Adeu a la mítica Radio Liberty: Trump i Musk apaguen les ràdios exteriors dels Estats Units

Les emissions del conglomerat mediàtic que els Estats Units ha mantingut actiu des de la guerra freda quedaran en silenci després de l'ordre de Donald Trump de tallar-los el finançament. La Casa Blanca i el Departament d'Eficiència Governamental d'Elon Musk els han considerat una despesa inútil i prescindible.

Els mitjans de comunicació suspesos tenen una audiència, segons els seus gestors, de centenars de milions de persones cada setmana.

Aquests són els mitjans, finançats pels Estats Units, que desapareixeran del paisatge comunicatiu:

- Radio Free Europe / Radio Liberty

Centra les emissions en l'Europa de l'Est: Rússia, el món postsoviètic i el seu entorn. Arriba també al Caucas, l'Àsia Central, l'Iran i l'Afganistan. Es produeix en una trentena d'idiomes i emet per ràdio, televisió i mitjans digitals i xarxes. Operativa des del 1950.

- Radio Free Asia

Les emissions s'adrecen exclusivament al continent asiàtic: la Xina i Corea del Nord són els principals objectius de la cadena. Emet en nou idiomes i via ràdio, televisió i plataformes digitals. L'inici de les emissions va ser el 1951 i va ser refundada el 1996.

- Voice of America

Emet a escala planetària en més de 40 idiomes. Prioritza la difusió en zones considerades estratègiques i sovint cobertes amb altres mitjans del complex mediàtic exterior dels EUA. Els seus continguts s'emeten per ràdio, TV i mitjans digitals. Operativa des del 1942.

- Radio Martí

Emet continguts destinats específicament a Cuba. Ho fa via ràdio, televisió i mitjans digitals. Operativa des del 1985.

Milers d'acomiadaments

Enmig del frenesí legislatiu de la Casa Blanca, i dins un paquet que eliminava set agències federals, l'administració Trump classificava l'Agència de Mitjans Globals (USAGM) de "part innecessària de la burocràcia federal".

Només unes hores més tard, els treballadors de la xarxa de mitjans de comunicació dels Estats Units a l'estranger començaven a rebre mails d'acomiadament. Se'ls comunicava que no podien tornar a entrar lliurement al lloc de treball i que havien d'entregar els telèfons mòbils corporatius, les credencials de premsa i l'utillatge professional.

La seu de Voice of America (La Veu d'Amèrica) a Washington ja està tancada i el seu director acomiadat. També han estat acomiadats els treballadors susceptibles de ser-ho. La resta cessaran quan expirin els contractes.

Voice of America, fundada per combatre el nazisme en plena guerra mundial contra l'Alemanya de Hitler, té 3.500 treballadors i un pressupost de 800 milions d'euros anuals. El seu director, Michael Abramowitz, ha destacat el valor de VOA:

"Ha estat un actiu valuosíssim per als Estats Units, que ha jugat un rol essencial en la lluita contra el comunisme, el feixisme i l'opressió, i en la lluita per la llibertat i la democràcia a tot el món."

Els mitjans de comunicació finançats pel govern dels Estats Units han estat durant més de 75 anys l'eina per informar i influir en les opinions públiques de països considerats directament enemics o sotmesos a règims autoritaris, segons consideracions de Washington.

Les emissions i els continguts difosos pels mitjans agrupats sota el paraigua de l'USAGM han constituït una eina del que s'anomena "poder tou" de la diplomàcia dels Estats Units durant la segona meitat del segle XX i el que portem de segle XXI. Sovint han estat criticats com a vehicles de propaganda de la política domèstica i exterior de Washington.

"Regal als autòcrates i als aiatol·làs"

El director general de Radio Free Europe, Stephen Capus, ha qualificat la decisió de "regal immens als enemics dels Estats Units":

"Els aiatol·làs iranians, els líders comunistes xinesos i els autòcrates a Moscou i Minsk celebrarien la desaparició de Radio Free Europe després de 75 anys. Donar una victòria als nostres adversaris els faria més forts i a Amèrica, més feble."

Capus afegeix que el suport que han tingut els mitjans, tant de les administracions demòcrates com de les republicanes, ha fet possible que "els gairebé 50 milions de persones en societats hermètiques que depenen de nosaltres per obtenir notícies i informació precisa cada setmana, no tindran accés a la veritat sobre Amèrica i el món".

La decisió de Trump ha rebut també crítiques d'agrupacions de periodistes. Per Reporters Sense Fronteres, la decisió "amenaça la llibertat de premsa a tot al món i esborra vuitanta anys d'història dels Estats Units en favor de la lliure circulació d'informació".

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes també ha rebutjat la mesura: "És indignant que la Casa Blanca desmantelli una agència, finançada pel Congrés, que dona suport al periodisme independent, que desafia els règims autoritaris de tot al món", ha dit el seu director de programes, Carlos Martínez de la Serna.

Radio Liberty i Catalunya

Radio Liberty / Radio Free Europe va tenir a Catalunya un rellevant centre d'emissió. Les instal·lacions de Pals van estar operatives des del 1959 fins al 2001.

Des d'allà, els serveis d'intel·ligència dels Estats Units primer, i l'agència federal de comunicacions exteriors després, saltaven amb les ones de ràdio el Teló d'Acer i enviaven propaganda del model de vida americà i capitalista i informació cap a la Unió Soviètica i els seus països satèl·lit.

El període més tens de la guerra freda va passar per les antenes de la platja de Pals, que van colonitzar el paisatge de la població fins al 2006, quan van ser demolides.

El complex de Radio Liberty de Pals complementava altres centres d'emissió distribuïts per Europa, concentrats sobretot a la República Federal d'Alemanya.

Els continguts no es van fer mai a Pals, que era només un conglomerat tècnic d'amplificadors i antenes.

Ara, només la carcassa abandonada del que van ser les instal·lacions i una gran antena parabòlica plantada al costat recorden el que va ser el lloc des d'on es llançaven quilowatts de propaganda i informació en 16 llengües cap a un món que es va fondre amb el tombant del segle.