Acord del govern espanyol i el Vaticà per Cuelgamuros: s'hi mantindran els monjos i la gran creu
El pacte preveu donar un nou significat al monument per fomentar els valors constitucionals i democràtics
El govern espanyol i el Vaticà han pactat donar un nou significat a la vall de Cuelgamuros, abans conegut com el Valle de los Caídos, a San Lorenzo de El Escorial (Madrid).
L'acord preveu mantenir els monjos benedictins que hi viuen i gestionen la basílica, que no serà dessacralitzada. Per tant, el culte continuarà i també la gran creu que presideix tot el conjunt.
La resignificació del complex inclourà intervencions al vestíbul, l'atri, la nau desocupada i la cúpula del temple.
En un inici, l'executiu donava pràcticament per fet que els monjos marxarien amb la resignificació del monument, però el cardenal de Madrid, José Cobo, ho va situar com una línia vermella.
Fa pocs dies es va conèixer el relleu del prior de l'abadia, Santiago Cantera, un excandidat de la Falange que en el seu dia s'havia oposat a l'exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco.
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va descriure Cantera com "un nostàlgic del franquisme i aliè a valors democràtics".
Les negociacions per a l'acord les han portat el ministre Bolaños i el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin. El cardenal de Madrid va donar el vistiplau al pacte posteriorment.
Centre d'interpretació de valors democràtics
El procés per donar un nou significat a la vall vol convertir el monument en un centre d'interpretació que fomenti els valors constitucionals i democràtics.
També es vol explicar a la ciutadania les circumstàncies de la construcció d'aquest monument franquista, que acull la fossa comuna més gran de l'Estat, amb més de 33.000 cossos de diferents punts després de la Guerra Civil.
El govern espanyol ha assegurat que les exhumacions a les criptes de Cuelgamuros continuaran malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagi resolt a favor d'uns recursos per aturar les obres presentats per Patrimoni Nacional i l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial.
Per resignificar la vall, es convocarà aviat un concurs arquitectònic internacional. A més, s'ha d'aprovar un reial decret que defineixi l'organització i funcionament de la vall en aplicació de la llei de memòria democràtica.
Aquest reial decret farà efectiva l'extinció de la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos, que s'encarregava inicialment de la gestió de l'espai. Aquesta extinció feia perillar la permanència dels monjos benedictins.
L'octubre del 2019 es va fer l'exhumació de les despulles del dictador Francisco Franco de l'aleshores Valle de los Caídos, on havia estat enterrat des del 1975. El fèretre es va traslladar al cementiri de Mingorrubio.
Quatre anys després, es van exhumar del mateix lloc les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, que es van portar al cementiri de San Isidro de Madrid.
Els experts ho veuen insuficient: "És un error"
La proposta de modificació de l'espai que ha presentat el govern espanyol no convenç tothom. Alguns experts consideren que es queda curta.
L'arqueòleg Alfredo González Ruibal, expert en Cuelgamuros, assegura, en declaracions a Catalunya Informació, que el plantejament és "erroni" i creu que caldria fer-hi una transformació radical.
"El Valle de los Caídos no admet mitges tintes. No és una cosa que es pugui simplement maquillar amb finalitats democràtiques. Necessita una resposta radical i el que s'està proposant no ho és."
Ruibal considera que el fet que es mantingui l'ús religiós és un "error", i insisteix que cal un canvi que sigui "irreversible", per evitar que "un canvi de govern pugui convertir-lo de nou en un lloc per a nostàlgics del franquisme."
Els familiars de víctimes demanen accelerar les exhumacions pendents
Tampoc convenç els familiars de les víctimes, com en Joan Pinyol, que fa anys que intenta desenterrar el seu avi de Cuelgamuros. Diu que primer tocaria accelerar totes les exhumacions pendents.
"És com si resignifiquéssin Mauthausen, però l'endemà d'alliberar el camp, quan encara hi queden persones allà de qualsevol manera. Primer cal resoldre aquest greuge pendent, i aleshores ja farem un record de les víctimes d'aquest espai."
Pinyol també creu que es tracta d'un espai amb un "significat tan contundent" que no es pot resignificar: "Seria maquillar-ho."
A Cuelgamuros hi continuen enterrades 33.000 persones, 12.000 sense identificar la majoria republicans, i 160 famílies estan a l'espera d'exhumar els seus familiars. En els últims mesos s'han recuperat i identificat 29 cadàvers que s'han pogut enterrar dignament als seus llocs d'origen.
