Acord històric contra la pobresa energètica: s'eixugarà el deute de 35.500 famílies

Milers de famílies acumulen un deute milionari per la pobresa energètica. Per fer-hi front, Generalitat, administracions locals, entitats socials i Endesa han arribat a un gran pacte per eixugar aquest deute. És un acord "històric" que el conseller d'Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i el d'Empresa, Ramon Tremosa han anunciat aquest dilluns al migdia.

Tot i que el 2015 es va aprovar la llei de pobresa energètica per garantir l'accés universal als serveis bàsics, moltes llars continuaven quedant-se sense llum, gas o aigua. Amb aquest acord, es pretén resoldre el deute que acumulen milers de famílies vulnerables. El pacte no només ha de servir per solucionar el deute, sinó també per protegir els drets de les famílies de cara al futur, segons han explicat les administracions.

Els detalls de l'acord

Amb l'acord signat entre la Generalitat i Endesa, es condona el deute acumulat de 35.500 famílies vulnerables. Segons Endesa, són 38,7 milions d'euros. Endesa en pagarà 28,1, i la Generalitat i altres administracions, els 10,6 restants.

La companyia elèctrica assumeix el 100% del deute acumulat entre el 2015 i el 2018, i el 50% dels anys 2019 i 2020. La Generalitat (amb un 75%) i les administracions locals (el 25% restant) es fan càrrec de l'altre 50% d'aquest dos anys, que són en total uns 21 milions d'euros.

El cost de la pobresa energètica que es generi a partir de l'1 de gener del 2021 i en un futur, s'assumirà al 50% entre administracions públiques i empreses subministradores.

Gràcies a la Llei 24/2015, s'han impedit 63.000 talls elèctrics a famílies vulnerables a Catalunya, un pas necessari per defensar els drets més bàsics i la seguretat de milers de famílies.

L'acord suposa la regulació, per primera vegada, de l'aplicació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, que impedeix la interrupció dels subministraments energètics a les famílies vulnerables.

Pel conseller El Homrani, aquest "és un bon acord que posa les persones el centre de l'acció política" que "s'acaba amb una situació d'indefinició" ja que la manca de conveni no permetia aplicar la llei 24/2015 que garantia que no es podia tallar la llum o el gas a les famílies vulnerables i les mantenia en "un buit legal" perquè tenien "un deute que en qualsevol moment se'ls podia demanar"

"Les persones i famílies en situació de pobresa energètica que havien acumulat deute des del 2015 no l'hauran de pagar i ningú serà portat als tribunals per això."

Tremosa ha destacat la importància de "la desjudicialització" d'aquestes situacions de deute assegurant que "si hi ha algun cas que ha tingut ja el judici no s'ha de preocupar, s'arribarà a un acord i s'eliminarà el deute".

Ha afegit la satisfacció que gairebé al final s'ha assolit un objectiu de legislatura que segons Tremosa crea un precedent

"Hem eixugat un deute del passat, i sobretot creem un precedent de certesa i seguretat jurídica de cara al futur."

Un fons per a futurs deutes

L'acord consta de tres convenis, el de la condonació del deute i de regulació pel futur entre Endesa i la Generalitat,  i el de corresonsabilitat, cooperació i subsidiarietat entre el govern i les administracions locals.

La Generalitat crearà un Fons d'Atenció Solidària finançat com a mínim en un 50% per les companyies subministradores i com a màxim en un 50% per la Generalitat.

Sobre aquest 50% s'establirà un conveni entre les administracions per repartir en un 75% a càrrec de la Generalitat i un 25% les administracions locals que, a la vegada, rebran el suport del departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través d'un contracte programa de suport a les polítiques socials dels ens locals.

Per fer efectiva la condonació del deute a les famílies que l'han contret des del 2015, les administracions hauran de verificar la informació i documentació facilitada per Endesa, per comprovar la vigència del deute i que, efectivament, les persones i famílies es troben en situació de risc d'exclusió residencial. Les administracions es comprometen a verificar les dades del deute abans del 31 de maig del 2021.

En endavant, quan l'empresa subministradora vulgui fer un tall de subministrament haurà de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en situació de risc d'exclusió residencial. En aquest cas, s'ha de garantir el subministrament i s'han d'aplicar els ajuts necessaris establerts per la llei i per aquest conveni per tal de no generar un deute a la persona o família.

La companyia subministradora es compromet a garantir el dret d'accés d'urgència al subministrament bàsic d'electricitat o gas mitjançant la instal·lació d'un comptador temporal a aquestes famílies acreditades com a vulnerables pels serveis socials.

Segons l'acord, la companyia subministradora es compromet a informar i aplicar el bo social. Oferir a l'usuari en risc d'exclusió residencial eines per adaptar i millorar el servei a les necessitats com auditories energètiques gratuïtes, informació clara sobre el seu consum i potència, o facilitar tràmits a través de la finestreta única i gratuïta.

La companyia també haurà d'informar en matèria de consum energètic els serveis socials de la situació de les famílies i del seu risc, i renunciar a fer reclamacions del deute -per via jurídica o altres-, a les persones protegides per aquesta llei i aquest conveni.

Per la seva banda, la Generalitat impulsarà un pla específic, amb la participació de tots els agents implicats, i especialment les administracions locals i el tercer sector social, per millorar el coneixement del fenomen i prevenir les situacions de la pobresa energètica, així com per establir programes i accions d'intervenció social, de consum i d'habitatge per millorar la situació de les llars afectades i evitar la cronificació de les situacions de pobresa energètica.

L'acord servirà de model per negociar amb la resta d'empreses subministradores de gas i electricitat, perquè administracions i companyies es coresponsabilitzin de la despesa social que suposa la pobresa energètica per protegir les persones vulnerables.

La lluita que va començar amb la Rosa

El juny del 2015, el Parlament va viure un esclat d'alegria quan aprovava per unanimitat la llei d'emergència social; hi va arribar com a iniciativa legislativa popular i recollia mesures per combatre els desnonaments i la pobresa energètica. Des d'aleshores, les empreses no podien tallar els subministraments sense comunicar-ho abans als serveis socials dels ajuntaments i sense un informe que descartés una situació de pobresa. Però, malgrat la llei, moltes llars continuaven quedant-se sense llum, gas o aigua.

Va ser el cas de la Rosa, una dona de 81 anys morta a Reus. Vivia en un pis, on des de feia dos mesos s'il·luminava amb espelmes perquè Gas Natural li havia tallat el subministrament elèctric perquè devia factures. Un vespre, una de les espelmes va provocar un incendi. La seva mort va commocionar la societat i va posar, de nou, la pobresa energètica al centre del debat.

Un debat que ja havia iniciat feia temps l'Aliança contra la Pobresa Energètica, un moviment social que lluita per garantir l'accés universal als serveis bàsics. La seva tasca ja va posar aleshores de manifest que moltes persones vulnerables tenien mal contractada la llum i que pagaven per sobre del que els tocava sense saber tampoc que tenien dret a un bo social.

Paral·lelament, el govern ha anat interposant multes i intentant acords amb les empreses perquè assumissin els deutes generats, però sense èxit fins ara.