Acaba el judici a la mesa del Parlament del 2017 amb arguments calcats als de fa 2 anys

El fiscal assegura que Corominas, Guinó, Barrufet i Simó eren conscients que desobeïen el TC i la defensa admet que potser "no van estar encertats"

El nou judici contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament de l'any 2017, quan la presidenta era Carme Forcadell, ha quedat vist per a sentència.

Aquest dijous ha acabat el judici, que s'ha hagut de repetir. A Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó se'ls va jutjar el juliol del 2020 i, tres mesos després, se'ls va condemnar a 20 mesos d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència.

Dos anys i mig després, els plantejaments no han canviat. De fet, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat mantenen les peticions de pena originals i tornen a demanar 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun dels acusats.

Per la seva banda, l'acusació popular, exercida per Vox, reclama penes més altes: 2 anys d'inhabilitació i 108.000 euros de multa.

L'última sessió del judici a la Mesa del Parlament de l'any 2017
L'última sessió del judici a la mesa del Parlament de l'any 2017 (ACN)

Fiscalia: "Eren plenament conscients que sobrepassaven els límits"

Les acusacions sostenen que els membres de la mesa van desobeir uns mandats del Tribunal Constitucional que consideren clars.

La Fiscalia ha assegurat que Corominas, Simó, Guinó i Barrufet eren "plenament conscients" que desobeïen els requeriments del Constitucional quan admetien a tràmit iniciatives parlamentàries contràries al mandat del tribunal.

En l'informe final, el fiscal Pedro Ariche ha dit que la desobediència va ser "oberta" i que els quatre acusats no poden al·legar que la doctrina anterior del TC els emparava, ja que no era "pètria" i els avisos del tribunal eren "clars, precisos i concrets".

Ariche ha dit que els acusats sabien les conseqüències de l'incompliment, perquè havien estat "degudament advertits" pels lletrats de la cambra:

"Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d'expressió."

Per a la fiscalia, els acusats tenien un "pla" per aprovar lleis "obertament inconstitucionals" com les del 6 i 7 de setembre, i van fer una "interpretació esbiaixada" del reglament parlamentari.

Sobre aquests plens, el fiscal ha dit que "la mesa va perdre la naturalesa d'òrgan imparcial i va actuar al servei de la voluntat i els interessos del poder executiu".

A més, ha negat que el judici al TSJC per desobediència ataqui la inviolabilitat parlamentària.

Guinó, Barrufet, Simó i Corominas, al TSJC
Guinó, Barrufet, Simó i Corominas, al TSJC (EFE / Quique García)

Les defenses apel·len al dret a equivocar-se

Segons les defenses, els acusats van fer la seva feina: permetre el debat al Parlament.

L'advocada de Corominas, Guinó i Barrufet, Judit Gené, ha demanat al tribunal que dicti una sentència segons les proves practicades en els tres dies de judici, i no basant-se en l'anterior sentència o les sentències del Suprem sobre Joan Josep Nuet i Carme Forcadell, també membres de la Mesa.

Gené ha assegurat que els membres independentistes de la mesa potser "no van estar encertats", però tenien el dret a pensar que s'havia de preservar el debat parlamentari per sobre dels requeriments del TC:

"No tenien dret a creure-ho, sota error si vostès volen?"

L'advocada ha dit que als seus clients "no els era igual el que digués el TC", sinó que van respondre'n els requeriments, però "no se'ls pot demanar que hi estiguessin d'acord".

Per Gené, els membres sobiranistes de la mesa van considerar que el Constitucional els havia de deixar fer el debat i després ja anul·laria, si calgués, la resolució aprovada.

Per la seva banda, l'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomàs, ha reiterat alguns dels arguments de la seva companya de la defensa, i ha reafirmat que el que abans era un dret, el de participació política i debat parlamentari, "no pot passar a ser delicte de la nit al dia".

Tomàs ha recordat que el 2011 es va votar una resolució a favor de les consultes sobre la independència i el Constitucional no va dir res, però no va tirar endavant perquè aleshores no hi havia majoria independentista al Parlament.

L'advocat de Simó també ha defensat que "l'únic requeriment concret" del Tribunal Constitucional va ser el de suspendre el ple del 9 d'octubre del 2017 i la mesa va complir l'ordre.

Cap dels quatre acusats han utilitzat el dret a l'últim torn de paraula.

Repetició del judici de fa dos anys i mig

El Suprem va ordenar repetir el judici per manca d'imparcialitat de dos magistrats. L'alt tribunal va acceptar el recurs presentat per Anna Simó, que va denunciar que s'havia vulnerat el seu dret a ser jutjada per un tribunal imparcial.

Dos dels magistrats del tribunal, el president Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, havien participat en fases anteriors del mateix procediment judicial.

En aquest segon judici, el tribunal ha estat format per tres magistrats totalment diferents: Fernando Lacaba, María Jesús Manzano i Francesc Segura.

ARXIVAT A:
Parlament de CatalunyaJudicialTSJC
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut