Aconsegueixen que un bacteri es mengi el plàstic i el transformi en paracetamol

Un bacteri comú, present als intestins d'ocells i mamífers, i crucial per a la digestió d'aliments, és capaç de convertir els residus de plàstic en l'analgèsic més comú i emprat al món. 

Un equip de químics i biotecnòlegs de la Universitat d'Edimburg han modificat genèticament Escherichia coli i l'han utilitzat per transformar un material procedent d'ampolles fetes de PET en el principi actiu del paracetamol. 

La fita, recollida a la revista Nature Chemistry, posa les bases d'una nova estratègia que permetria reutilitzar residus plàstics, que suposen un greu problema mediambiental, i convertir-los en un producte útil de manera sostenible.

"Hem emprat microbis vius per fer transformacions químiques sofisticades", assegura Stephen Wallace, catedràtic i autor principal de l'estudi, que rebla que la tecnologia que han desenvolupat "obre la porta a noves formes més ecològiques de produir materials valuosos, com ara medicaments, a partir de residus de rebuig".

De la indústria a l'interior dels bacteris

Per aconseguir-ho, primer els investigadors van modificar genèticament una soca totalment inofensiva del microorganisme E. coli perquè pogués realitzar de manera natural una reacció química emprada en la indústria des de fa més de 100 anys i que fins ara només s'havia pogut fer en laboratoris, coneguda com a reordenació de Lossen. 

Així, a través d'un procés de fermentació similar a l'emprat en la fabricació de la cervesa, els investigadors van incubar els residus amb els bacteris modificats i van veure que eren capaços de transformar una molècula derivada del plàstic PET, anomenada àcid tereftalàtic, en un ingredient clau. I mitjançant un segon procés dels bacteris, aquesta molècula era convertida en el principi actiu del paracetamol.

A més, els microorganismes ho feien en 24 hores, a temperatura ambient i sense generar cap emissió de carboni.

Analgèsics fets de petroli

"La gent no sap que el paracetamol es fabrica a partir de petroli sense refinar avui dia", destaca Wallace, que afegeix: "Això contribueix a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, a la crisi climàtica". I és que, explica aquest catedràtic, cada any es necessiten milers de tones de combustibles fòssils per produir aquest analgèsic i antipirètic, juntament amb altres fàrmacs.

La tecnologia que han desenvolupat, prossegueix Wallace, demostra que "fusionant química i biologia per primer cop podem fabricar paracetamol de manera més sostenible i eliminar els residus plàstics del medi ambient a la vegada". 

El polietilè tereftalat o PET és un tipus de plàstic molt emprat per les seves qualitats, atès que és molt resistent i també lleuger. Es fa servir per fabricar ampolles d'aigua i també envasos de menjar i s'estima que genera cada any més de 350 milions de tones de residus, amb el consegüent impacte negatiu en el medi ambient. Tot i que es pot reciclar parcialment, aquest procés també genera més residus plàstics. A més, es requereix energia per fer la transformació, i això acaba produint l'alliberament de carboni a l'atmosfera.

En un comunicat de premsa, Wallace afirma:

"L'estudi demostra que el plàstic PET no és tan sols residu o material destinat a convertir-se en més plàstic, sinó que pot ser transformat pels microorganismes en un nou producte valuós [...] amb potencial per tractar malalties."

Encara lluny del mercat

Que es puguin fer servir microorganismes per degradar plàstic i convertir-lo en fàrmacs encara està molt lluny d'arribar al mercat. Abans, es requereixen més estudis que demostrin la viabilitat d'escalar el procés industrialment i assajos clínics que garanteixin la seguretat i l'eficàcia d'aquest paracetamol. Un cop es demostri, caldrà que les agències reguladores dels medicaments l'avaluïn. 

Així i tot, insisteixen els autors del treball, els seus resultats posen les bases per poder començar a pensar a produir de manera més neta i sostenible els medicaments que prenem diàriament.