Acebes nega davant del jutge haver cobrat sobresous ni saber res de la caixa B del PP

L'exministre Ángel Acebes i exsecretari general del PP entre el 2004 i el 2008 ha declarat aquest dilluns com a testimoni en el judici a l'extresorer Luis Bárcenas, a l'Audiència Nacional pel presumpte pagament de la reforma de la seu del partit amb diners de la caixa B del partit. Acebes ha negat rotundament haver cobrat ni saber res de cap caixa B, ni diner negre del partit, ni per fer pagaments de les obres de la renovació de la seu, ni per comprar accions de Libertad Digital.

"No en vaig percebre mai, és fals, ho desmenteixo taxativament."

Segons la instrucció, en els documents de Bárcenas consta que Àngel Acebes presumptament hauria cobrat de manera periòdica 6.300 euros des del maig del 2004 fins al gener del 2008 quan va cobrar una suma de 12.700 euros. L'exministre ja va negar aquests cobraments, i aquest dilluns ho ha tornat a fer, en la seva declaració en el judici per la primera època de Gürtel, judici pel qual Bárcenas està condemnat i es troba a la presó.

Acebes s'ha desentès de cap responsabilitat ni com a secretari general, -que ha dit s'ocupava de l'àmbit polític del partit-, ni com a membre del Comitè Executiu, sobre cap qüestió econòmica que ha declarat depenien exclusivament del tresorer, aleshores Àlvaro Lapuerta, i la gerència que ocupava Luis Bárcenas. 

Sobre les obres de reforma de l'edifici del partit del carrer Génova, Acebes també ho ha negat tot. No recordava si els pagaments es recollien en els pressupostos que Àlvaro Lapuerta presentava al Comitè Executiu, que mai "va existir cap conversa" sobre si s'havien de pagar en A o B ja que, ha reiterat, que "desconeixia la seva existència". Acebes ha dit que de les obres només l'interessava que es fessin en període de vacances. 

"Cristóbal Páez portava les obres un cop presa la decisió de renovar. Es va dur des l'àmbit econòmic i al senyor Páez li feia molta il·lusió i hi va posar molt esforç."

"Lapuerta feia gala (quan presentava els comptes al Comitè Executiu) que els ingressos es feien ajustats a la legalitat i que podíem estar tranquils. I el teníem i el tenim per una persona honorable."

Àngel Acebes, exministre de l'Interior quan es van perpetrar els atemptats de l'11-M, va estar investigat en aquesta causa en relació a la compra d'accions de Libertad Digital fins que el jutge instructor Pablo Ruz li va aixecar la imputació. Aquest dilluns ha negat també tenir res a veure amb l'ampliació de capital d'aquesta empresa amb diners de la caixa B del partit:

"Absolutament i radicalment fals i a més és impossible perquè desconec que existeixi cap caixa B, ni diner B al PP. I no en puc donar ordre de compra amb diners d'una caixa que no conec."

Acebes és el primer dels exsecretaris generals populars que declararan en aquest judici. També ho faran, el dia 23 de març, Francisco Álvarez Cascos, Javier Arenas i María Dolores de Cospedal. El 24 està previst que declarin José María Aznar i Mariano Rajoy. 

Durant el matí han anat declarant diversos empresaris que figuren a les notes de Bárcenas com a donants del partit.

El judici de la caixa B del PP

El judici va començar el 8 de març per aclarir a què es van destinar els diners de la caixa B del Partit Popular i si la reforma de la seu del partit, al carrer Génova, va ser finançada amb diner negre.

Segons la investigació, la caixa B del Partit Popular hauria funcionat des del 1990 fins al 2008, però Bárcenas assegura que el finançament il·legal i "institucionalitzat" va començar molt abans, el 1982, i que la comptabilitat paral·lela es nodria de donatius en diner negre que aportaven persones relacionades amb "empreses beneficiàries d'adjudicacions públiques".
 

De les cinc persones que seuen al banc dels acusats, el més conegut és Luis Bárcenas, exgerent i extresorer del PP des del 1990 fins al 2009 i que torna a ser jutjat després de la seva confessió enviada a la Fiscalia Anticorrupció el 26 de gener i segons la qual Mariano Rajoy coneixia l'existència de la caixa B. Acusa l'expresident espanyol, a més, de destruir documentació i de cobrar sobresous mensuals.
 

L'advocat de Bárcenas, Gustavo Galán, havia demanat, en començar el judici, un acarament entre el seu defensat i Mariano Rajoy, però l'Audiència no ho va admetre.

La Fiscalia Anticorrupció demana per a Bárcenas 5 anys de presó, que se sumarien a la pena de 29 anys i un mes que ja està complint ara pel cas Gürtel, que ja té sentència ferma del Tribunal Suprem.

Els altres acusats són Cristóbal Páez, exgerent del PP, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana un any i mig de presó; Gonzalo Urquijo i Belén García, socis administradors d'Unifica, l'empresa que va fer la reforma de la seu del PP, per als quals demanen 3 anys i deu mesos de presó; i Laura Montero, treballadora d'aquesta empresa, per a qui la Fiscalia demana el sobreseïment.