Acaben les compareixences sobre les corrides de toros sense cap aproximació entre taurins i antitaurins
Aquest dimecres s'ha celebrat la tercera i última jornada de compareixences al Parlament sobre les corrides de toros. Una sessió amb científics que han assegurat que el toro pateix més durant el transport que durant la lídia, toreros que han apel·lat a la llibertat davant la prohibició i exdiputats europeus que han recordat que el Tractat de Lisboa determina que el benestar animal s'ha de tenir en compte en totes les lleis europees. Però ha estat la comparació de les corrides amb la violència masclista el que ha aixecat els ànims dels assistents a la sala, després que l'empresari Pere Balañà ha anunciat accions si el Parlament acaba prohibint les corrides.
Actualitzat
L'eurodiputada del grup dels Verds Europeus Mònica Frassoni ha dit al Parlament que "les mentalitats dels homes evolucionen. Estem parlant d'un tema que té a veure amb els valors i la cultura, però no amb la llibertat", i ha comparat la lògica dels toros amb "la d'aquell senyor que mata a puntades de peu la seva dona i diu que l'estimava un munt", unes paraules que han provocat la queixa d'alguns diputats.
Esplá: negar el sofriment del toro és absurd, però el ritu ho compensa
L'extorero Luis Francisco Esplá ha reconegut que "seria absurd" negar el sofriment del toro a la plaça, però ha remarcat que aquesta festa és un ritu que compensa la mort dels braus, una raça que, ha dit, ha evolucionat genèticament per envestir al camp i a la sorra.
Esplá ha reconegut que l'"entesa" entre taurins i antitaurins és "impossible" i ha afirmat que, encara que hi ha d'haver una ètica en el tractament dels animals, aquesta ha d'estar sempre "ajustada" a la finalitat. "Som davant un debat sobre el que és o no pecat, de consciència, de credo", ha puntualitzat l'extorero, que se li ha preguntat sobre "qui pot delimitar la frontera entre el bé i el mal?".
Les corrides no només no han perdut espectadors sinó que han crescut
L'empresari Pere Balañá, propietari de la plaça de toros de La Monumental, única plaça de toros en actiu de Catalunya, ha negat que les corrides hagin perdut públic recentment, com afirmen els antitaurins, i ha subratllat que des del 2003 hi ha hagut un augment progressiu d'assistents.
Balañá, que s'ha definit com "empresari, català i aficionat als toros", ha recordat que els vincles de la seva família amb el món taurí es remunten al 1927, "tres generacions" durant les quals -ha dit- hi ha hagut "èpoques bones i dolentes, però en què sempre hi ha hagut un important grup d'aficionats fidels", i sense precisar les xifres d'espectadors, ha recalcat que els espectacles taurins no reben recursos públics.
L'empresari ha lamentat que els aficionats que acudeixen actualment a la Monumental siguin "increpats i considerats per alguns com a èticament inferiors" i ha demanat als diputats que qualsevol decisió que adoptin sigui "meditada" i "coherent" en la defensa dels drets dels animals en tots els àmbits. Balañà ha anunciat accions si s'acaba prohibint les corrides.
Un estudi fet amb bioxips mostra que el moment més estressant per al toro és quan surt a la plaça
El director del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Illera, ha explicat que per mitjà de bioxips es va comprovar que el moment més estressant per al toro es produeix en la seva sortida a la plaça, quan els atien per fer-los saltar a un lloc que desconeixen, però que al cap d'un minut o dos, "i després d'intentar atacar tot el que es mou", el seu nivell d'estrès baixa. Segons aquest investigador -que ha dit no ser aficionat als toros i que "les dues vegades que hi he anat m'he avorrit"- el toro pateix més durant el transport que durant la lídia.
Pel que fa al dolor que pateixen els animals, Illera ha explicat que els toros braus tenen una capacitat d'alliberament de metaendorfines molt elevada (30 vegades superior a l'home) i que s'activa a partir de la primera punta de pica que rep l'animal, cosa que provoca un bloqueig dels receptors.
Esplá: negar el sofriment del toro és absurd, però el ritu ho compensa
L'extorero Luis Francisco Esplá ha reconegut que "seria absurd" negar el sofriment del toro a la plaça, però ha remarcat que aquesta festa és un ritu que compensa la mort dels braus, una raça que, ha dit, ha evolucionat genèticament per envestir al camp i a la sorra.
Esplá ha reconegut que l'"entesa" entre taurins i antitaurins és "impossible" i ha afirmat que, encara que hi ha d'haver una ètica en el tractament dels animals, aquesta ha d'estar sempre "ajustada" a la finalitat. "Som davant un debat sobre el que és o no pecat, de consciència, de credo", ha puntualitzat l'extorero, que se li ha preguntat sobre "qui pot delimitar la frontera entre el bé i el mal?".
Les corrides no només no han perdut espectadors sinó que han crescut
L'empresari Pere Balañá, propietari de la plaça de toros de La Monumental, única plaça de toros en actiu de Catalunya, ha negat que les corrides hagin perdut públic recentment, com afirmen els antitaurins, i ha subratllat que des del 2003 hi ha hagut un augment progressiu d'assistents.
Balañá, que s'ha definit com "empresari, català i aficionat als toros", ha recordat que els vincles de la seva família amb el món taurí es remunten al 1927, "tres generacions" durant les quals -ha dit- hi ha hagut "èpoques bones i dolentes, però en què sempre hi ha hagut un important grup d'aficionats fidels", i sense precisar les xifres d'espectadors, ha recalcat que els espectacles taurins no reben recursos públics.
L'empresari ha lamentat que els aficionats que acudeixen actualment a la Monumental siguin "increpats i considerats per alguns com a èticament inferiors" i ha demanat als diputats que qualsevol decisió que adoptin sigui "meditada" i "coherent" en la defensa dels drets dels animals en tots els àmbits. Balañà ha anunciat accions si s'acaba prohibint les corrides.
Un estudi fet amb bioxips mostra que el moment més estressant per al toro és quan surt a la plaça
El director del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Illera, ha explicat que per mitjà de bioxips es va comprovar que el moment més estressant per al toro es produeix en la seva sortida a la plaça, quan els atien per fer-los saltar a un lloc que desconeixen, però que al cap d'un minut o dos, "i després d'intentar atacar tot el que es mou", el seu nivell d'estrès baixa. Segons aquest investigador -que ha dit no ser aficionat als toros i que "les dues vegades que hi he anat m'he avorrit"- el toro pateix més durant el transport que durant la lídia.
Pel que fa al dolor que pateixen els animals, Illera ha explicat que els toros braus tenen una capacitat d'alliberament de metaendorfines molt elevada (30 vegades superior a l'home) i que s'activa a partir de la primera punta de pica que rep l'animal, cosa que provoca un bloqueig dels receptors.