Accent català i reivindicació feminista: tot el que sabem dels Goya
Més d'una vintena de produccions catalanes aspiren a algun premi en una gala marcada pel cas del director Carlos Vermut que vol conscienciar els acadèmics de les situacions d'abús de poder i violència sexual que pateixen moltes dones al cine
"Alcarràs" no va ser un miratge per a la indústria catalana del cine. Aquest any ha tornat a ser un bon any i les pel·lícules amb producció d'aquí han rebut molts reconeixements.
Com els que podrien arribar a la gala de lliurament dels Premis Goya, en què participen 23 títols que compten amb producció o talent catalans i que estan nominats a alguna categoria. La 38a edició d'aquests premis compta amb pel·lícules molt diverses que competeixen per endur-se els guardons de l'Acadèmia del cinema espanyol.
Ja fa uns anys que els Goya se celebren fora de Madrid. I, per primera vegada, s'entreguen a la comunitat de Castella i Lleó, a la ciutat de Valladolid, en una gala presentada pels Javis i per Ana Belén. Ells, en el punt àlgid de la seva popularitat arran de l'èxit indiscutible de la sèrie "La Mesías". I ella, mantenint-se com una de les artistes més valorades després de més de mig segle de carrera.
Què més sabem de la gala?
► Que el tema de l'abús de poder i la violència sexual contra les dones hi serà molt present des del començament. Per acompanyar les víctimes i per animar-les a denunciar. I tot, arran del cas del director Carlos Vermut que va publicar el diari El País fa uns dies. A més, l'associació CIMA, de dones cineastes i de mitjans audiovisuals, repartirà un pai-pai amb el lema #SEACABÓ que, previsiblement, lluiran la majoria de convidats.
► Que hi haurà grans noms de l'actuació i la direcció lliurant guardons com, per exemple, Penélope Cruz, Carmen Machi, Elena Anaya, Marisa Paredes, Susi Sánchez, Bárbara Lennie, José Sacristán, Gael García Bernal, Eduard Fernández, Pedro Almodóvar, Carla Simón, Javier Fesser, Pilar Palomero, Aitana Sánchez-Gijón, Toni Acosta, Sofía Otero o Alba Flores.
► Que el Goya Internacional, un reconeixement que és el tercer cop que s'entrega, es lliurarà a l'actriu nord-americana Sigourney Weaver, nominada als Oscars tres cops i guanyadora d'un Bafta i d'un Globus d'Or. Entre els seus papers més coneguts hi ha des de la tinent Ripley a "Alien", fins a Dian Fossey a "Goril·les en la boira". Fins ara, han rebut aquest mateix premi Juliette Binoche i Cate Blanchett.
► Que el premi d'honor d'aquesta 38a edició dels Goya és per a l'històric director de fotografia, restaurador i investigador Joan Mariné. El cineasta barceloní, de 103 anys, és considerat tot un mite dins de la indústria del cinema espanyol que va treballar amb coneguts directors, com Pedro Masó, Pedro Lazaga o José María Forqué.
► Que la catifa vermella arrenca a les 19 h i la cerimònia a les 22 h, i que un equip de TV3 serà a Valladolid per seguir-ho fil per randa a través del 324, dels "Telenotícies" i del portal 324.cat.
► Que hi haurà les actuacions musicals d'Amaia Romero, David Bisbal, Estopa, María José Llergo, India Martínez, Niña Pastori, Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral.
► Que els dos fills de l'actriu de Valladolid Concha Velasco, que va morir el desembre passat, assistiran a la cerimònia, on, ben segur, serà recordada en algun moment.
"20.000 espècies d'abelles", la més nominada
Va ser una decisió valenta tractar la història d'una nena trans. La va prendre Estibaliz Urresola a la seva primera pel·lícula, "20.000 espècies d'abelles". I s'ha convertit en la debutant amb més nominacions als Goya. Hi arriba amb quinze a la gala d'aquest dissabte, entre les quals hi ha millor pel·lícula, guió i direcció novella.
La directora explica que la clau de l'èxit és el compromís de tot l'equip de rodatge amb el projecte que estaven tirant endavant. Però, sobretot, la capacitat interpretativa del repartiment, començant per la nena Sofía Otero, guanyadora d'un premi al festival de Berlín, però que no pot aspirar a un Goya perquè no es pot nominar els menors de 16 anys.
Patricia López Arnaiz opta a millor actriu protagonista, mentre que Ane Gabarain, Itziar Lazkano i Martxelo Rubio, a les categories d'actors de repartiment.
Pràcticament tot l'equip tècnic també està nominat: muntatge, direcció de producció, maquillatge i perruqueria, vestuari, so, fotografia...
Una pel·lícula rodada en basc i castellà que compta amb producció i talent català i amb la participació de 3Cat.
El català Juan Antonio Bayona, dels Goyas als Oscars
Fins ara, el rècord de nominacions d'un debutant als Goya el tenia Juan Antonio Bayona per "L'orfenat". Això era el 2008. Ara, el director barceloní ja té reconeixement mundial i arriba als Goya amb una superproducció de Netflix, "La societat de la neu", que ja han vist més de cent milions de persones i està nominada a tretze categories.
A més, és la cinta escollida per representar Espanya als Oscars, està entre les cinc finalistes com a millor pel·lícula internacional i opta, també, a l'Oscar a millor maquillatge i perruqueria.
Més pel·lícules i actors catalans que aspiren a un Goya
Hi ha dues produccions catalanes més que també aspiren a millor pel·lícula. "Saben aquell", el relat sobre els inicis de l'humorista Eugenio i sobre la relació amb la seva primera dona, Conchita Alcaide, que ha dirigit David Trueba i que té deu nominacions. I "Un amor", d'Isabel Coixet, l'adaptació de la novel·la de Sara Mesa, que podria aconseguir set premis.
També hi ha molt talent català entre els intèrprets nominats. Enric Auquer, pel seu paper de docent republicà a l'exitosa "El mestre que va prometre el mar". O el treball d'orfebre de David Verdaguer fent d'Eugenio als seus inicis a "Saben aquell", que ja li ha fet guanyar el seu tercer Gaudí.
Laia Costa podria rebre el segon Goya per "Un amor" després que l'any passat se'l va endur per "Cinco lobitos". I el triplet d'actors de "Creatura" --Clara Segura, Àlex Brendemülh i Clàudia Malagelada-- poden guanyar el de secundaris i revelació, com va passar diumenge passat als Gaudí.
Víctor Erice, nominat per primera vegada
Entre les favorites, no es pot deixar de banda l'últim treball d'un director mític, Víctor Erice, que ha tornat després de 30 anys amb un llargmetratge, "Cerrar los ojos", que suma onze nominacions. Ell explica que durant tots aquests anys no ha deixat mai de fer cine, però en canals més alternatius.
Ara, aquest treball que va estrenar al festival de Canes l'ha portat a estar nominat per primer cop als Goya, com a millor pel·lícula, director i guió. I els membres de l'Acadèmia espanyola fàcilment es poden sentir en deute amb el veterà director basc.
Elena Martín, entre els grans
En la categoria de direcció, creadors consagrats com Víctor Erice, David Trueba, Juan Antonio Bayona i Isabel Coixet competeixen amb la directora de "Creatura", Elena Martín, que la setmana passada es va endur el Gaudí en aquesta mateixa categoria.
Els somnis dels robots passen per Hollywood
Una altra producció catalana que ha aconseguit ser una de les finalistes als Oscars com a millor pel·lícula d'animació és "Robot dreams", de Pablo Berger. A Valladolid també es pot endur els Goyas a millor guió adaptat, música original i muntatge.
Té competidores molt potents que evidencien que l'animació està en un moment àlgid. "Dispararon al pianista", l'última aventura musical de Fernando Trueba i Javier Mariscal sobre la desaparició del pianista brasiler Tenorio Jr. També estan nominades la taquillera "Mòmia" i "Hanna i els monstres".
Totes són produccions catalanes, excepte "El sueño de la sultana", un treball magnífic de la basca Isabel Herguera que es va presentar al festival de Sant Sebastià.
L'Alzheimer, un tema present entre les pel·lícules nominades
La coproducció de 3Cat "Mentre siguis tu. L'aquí i l'ara de Carme Elias", el seguiment de l'evolució de l'Alzheimer que té l'actriu Carme Elias, dirigit per la seva amiga Claudia Pinto, aspira a ser guardonat com el millor documental. Ho va aconseguir als Gaudí, que van premiar aquest treball delicat, ple d'amor i allunyat del victimisme.
Un altre documental que parla de l'Alzheimer és "La memoria infinita", de la directora xilena Maite Alberdi, i ho fa a través de la relació d'amor d'una parella que porten 25 anys junts i vuit convivint amb la malaltia.
I per últim, "París 70", dirigit per Dani Feixas, nominat a millor curtmetratge de ficció, que aborda el tema de l'Alzheimer a partir de la història d'un fill que ha d'atendre la seva mare, que pateix la malaltia. És l'únic curtmetratge rodat en català que aspira a guanyar un Goya.
Balenes i autobusos, entre els curtmetratges documentals
La cineasta Neus Ballús està nominada per "Blow!", un curtmetratge documental sobre les balenes que passen per davant de les costes del Garraf. I "El bus", de la directora novella Sandra Reina, formada al costat de directors com Laura Ferrés o Àlex Lora, també opta al Goya per aquesta categoria. Es tracta d'un relat sobre un autobús que transporta presos de permís i que no fa ni una setmana es va endur un Gaudí.
I acabem com començàvem, parlant de Carla Simón. Perquè aquest any també aspira a endur-se un dels 28 "cabezones" (nom amb què es coneixen col·loquialment les estatuetes dels Goya) per "Carta a la meva mare per al meu fill" com a millor curtmetratge de ficció, amb una història molt personal al voltant de la seva maternitat.
Llista completa de nominacions als Goya 2024
Millor pel·lícula
- "20.000 espècies d'abelles", dirigida per Estibaliz Urresola Saliguren
- "Cerrar los ojos", dirigida per Víctor Erice
- "La societat de la neu", dirigida per Juan Antonio Bayona
- "Saben aquell", dirigida per David Trueba
- "Un amor", dirigida per Isabel Coixet
Millor direcció
- Víctor Erice ("Cerrar los ojos")
- Elena Martín ("Creatura")
- J. A. Bayona ("La societat de la neu")
- David Trueba ("Saben aquell")
- Isabel Coixet ("Un amor")
Millor actriu protagonista
- Patricia López Arnaiz ("20.000 espècies d'abelles")
- María Vázquez ("Matria")
- Malena Alterio ("Que nadie duerma")
- Carolina Yuste ("Saben aquell")
- Laia Costa ("Un amor")
Millor actor protagonista
- Manolo Solo ("Cerrar los ojos")
- Enric Auquer ("El mestre que va prometre el mar")
- David Verdaguer ("Saben aquell")
- Hovik Keuchkerian ("Un amor")
- Alberto Ammann ("Upon entry" (L'arribada))
Millor actriu de repartiment
- Ane Gabarain ("20.000 espècies d'abelles")
- Itziar Lazcano ("20.000 espècies d'abelles")
- Clara Segura ("Creatura")
- Ana Torrent ("Cerrar los ojos")
- Luisa Gavasa ("El mestre que va prometre el mar")
Millor actor de repartiment
- Martxelo Rubio ("20.000 espècies d'abelles")
- Juan Carlos Vellido ("Bajo terapia")
- Jose Coronado ("Cerrar los ojos")
- Álex Brendemühl ("Creatura")
- Hugo Silva ("Un amor")
Millor actriu revelació
- Xinyi Ye ("Chinas")
- Yeju Ji ("Chinas")
- Clàudia Malagelada ("Creatura")
- Sara Becker ("La contadora de películas")
- Janet Novás ("O corno")
Millor actor revelació
- Brianeitor ("Campeonex")
- Julio Hu Chen ("Chinas")
- Matías Recalt ("La societat de la neu")
- La Dani ("Te estoy amando locamente")
- Omar Banana ("Te estoy amando locamente")
Millor direcció novella
- Estibaliz Urresola Solaguren ("20.000 espècies d'abelles")
- Itsaso Arana ("Las chicas están bien")
- Álvaro Gago ("Matria")
- Alejandro Marín ("Te estoy amando locamente")
- Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez ("Upon entry" (L'arribada))
Millor guió original
- Estibaliz Urresola ("20.000 espècies d'abelles")
- Michel Gaztambide i Víctor Erice ("Cerrar los ojos")
- Alejandro Marín i Carmen Garrido ("Te estoy amando locamente")
- Félix Viscarret ("Una vida no tan simple")
- Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez ("Upon entry" (L'arribada))
Millor guió adaptat
- Albert Val ("El mestre que va prometre el mar")
- Bernat Vilaplana, J. A. Bayona, Jaime Marques-Olarreaga i Nicolás Casariego ("La societat de la neu")
- Pablo Berger ("Robot dreams")
- Albert Espinosa i David Trueba ("Saben aquell")
- Isabel Coixet i Laura Ferrero ("Un amor")
Millor direcció de fotografia
- "20.000 espècies d'abelles"
- "Cerrar los ojos"
- "La societat de la neu"
- "Un amor"
- "Una noche con Adela"
Millor muntatge
- "20.000 espècies d'abelles"
- "Cerrar los ojos"
- "La societat de la neu"
- "Mamacruz"
- "Robot dreams"
Millor música original
- "El mestre que va prometre el mar"
- "La paradoja de Antares"
- "La societat de la neu"
- "Robot dreams"
- "Saben aquell"
Millor cançó original
- "Eco", de Xoel López ("Amigos hasta la muerte")
- "Chinas", de Marina Herlop ("Chinas")
- "El amor de Andrea", d'Álvaro B. Baglietto, David García, Guille Galván, Jorge González, Juan Pedro Martín Pucho, Juanma Latorre, Valeria Castro ("El amor de Andrea")
- "La gallinita", de Fernando Moresi Haberman i Sergio Bertran ("La imatge permanent")
- "Yo solo quiero amor", de Rigoberta Bandini ("Te estoy amando locamente")
Millor direcció de producció
- "20.000 espècies d'abelles"
- "Cerrar los ojos"
- "La societat de la neu"
- "Saben aquell"
- "Valle de sombras"
Millor direcció d'art
- "20.000 espècies d'abelles"
- "Cerrar los ojos"
- "La contadora de películas"
- "La societat de la neu"
- "Saben aquell"
Millor disseny de vestuari
- "20.000 espècies d'abelles"
- "El mestre que va prometre el mar"
- "La contadora de películas"
- "La societat de la neu"
- "Saben aquell"
Millor maquillatge i perruqueria
- "20.000 espècies d'abelles"
- "La societat de la neu"
- "La ternura"
- "Saben aquell"
- "Valle de sombras"
Millor so
- "20.000 espècies d'abelles"
- "Campeonex"
- "Cerrar los ojos"
- "La societat de la neu"
- "Saben aquell"
Millors efectes especials
- "20.000 espècies d'abelles"
- "La ermita"
- "La societat de la neu"
- "Tin & Tina"
- "Valle de sombras"
Millor pel·lícula d'animació
- "Dispararon al pianista", dirigida per Fernando Trueba i Javier Mariscal
- "El sueño de la Sultana", dirigida per Isabel Herguera
- "Hanna i els monstres", dirigida per Lorena Ares
- "Mòmies", dirigida per Juan Jesús García Galocha
- "Robot dreams", dirigida per Pablo Berger
Millor curtmetratge d'animació
- "Becarias", dirigit per Marina Cortón, Marina Donderis, Núria Poveda
- "To bird or not to bird", dirigit per Martín Romero
- "Todo bien", dirigit per Diana Acién Manzorro
- "Todo está perdido", dirigit per Carla Pereira, Juanfran Jacinto
- "Txotxongiloa", dirigit per Sonia Estévez
Millor curtmetratge documental
- "Ava", dirigit per Mabel Lozano
- "Blow!", dirigit per Neus Ballús
- "El bus", dirigit per Sandra Reina
- "Herederas", dirigit per Silvia Venegas Venegas
- "Una terapia de mierda", dirigit per Javier Polo
Millor curtmetratge de ficció
- "Aunque es de noche", dirigit per Guillermo García López
- "Carta a la meva mare per al meu fill", dirigit per Carla Simón
- "Cuentas divinas", dirigit per Eulàlia Ramon
- "La loca y el feminista", dirigit per Sandra Gallego
- "París 70", dirigit per Dani Feixas
Millor pel·lícula europea
- "Aftersun" (Regne Unit)
- "Anatomía de una caída" (França)
- "Las ocho montañas" (Itàlia)
- "Safe place" (Croàcia)
- "Sala de profesores" (Alemanya)
Millor pel·lícula documental
- "Caleta Palace", dirigida per José Antonio Hergueta
- "Contigo, contigo y sin mí", dirigida per Amaya Villar Navascués
- "Esta ambición desmedida", dirigida per Cristina Trenas, Rogelio González, Santos Bacana
- "Iberia: naturaleza infinita", dirigida per Arturo Menor
- "Mentre siguis tu. L'aquí i l'ara de Carme Elias", dirigida per Claudia Pinto Emperador
Millor pel·lícula iberoamericana
- "Alma viva" (Portugal)
- "La memoria infinita" (Xile)
- "La pecera" (Puerto Rico)
- "Puan" (Argentina)
- "Simón" (Veneçuela)
- ARXIVAT A:
- Premis GoyaCinema