Acord UE-Mercosur: qui hi guanya, qui hi perd i per què s'hi oposen els pagesos

Si per tancar un acord calen 25 anys, és que no deu ser un acord fàcil de tancar. Durant dècades, han persistit les reticències al voltant d'aquest pacte UE-Mercosur, i ara que s'ha rubricat, es mantenen. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, diu que "la fita és realment històrica".

Així ha començat el seu discurs després de signar el pacte en què ha cantat les virtuts d'un "win-win", diu Von der Leyen, perquè creu que, amb aquest acord, tothom hi guanya. Per la part que li toca, la de la Unió Europea, diu que hi ha 60.000 empreses, moltes de petites i mitjanes, que exporten al Mercosur, que ara veuran desaparèixer els aranzels en un 91%.  

També diu que Europa tindrà un accés més fàcil i directe a les matèries primeres, que són tan necessàries per créixer en el sector tecnològic i no dependre de la Xina o Taiwan. És a dir, que el Mercosur també ajuda a augmentar l'autonomia estratègica de la UE i, finalment, a ser més competitiva.

Això de la competitivitat, de poder tractar de tu a tu amb les grans potències mundials, és el gran cavall de batalla de la nova Comissió Europea. D'aquí ve que Von der Leyen parli del Mercosur com una "gran oportunitat de negoci".

Frenar l'expansió de la Xina a l'Amèrica del Sud

L'oportunitat que no es diu tant en els discursos és que la Unió Europea vol caure bé a l'Amèrica del Sud.

Té un punt de gelosia de la Xina, que els últims anys ha anat fent de formigueta amb grans inversions que l'han reforçat com a potència amb una influència gairebé hegemònica al sud del continent americà. L'acord pretén frenar l'expansió xinesa per poder-hi competir. 

Tampoc es diu tant que la UE està més que preocupada quan, a partir del mes que ve, Donald Trump posi els peus a la Casa Blanca i augmenti els aranzels que hauran de pagar les empreses europees que vulguin exportar als Estats Units.

Davant aquesta preocupació, Brussel·les busca alternatives comercials que sonen a música celestial a estats membres importantíssims com Alemanya, que ara s'estalviarà milers d'euros en aranzels quan vulgui vendre cotxes a l'Amèrica del Sud. 

Alegria al govern espanyol

També Espanya aplaudeix l'acord amb les orelles. Creu en les oportunitats de negoci que diu Von der Leyen que s'obren amb aquest acord.

Però Espanya sap que entre els 27 de la Unió Europea, és dels que té més relació amb l'Amèrica Llatina i, per tant, pot ser un actor protagonista d'una entesa que ara mou uns 65.000 milions d'euros en un mercat de més de 700 milions d'habitants.

La satisfacció de Madrid, per ara, no aprofundeix en el malestar que pugui generar l'acord amb el Mercosur entre un sector de pes a Espanya i també a Catalunya, com ho és el sector agrícola i ramader. 

Les pors dels pagesos

Al discurs de Von der Leyen sí que hi ha sortit, encara que sigui de puntetes, un missatge per mirar de tranquil·litzar el sector agrícola i ramader. Els ha dit: "Us he sentit i actuem en conseqüència; l'acord inclou salvaguardes per protegir les vostres vides. El Mercosur és una de les grans proteccions que podeu tenir". 

Menys de vuit minuts ha durat el discurs d'Ursula von der Leyen. I no n'han hagut de passar gaires més perquè es fes evident que la picada d'ullet al sector primari ha tingut el mateix efecte que una escombra al desert. Cap. El malestar, les desconfiances, les pors del sector agrícola europeu pels efectes del Mercosur, persisteixen. 

Von der Leyen estava avisada, sobretot per França i pel seu president, Emmanuel Macron, que aquesta setmana havia parlat amb la presidenta de la Comissió Europea per reiterar-li que l'acord era "inacceptable". I tot just signar l'acord, els pagesos i ramaders francesos han emès tot de comunicats deixant l'acord UE-Mercosur a l'altura del betum. 

Von der Leyen cancel·la un viatge a París

A Von der Leyen li ha arribat aquest malestar. Potser per això ha cancel·lat el seu viatge a París aquest dissabte per assistir a la inauguració de la remodelació de Notre-Dame. Dijous la Comissió Europa va anunciar la seva presència a l'acte i aquest divendres a la tarda una portaveu de la presidenta informava que no hi aniria, que no s'havia confirmat mai oficialment i que hi havia problemes d'agenda.

Les raons oficials, doncs, són problemes d'agenda, però en cap cas les amenaces dels agricultors francesos de "llançar ous" a Von der Leyen si la veien per París. 

Por de la competència

El malestar dels pagesos ve de tota mena de temors. El principal és la competència que creuen que els poden fer els pagesos i ramaders sud-americans. Si amb el Mercosur s'estalvien el 92% dels aranzels per exportar a la Unió Europea, podran vendre els seus productes a un millor preu.  

Per la Comissió Europea, que puguin venir productes del Mercosur a Europa també és una manera d'avançar cap a la seguretat alimentària. Però aquest argument no el compren els pagesos d'aquí, que, a més, es queixen que els agricultors i ramaders del Mercosur no estaran sotmesos als estàndards mediambientals que imposa la UE als seus pagesos i que els obliga a fer inversions a les seves plantes i, comptat i debatut, a encarir els preus. Dit d'una altra manera, a ser menys competitius. 

Brussel·les nega que hi hagi doble vara de mesurar, que els productes que arribin compliran amb la normativa europea, però de moment no està convencent els pagesos i ramaders. 

Els estats l'han de ratificar

No són els únics a qui haurà de convèncer. El pacte signat per Von der Leyen amb els mandataris argentí, brasiler, uruguaià i paraguaià l'haurà de ratificar el Parlament i el Consell Europeu. Al Consell és on hi ha els estats i, per tant, on s'oficialitzarà l'oposició de França, però qui sap si també la d'Irlanda, Àustria, els Països Baixos i potser també Polònia.  

Tot i aquests nos, el pacte podria tirar endavant perquè no cal la unanimitat dels 27. Però es faria més que evident que tancar un pacte després de 25 anys negociant-se no és un negociat fàcil i, per molt que es parli d'acord històric, sempre quedarà el dubte que no s'hagi tancat en fals.