Laura Borràs serà la presidenta del Parlament

--Informació actualitzada en aquest enllaç--

Laura Borràs, número dos de la candidatura de Junts a les eleccions del 14 de febrer, serà la presidenta del Parlament en la XIII legislatura. L'executiva de Junts ha validat aquest dijous a la tarda el nom de Borràs, una possibilitat que feia dies que es plantejava.

Borràs es convertirà aquest divendres en la tercera dona que presideix el Parlament gràcies a l'acord a tres bandes per a una mesa amb majoria independentista. La presidència del Parlament recaurà en Borràs, una vicepresidència serà per als republicans i la CUP entrarà per primera vegada a la mesa amb una secretaria.

La diputada Anna Caula serà la vicepresidenta en representació dels republicans i la secretaria de la CUP recaurà en Pau Juvillà, diputat per Lleida, que era la proposta dels cupaires per presidir la cambra. A l'altra secretaria independentista, que correspon a Junts, hi haurà l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas.

Una altra secretaria serà per al PSC, que fa dies que va anunciar que el seu candidat era Ferran Pedret. L'aposta dels socialistes per presidir el Parlament, Eva Granados, ocuparà probablement una de les vicepresidències de la mesa. Queda per saber una de les quatre secretaries de la Mesa.

Laura Borràs serà la desena persona que presideix la cambra des de la restauració de la democràcia. Anteriorment, ho han fet Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent (2018-2021).

En les últimes setmanes, diversos grups s'havien postulat per ocupar la presidència del Parlament. El PSC, la formació més votada en els comicis, va apostar des d'un primer moment per la seva número dos, Eva Granados, per presidir la cambra. Per la seva banda, la CUP va proposar Pau Juvillà, diputat per Lleida, com a president de la cambra. En Comú Podem també va reclamar el càrrec, per al qual proposava el número dos per Barcelona i antic secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego.

Una especialista en el Quixot que va entrar en política després de l'1-O

"Hem de votar per passar de voler la igualtat a poder tenir una primera presidenta de la Generalitat." Així va acabar Laura Borràs la seva intervenció en el debat de TV3 abans de les eleccions al Parlament.

Es va presentar a les eleccions amb l'objectiu de convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat, però no ha pogut ser per una diferència minsa amb Esquerra: un escó. Un gir argumental, però, l'ha portat a la presidència de la segona institució del país, el Parlament de Catalunya.

Borràs va entrar en la política després del referèndum del 2017, ella mateixa afirma que és filla del Primer d'Octubre. En els últims anys s'ha convertit en un bon ganxo electoral de Junts per Catalunya: tant a les eleccions al Congrés dels Diputats com en aquestes al Parlament, ha aconseguit millorar sempre les expectatives de la candidatura.

Al Congrés va frenar la tendència a la baixa sumant 8 escons i, el 14F, va lluitar per la victòria frec a frec amb el PSC i ERC. Per ser candidata a la Generalitat, va arrasar en les primàries del partit amb més del 75% dels vots, malgrat no ser l'opció d'alguns dels dirigents de Junts.

Doctora en Filologia Romànica, Quim Torra la va nomenar consellera de Cultura el juny del 2018, quan era diputada al Parlament. Com a consellera, se li recorda sobretot l'enganxada que va tenir amb Ciutadans amb el Quixot, del qual ella és especialista, com a protagonista.

Quan no feia ni un any que era consellera, es va veure obligada a deixar el càrrec per presentar-se a les eleccions generals i ser la portaveu de Junts al Congrés. A la cambra baixa, ha retret a Esquerra el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez i als pressupostos del govern espanyol, en comptes de teixir una estratègia independentista conjunta amb Junts i la CUP.

Borràs ha estat especialment bel·ligerant amb l'executiu de Sánchez, sobretot a compte de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, que només es va reunir una vegada a La Moncloa, fa més d'un any.

La pròxima presidenta del Parlament té una causa pendent als tribunals per un presumpte cas de corrupció que hauria comès quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l'acusa de prevaricació, entre altres delictes, per beneficiar un amic suposadament trossejant un contracte públic. Borràs sempre ho ha negat i afirma que és víctima d'una persecució política. Si s'arriba a jutjar, però, una sentència d'inhabilitació podria limitar el seu mandat al Parlament.

Una sessió marcada per les mesures anti-Covid

La sessió constitutiva del Parlament es farà aquest divendres al matí. A diferència del que és habitual, no es farà a l'hemicicle, sinó a l'Auditori, on podran assistir-hi els 135 diputats i diputades garantint que es respecten les distàncies recomanades entre ells. En els últims dies, els treballadors del Parlament han estat treballant-hi per garantir que es compleixen les mesures recomanades pel que fa a aforament, ventilació, neteja i desinfecció.

A l'accedir al Parlament, es prendrà la temperatura als diputats i diputades. A més, durant la sessió, els parlamentaris hauran de portar mascareta, com s'ha fet als plans ordinaris i en la Diputació Permanent des de l'inici de la pandèmia.

Tres votacions per escollir la mesa

En el ple d'aquest divendres no només s'escull el president del Parlament, sinó la composició de tota la mesa de la cambra. L'elecció es farà en tres votacions: primer, la presidència; després, les dues vicepresidències, i, finalment, les quatre secretaries.

Cada diputat haurà d'escriure un nom a la papereta i s'escullen els més votats. Si hi ha un empat en qualsevol de les tres votacions, es van repetint fins a quatre vegades. Si, després de la quarta votació, encara continua l'empat, es considera elegit el candidat del grup amb més diputats.