Acord migratori a la UE que endureix les condicions d'asil i el control a les fronteres

La Unió Europea ha tancat un acord en política migratòria i d'asil que preveu reforçar els controls d'entrada i crear centres d'internament pròxims a les fronteres per poder fer retorns més ràpids.

També un mecanisme de solidaritat per repartir els migrants que arribin entre els 27 països membres, que serà obligatori i que es vol que beneficiï els estats que tenen més pressió migratòria.

L'acord, presentat com a Pacte Migratori i d'Asil, al qual han arribat el Parlament Europeu i els estats membres aquest dimecres després d'una llarga nit de negociacions, l'ha anunciat el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas.

El paquet legislatiu més important del mandat, segons Metsola

Els negociadors han acordat la reforma de cinc regulacions de la Unió Europea sobre migracions i asil, una reforma que va iniciar-se el 2016 durant la crisi dels refugiats de la guerra de Síria.

En aquest sentit, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha qualificat d'"històric" l'acord, i ha afegit que "possiblement és el paquet legislatiu més important d'aquest mandat":

"Europa disposarà ara d'un marc legislatiu sòlid que sigui el mateix a tots els estats membres, que funcioni i que protegeixi amb un enfocament humà i just amb els que busquen protecció, que sigui ferm amb els que no són elegibles i que sigui fort amb els que exploten els més vulnerables."

20.000 euros per cada migrant que no acceptin

El mecanisme de "solidaritat obligatòria" permetrà els estats amb menys pressió migratòria d'escollir entre acollir migrants al seu territori o ajudar econòmicament els països més afectats.

En concret, l'acord fixa que pagaran 20.000 euros per persona que rebutgin acollir, o faran altres tipus de contribucions financeres als països amb més pressió migratòria, i espera que es redistribueixin almenys 30.000 persones l'any entre els països membres.

Per als moments de crisi, amb arribades massives de migrants o refugiats, l'acord preveu mesures per donar suport als estats que tinguin una afluència excepcional que posi en risc els sistemes d'acollida.

Segons el Parlament Europeu, l'acord també contempla eines per fer front quan es consideri que estats de fora la UE fan servir els migrants com a arma per desestabilitzar la UE, portant-los massivament a les fronteres.

Criteris i procediments comuns d'admissió a tota la UE

Un dels punts clau de l'acord és l'establiment d'un procediment comú a tota la UE per concedir o retirar la protecció als migrants i demandants d'asil que substituirà als que ara té cada país.

Aquest procediment establirà una tramitació més ràpida, d'un màxim de 6 mesos per a la primera etapa i amb límits més curts per a les sol·licituds que es considerin inadmissibles.

El procediment establirà que en 7 dies des de l'arribada s'identifiqui, es facin controls de salut i de seguretat i es recullin les dades biomètriques de cada persona que arribi com a migrant irregular.

L'acord també afirma que els protocols tindran en compte "les necessitats específiques" dels nens i que a cada estat hi haurà un seguiment independent dels procediments per garantir els drets fonamentals de les persones.

Els protocols facilitaran que es pugui identificar i controlar les persones que es consideri que poden ser una amenaça, perquè vagi armada o perquè sigui violenta.

Els discursos creixents de l'extrema dreta de caràcter xenòfob han acabat influint en la redacció del text de les noves regulacions que es vol que entrin en vigor abans de les eleccions europees del 6 de juny.

L'acord pactat aquest dimecres ha de ser ara adoptat formalment pel Parlament Europeu i pel Consell, i serà després que estaran vigents a tots els països membres de la UE.

Espanya, Itàlia i Grècia, satisfets

Els tres països més afectats per l'arribada irregular de migrants a través del Mediterrani, Espanya, Itàlia i Grècia, s'han mostrat satisfets dels termes en què s'ha tancat l'acord. 

La presidència espanyola semestral de la UE l'ha celebrat i ha afirmat que, tot i que no és perfecte, és "un pas endavant en la reforma per a la millora del sistema de migració i asil de la UE":

En la mateixa línia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit aquest dimecres al Congrés que l'acord serà "fonamental" i ajudarà a "conduir de forma més humana" els migrants dins la UE.

Itàlia ha aplaudit el pacte i el considera "un gran èxit per gestionar els fluxos migratoris i lluitar contra les màfies."

El govern de Grècia també ha anunciat la seva "satisfacció" per un acord que entén que dona una "important resposta" a les seves demandes. El país té els serveis migratoris saturats i col·lapsats des de fa anys.

En canvi, Hongria ja ha dit que rebutja "enèrgicament" la nova llei migratòria dels 27.

200 ONGs el veuen "hipòcrita"

Ara bé, dos centenars d'organitzacions han signat un manifest en contra d'una reforma que troben "racista, discriminatòria i hipòcrita" de la UE.

Entre molts d'altres el signen Oxfam Intermón, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR), FundiPau o Lafede.cat.

Lamenten que no solucionarà el problema perquè només pretén "limitar la mobilitat dels migrants" sense oferir-los vies segures.

Segons Oxfam Intermón, l'acord fa més perilloses les fronteres, retalla drets humans i consolida Europa com a "fortalesa":

Per la seva banda la CCAR assegura que els protocols que estableix el Pacte Migratori discriminen per raons d'origen, perquè contempla denegar sol·licituds de persones procedents de països amb taxes baixes de reconeixement:

Amnistia critica l'acord: "Causarà més patiment"

Per la seva banda, Amnistia Internacional, considera que causarà "més patiment" a les persones que demanen asil a la Unió Europea.

En un comunicat la directora d'AI a la UE, Eve Geddie, afirma que la reforma està "dissenyada per endurir l'accés a un lloc segur" dels refugiats que arribin:

"El pacte provocarà que més persones acabin en centres que són, de facto, de detenció, a les fronteres amb la Unió Europea. Això inclou famílies amb nens i gent vulnerable."

Geddie critica sobretot les mesures excepcionals que es podran aplicar quan es consideri que els migrants han estat instrumentalitzats per un estat de fora de la UE.

També afirma que "reforça la dependència de la UE" respecte a països com Albània, Líbia, Tunísia o Turquia, als quals s'ajuda perquè evitin l'arribada de migrants:

"En comptes d'invertir en centres dignes de recepció a dins de la UE i ampliar les rutes segures i regulars, s'externalitza encara més el control fronterer, evadint les responsabilitats en la protecció dels refugiats."

Set anys de debats i negociacions entorn de la política migratòria

La intenció de reformar la política migratòria de la UE ve de la crisi migratòria del 2016, quan prop de 2 milions de persones procedents de la guerra de Síria van arribar demanant asil.

La Comissió Europea de llavors, liderada per Jean-Claude Juncker, va fer una proposta de reforma que va fracassar a causa de les discrepàncies entre els països membres de com aplicar el principi de solidaritat.

El problema principal va ser l'intent d'establir quotes obligatòries de repartiment de migrants entre els països membres, mesura que va enfrontar-se a l'oposició de força estats.

El setembre del 2020, l'executiu comunitari, ja liderat per Ursula von der Leyen, va engegar una altra proposta que contemplava mesures per gestionar conjuntament els migrants i també les fronteres.

El decàleg de Von der Leyen que ha servit de base

Fa 3 mesos Von der Leyen va presentar un decàleg perquè servís de base per a la recta final de les negociacions per buscar un acord, amb propostes per accelerar els processos de petició d'asil.

També per combatre les màfies que controlen les rutes per les quals arriben els migrants i per retornar ràpidament als seus països als migrants als quals se'ls denegui el dret d'asil.

El decàleg, amb uns quants punts pensats principalment per al cas d'Itàlia, incloïa el reforçament de Frontex, el sistema europeu de vigilància marítima i aèria creat per impedir l'arribada de migrants.