La mobilització de reservistes a Rússia, completada: 82.000 ja són al front de guerra
El ministre de Defensa rus ha dit que la tasca de reclutar 300.000 persones ha estat completada amb 218.000 soldats en formació i 82.000 a la zona de conflicte amb Ucraïna
El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha anunciat que Rússia ha completat la mobilització parcial de reservistes.
"La tasca de reclutar 300.000 persones ha estat completada."
En una reunió amb el president rus, Vladímir Putin, retransmesa en directe per la televisió estatal, Xoigú ha dit que 82.000 reservistes han estat mobilitzats a la zona de conflicte, amb 41.000 d'ells desplegats en unitats militars. D'altra banda, 218.000 encara estan formant-se en centres d'entrenament de l'exèrcit rus.
A més, Vladímir Putin ha elogiat el "patriotisme" dels soldats mobilitzats.
Un mes de la mobilització parcial
Les explicacions del ministre Xoigú ha arribat un mes i set dies després del seu anunci. El 21 de setembre, Vladímir Putin decretava la mobilització parcial de 300.000 tropes reservistes per "alliberar el Donbass".
Durant la declaració emesa per televisió, Putin va preveure que només serien convocats els reservistes majors de 27 anys, amb experiència a les Forces Armades.
La decisió del president rus va arribar després que el seu exèrcit es veiés obligat a retrocedir posicions per l'avanç de les tropes ucraïneses. Dies després, els soldats russos van abandonar la ciutat de Liman, encerclada per l'exèrcit de Kíiv.
Protestes al carrer
El procés de mobilització de reservistes va provocar les primeres manifestacions en contra del decret de Vladímir Putin. Les protestes es van escampar per, almenys, 38 ciutats de Rússia.
Tot i això, les manifestacions van acabar amb més de 1.300 persones detingudes per la policia russa.
Una conseqüència directa per als detinguts majors de 27 anys hauria estat la incorporació forçada i immediata a files per anar a Ucraïna.
Vols esgotats per fugir del país
En els primers dies de la crida a files, molts ciutadans en edat de combatre van començar a comprar bitllets d'avió de manera massiva per fugir de Rússia.
Amb l'espai aeri occidental tancat a causa de les sancions, les principals destinacions van ser Turquia, Armènia, i els Emirats Àrabs Units.
També hi va haver cues de centenars de persones que intentaven travessar les fronteres terrestres de Finlàndia i Geòrgia. Això va plantejar un dilema a la UE sobre l'acollida d'aquests refugiats russos.
Minories ètniques per lluitar a Ucraïna
Durant la mobilització parcial de reservistes, Vladímir Putin hauria utilitzat les minories ètniques per lluitar a Ucraïna.
Segons explica Victoria Maladaeva, vicepresidenta de la Fundació Buriàtia Lliure, en una entrevista per a Al-Jazeera, la guerra ha tingut pitjors conseqüències sobre els russos procedents de zones on viuen minories.
"Sabem que estadísticament el Daguestan, la República de Tuvà i la República de Buriàtia, on viuen les minories, tenen el nombre de morts més alt"
Maladaeva denuncia que els territoris de les ètnies minoritàries russes "han estat colpejats de manera desproporcionada".
"Moscou, una regió de 17 milions d'habitants, té menys de 50 morts. Només Buriàtia, amb una població de 980.000 habitants, en té 364."
D'altra banda, les primeres manifestacions en contra del reclutament de reservistes van ser a les repúbliques ètniques de Iakútia o Amur, a tocar de la frontera amb la Xina.
L'ús de soldats de les zones ètniques i empobrides pot suposar un perill per a l'existència de les minories a Rússia. Per Maladaeva, si no formes part de l'ètnia russa, ets un "ciutadà de segona classe".
