència té l'encàrrec de trobar allotjaments d'emergència per a totes aquestes persones.

Una de les empreses on deriven usuaris és, precisament, Sociohabitatge, que té pisos i places habitacionals. Concretament, del 2017 al 2023 ha passat d'un sol establiment a més de 80, dedicats exclusivament a les persones derivades de serveis socials. Tenen 550 usuaris de mitjana i la direcció de l'empresa assegura que cobra menys del preu màxim estimulat per l'ajuntament, que són 55 euros per persona i dia a pensió completa.

Per pagar allotjaments com els de Sociohabitatge, l'any passat, BCD Travel va facturar 20 milions d'euros de l'Ajuntament de Barcelona, dels quals se'n pot quedar un 6% pels costos de gestió. Aquest mes de maig s'ha adjudicat novament a BCD Travel el nou contracte per a 2023-2025 amb un valor estimat de 76 milions d'euros.

"S'està enriquint de forma il·lícita a empreses privades que res tenen a veure amb serveis socials", diu Robert Morral Segarra, delegat d'acció social de la CGT:

"Són empreses, societats limitades, que amb diner públic generen un greu maltractament a usuàries i treballadores, moltes de les quals són dones monomarentals d'origen migrant."

La gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, Laia Claverol Torres, assegura que el guany no és tant, perquè els preus que paga estan per sota del preu de mercat durant una bona part dels mesos de l'any:

"El proveïdor també ha de pagar les seves estructures. En el benefici industrial no només hi ha el benefici empresarial sinó la infraestructura que necessita per donar resposta quan, a les tres del matí, els truquem perquè hi ha una dona víctima de violència masclista a qui li hem de buscar un lloc."

Sobre les denúncies a Sociohabitatge, aclareix que no els havien arribat ni per via de les treballadores socials ni pels treballadors de l'empresa, però que "a partir del que ens heu traslladat, hi ha un equip nostre que està treballant amb BCD Travel per veure si les queixes són d'un equipament que gestionem nosaltres o no".