Acomiadaments invisibles: els empleats d'ETT, desemparats per les ajudes públiques

Quan van mal dades i s'apropa qualsevol mena d'incertesa econòmica, sempre hi ha un col·lectiu que paga primer els plats trencats.

No poden negociar, no protagonitzen cap comunicat ni poden acollir-se a cap expedient temporal (ERTO), ni tan sols en circumstàncies tan singulars com les actuals amb el coronavirus: són els treballadors d'Empreses de Treball Temporal (ETT), que encadenen minicontractes a moltes fàbriques i empreses per cobrir els pics de demanda.

Contractes setmanals que desapareixen

Apareixen i desapareixen segons l'activitat i el nivell de feina. Si en circumstàncies normals la seva vida laboral ja fluctua segons les necessitats de les empreses, ara tenen un doble càstig. Amb el tancament de moltes empreses, els seus contractes van extingir-se degut a l'extrema temporalitat, en molts casos, de durades molt curtes com setmanes, mesos o, simplement, d'obra i servei.

És el cas del Gregorio, treballador a la Zona Franca, que, a través d'una ETT, estava a dues empreses diferents per poder fer una jornada completa. Amb l'estat d'alarma, li va arribar un whatsapp en què la mateixa ETT li comunicava que deixava de treballar a totes dues empreses:

"Finalitzen contracte i l'empresa ja no té cap mena de relació amb tu, tot el poder el té l'ETT. Havia treballat durant mesos, però havia cotitzat molt poc perquè et truquen exclusivament quan ho necessiten, moltes vegades, el mateix dia al matí si has de treballar a la tarda".

Per tant, davant l'estat d'alarma, aquestes empreses no han hagut de negociar res amb aquests treballadors: els seus contractes simplement han desaparegut, s'han esfumat.

I, a diferència dels empleats que han vist suspès el seu contracte i han hagut d'acollir-se a un ERTO, on l'estat posa una part del sou, el treballador no ha de consumir atur i el contracte queda suspès fins que s'aixequi l'estat d'alarma. Això no passa amb els treballadors d'ETT.

Sense garantia de tornar

Legalment, ara no tenen cap relació amb l'empresa, ja que el seu contracte tècnicament ha finalitzat, i, per tant, si volen cobrar l'atur, han de consumir el que tenien acumulat prèviament. No només això: tampoc tenen cap garantia de tornar a treballar, ja que, a diferència dels ERTO, les empreses no tenen cap obligació legal de tornar-los a contractar, tot i que en molts casos s'hi hagin compromès verbalment.

Aquest procés d'extinció de contractes es va accelerar amb el confinament total de dissabte passat, quan moltes de les fàbriques que havien continuat operant tot i l'estat d'alarma van acabar tancant. L'empresa de treball temporal Crea Empleo va viure un diumenge "de moltes consultes i trucades", segons el seu director, Manuel Velarde.

Cinc anys després, acomiadat per un whatsapp

Va ser el mateix diumenge quan, en contacte constant amb les diferents empreses a qui proveeixen ocupació temporal, van haver de comunicar l'extinció dels seus contractes a aquells empleats que tenien contractes temporals.

També hi ha d'altres modalitats, com la suspensió o permís retribuït, on a la pràctica, empresa i ETT pacten quina part del sou cobreixen. Així ho explica Velarde:

"Diumenge vam poder extingir molts contractes amb data del divendres anterior".

Una de les dificultats per parlar d'aquest col·lectiu és que els mateixos damnificats vulguin parlar, per la por a represàlies i la seva precària situació.

En Joan (nom fictici) treballa en una fàbrica que no havia aturat la producció en seguir rebent material durant l'estat d'alarma. Però, diumenge, va rebre un whatsapp que li deia que el seu contracte havia finalitzat el divendres anterior, això sí, amb la promesa verbal de reincorporar-se quan tot torni a la normalitat. Tampoc li compensa fer una reclamació, tal com assenyala l'advocat Pere Vidal:

"Les indemnitzacions són ínfimes perquè legalment porten molt poc a l'empresa, no acumulen antiguitat. I s'arrisquen, tot i estar prohibit, a entrar en una 'llista negra' i no ser mai més contractats per aquella ETT".

En Joan vol demanar l'atur, però les oficines estan tancades de cara al públic, i les línies telemàtiques col·lapsades. Per això està encara en el procés de demanar cita prèvia.

Consumir l'atur propi... i quedar-se sense

Un altre cas és el de la Susana Ruiz, que, tot i treballar en un sector essencial com és l'alimentació, va decidir confinar-se a casa en ser persona asmàtica i, per tant, part de la població de risc per la Covid-19.

Portava un any treballant amb contractes setmanals, de manera que no reuneix el mínim de mesos per acollir-se a les ajudes. El gran problema és que no sap encara si demanarà l'atur:

"L'ETT ens contracta sis mesos i, després, estem sis mesos que, si necessito l'atur, no el tindré si el consumeixo ara. L'elecció és entre passar-ho malament més endavant, o passar-ho malament ara. La conclusió en qualsevol cas és que ho passaré malament en un moment o altre".

O la Júlia (nom fictici), que treballa al sector de components de l'automoció i portava cinc anys a la mateixa empresa combinant contractes temporals d'empresa i a través d'ETT. Aquesta vegada, l'ha enxampada a través d'ETT i, per tant, no ha pogut acollir-se a cap ERTO.

L'advocat Pere Vidal creu que aquests contractes haurien de quedar congelats i, quan acabi l'estat d'alarma, reprendre'ls amb la durada que els falta:

"El que hauria de ser és que aquests contractes, tot i ser temporals, quedessin congelats quan tot torni a la normalitat amb la durabilitat que li quedava. La realitat amb què ens estem trobant és que extingeixen els contractes, fins i tot abans de l'estat d'alarma per poder rentar-se'n les mans. No és una finalització de contracte; és un acomiadament".

Precisament, que els contractes s'hagin extingit per la seva pròpia naturalesa jurídica, i no a causa del coronavirus, fa que aquests treballadors quedin desemparats en no poder acollir-se a molts dels beneficis públics.

De fet, tots els casos amb qui ha pogut contactar TV3 de diferents sectors i territoris tenen, sobretot, una preocupació: pagar el lloguer.

La quimera del lloguer

La principal preocupació de tots els treballadors és el pagament de la quota de lloguer. És significatiu que cap ni un té hipoteca, precisament perquè les condicions que requereix un préstec hipotecari sobrepassen les d'un contracte temporal.

Però, ara, ni les ajudes al lloguer que proposa el govern espanyol alleugereixen als treballadors d'ETT. Més aviat al contrari, apunta en Gregorio:

"Com volen que demani un préstec, fins i tot sense interessos, si quan vaig al banc em demanen si tinc un contracte fix? No només això, tècnicament, el meu contracte es va extingir, no tinc cap precepte en relació a la Covid-19. No sé com pagaré el lloguer, la meva dona tampoc treballa i tenim un fill de 12 mesos".

Un cas molt similar al de la Susana, que assegura que no té com pagar-li el lloguer al banc i que haurà de decidir entre pagar la quota o menjar. O el de la Júlia, que ja ha pactat amb el propietari del seu pis una rebaixa del 50% de la quota.

Catalunya, "líder" en contractes d'ETT

Catalunya és on més treballadors a través d'ETT hi ha a tot Espanya, superant fins i tot Madrid, amb un mercat laboral més gran.

L'any 2019, segons les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), hi havia una mitjana de 682.100 persones treballant per ETT, de les quals 172.500 a Catalunya (25,2% del total) i 119.100 a Madrid (17%).

El 2006, l'ordre era a la inversa, tot i que la situació era molt similar a tots dos territoris.

Però, mentre que a Madrid aquesta mena de contractes ha minvat, a Catalunya s'ha disparat fins a màxims històrics, molts més que abans de la bombolla immobiliària. La mitjana espanyola també està per sota dels pics del 2006 i el 2007.

La forta presència d'aquesta mena de contractes a Catalunya es deu, sobretot, que hi ha un teixit industrial més gran que a Madrid, però també per la fortalesa del sector serveis.

El perfil del treballador d'una ETT

Però quin col·lectiu és? Són joves que busquen feines temporals, com es va vendre quan es va legalitzar aquesta figura als anys 90 amb Felipe González al govern? Ho eren.

El 2006, el gruix de treballadors d'ETT tenien entre 16 i 34 anys, un 65% del total, mentre que els que tenien entre 35 i més de 55 anys només eren el 35%.

Ara és al revés. L'any 2019, el gruix de treballadors d'ETT més significatius tenen entre 35 i més de 55 anys, un 65% del total. Un col·lectiu precaritzat, però que no són joves que busquen la seva primera feina, sinó, en molts casos, persones de gairebé 40 anys i que cada vegada tenen menys possibilitats d'aconseguir un contracte fix.