Abusos sexuals a l'Església de Portugal: documenten almenys 4.815 víctimes en 70 anys

Una comissió independent estima que membres de l'Església catòlica de Portugal van abusar sexualment d'un mínim de 4.815 persones des del 1950 fins a l'actualitat, la immensa majoria, menors.

Ho han fet públic aquest dilluns després que durant el 2022 la comissió va entrevistar més de 500 persones, i dels seus relats s'ha arribat a una xifra gairebé 10 vegades més alta.

Ho ha explicat a la premsa Pedro Strecht, psiquiatre infantil i president de la comissió, que ha afegit que és una xifra "absolutament mínima", i dona per fet que la real és molt més alta:

"Els testimonis ens han permès arribar a una xarxa de víctimes molt més extensa, calculada en la xifra mínima, absolutament mínima, de 4.815 víctimes."

L'Església portuguesa espera que sigui "un nou inici"

Aquesta comissió independent la va crear la mateixa Església catòlica portuguesa a finals del 2021, i aquest diumenge ha rebut l'informe final abans que es fes públic.

El bisbe José Ornelas, president de la Conferència Episcopal de Portugal, ha assegurat que ha estat un procés "difícil" que espera que signifiqui "un nou inici" per a la seva Església:

"És una situació dramàtica la que estem vivint, i no serà fàcil superar-la."

Ornelas ha assegurat que els bisbes van decidir de manera unànime encarregar l'informe a una comissió independent, "profundament preocupats pel dolor dels qui van patir".

També ha admès "la contradicció que signifiquen" els abusos en relació "a la missió de l'Església", i ha agraït "la gran contribució" que suposa l'informe, de més de 500 pàgines.

El 77% dels abusadors eren capellans

Gairebé tots els abusadors, el 96%, van ser homes, dels quals el 77% eren capellans, i les víctimes van ser menors de totes les classes socials i de tot el país, però sobretot de Lisboa, Porto i Braga.

L'edat mitjana de les víctimes és d'11 anys, i la majoria dels abusos van passar en esglésies, parròquies, centres d'acollida, escoles i, sobretot, en seminaris, molt importants encara a l'Església portuguesa.

La majoria no van ser víctimes ocasionals: els abusos van durar una mitjana d'un any, i en alguns casos es van allargar fins a 7 anys.

L'informe destaca que el 77% de les víctimes mai es van queixar a l'Església, i només un 4% va denunciar-ho als jutjats, evidenciant el silenci social que hi havia i hi ha sobre aquests delictes.

La "cultura de l'ocultació" de l'Església

En aquest sentit, un dels integrants de la comissió, l'exministre de Justícia Álvaro Laborinho, ha assegurat que va haver-hi "una cultura de l'ocultació" per part de l'Església que encara no ha desaparegut:

"No deixo de veure en diversos membres de l'Església actual el desig de tornar a aquesta cultura, però hi ha també una disponibilitat a l'apertura."

25 dels casos que ha revisat la comissió els han enviat a la Fiscalia, però tota la resta han prescrit, tot i que la mitjana d'edat actual de les víctimes, homes i dones, és relativament baixa, uns 52 anys.

De fet, una quarta part dels abusos van passar després del 1991, i per això la comissió demana que s'ampliï a 30 anys la prescripció d'aquest tipus de delictes, per evitar que quedin impunes.

Segons Strecht, la majoria de víctimes van abandonar l'església i la religió quan es van fer grans, i lògicament han transmès aquest desafecte als seus descendents.

Portugal s'afegeix a França, Irlanda i altres països

Portugal se suma així a la llista de països que estan intentant fer net amb els abusos i agressions sexuals que han practicat les darreres dècades els membres de l'Església catòlica.

A França un estudi independent va calcular fa més d'un any una xifra molt més alta que la de Portugal: 300.000 víctimes des del 1950 van patir abusos per part de milers de religiosos catòlics.

Anteriorment s'havien fet informes similars a Irlanda, a Austràlia, als Estats Units i a Alemanya, en tots els casos amb milers de víctimes, desenes de milers en els dos primers casos.

Investigació pendent a Espanya

A Espanya aquesta feina està pendent: un informe del diari El País de finals del 2021 va posar el tema a l'agenda mediàtica i política i el papa va ordenar que s'investigués.

Poc després la Conferència Episcopal va minimitzar el problema i va dir que no crearia cap comissió per investigar-ho, i mentrestant al Congrés diversos partits van impulsar que ho fes el defensor del poble.

L'Església va canviar d'opinió, i va anunciar una "auditoria externa", però les associacions de víctimes van denunciar que la volien encarregar a advocats pròxims a l'Opus Dei.