Acusacions populars, una figura controvertida i anòmala que es fa servir de manera partidista

En els pròxims dies, diverses acusacions populars de casos que podrien entrar dins de l'amnistia s'hauran de pronunciar sobre la seva aplicació. Fa anys, però, que es discuteix sobre aquesta figura, les acusacions populars --perquè a vegades estan promogudes per partits polítics i sindicats--, amb l'objectiu d'influir en un procediment judicial.

Per exemple, en casos relacionats amb l'independentisme, com per exemple, l'extrema dreta de Vox i entitats espanyolistes, que han entrat en causes com en el judici del procés al Suprem i el cas Tsunami, que porta l'Audiència Nacional.

Precisament en el cas Tsunami, l'octubre passat el jutge Manuel García-Castellón va acceptar l'entrada de les acusacions populars de Vox i Dignitat i Justícia, en un procediment adormit des de feia quatre anys i amb la Fiscalia en contra d'algunes de les tesis del jutge.

També, en els últims anys, s'han pogut veure acusacions populars en casos amb rerefons polític no relacionats amb el procés: el PP ho va intentar --sense èxit-- en casos de corrupció com la Gürtel i Palma Arena fa uns anys; o l'Ajuntament de Barcelona, per les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre, que finalment va ser expulsada de la causa; ara, un cas recent, el pseudosindicat Manos Limpias pel cas Begoña, la parella del president del govern, Pedro Sánchez. Acusacions populars: estratègia política, anomalia jurídica o figura legítima?

L'acusació popular i el jurat popular, dues figures jurídiques de participació ciutadana

Espanya és l'únic dels principals països europeus on es pot exercir l'acusació popular. Per poder-la exercir, cal presentar querella, pagar una fiança i que el jutge que porta el cas accepti la personació.

Quan la promouen associacions de víctimes i agrupacions de consumidors i usuaris no genera tants dubtes sobre la legitimitat. Sovint l'acusació popular en casos de violència masclista o delictes sexuals contra les dones ha estat un element clau per complementar les tesis de la Fiscalia.

Per això, juristes i fiscals diuen que cal veure cada cas concret. Reiteren que només en els casos on es demostra un abús o una internacionalitat cal expulsar una acusació popular del procediment.

Casos on, per exemple, s'observa que l'objectiu d'una acusació popular no és defensar els seus interessos, sinó, més aviat, quan s'evidencia que actua contra una altra part. Per Félix Martín, portaveu de la Unió Progressista de Fiscals, "si l'abús és clar, cal expulsar aquesta part del procediment judicial. Un judici no es pot convertir en un plató de televisió o en un escenari on no es discuteixen qüestions exclusivament jurídiques."

Com ho valora una associació de jutges i de fiscals 

Segons aquesta entitat fiscal, la figura de l'acusació popular és necessària perquè dona més transparència a la causa. Això sí, creu que cal una regulació ben clara. Per Félix Martín, "el fet que algunes persones hagin fet servir aquesta figura per introduir objectius extrajurídics no ens hauria de portar a l'error de demonitzar les acusacions populars, caldria pensar bé en mecanismes perquè aquesta figura no s'adulteri".

Per l'Associació de Jutges Francisco de Vitoria, el seu portaveu Luis Ortiz explica que " ara mateix, tal com està la llei, el reconeixement de l'acció popular és jurídicament inqüestionable", tot i que assenyala que s'han donat casos d'acusacions populars, que qualifica de "cridaners" i que, per tant, "el debat està sobre la taula".

La reforma de la llei que ho regula, en suspens

La Constitució espanyola recull el dret a poder ser acusació popular, una figura regulada per la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim). Juristes alerten que aquesta regulació és massa antiga i caldria actualitzar-la.

Per posar-hi ordre, el Ministeri de Justícia treballa en la reforma de la llei que ho regula. Fa anys que s'intenta, però encara no s'ha aconseguit.

L'últim intent, l'any 2020, el projecte no va arribar a veure la llum. En aquest projecte es plantejava impedir l'acció popular a partits polítics o sindicats i també limitar en quins tipus de delictes es podia litigar.