Adeu a la purpurina: de què està feta i per què la prohibeixen

La moda del brilli-brilli ha posat purpurina a la nostra vida fins a límits insospitats. No només serveix per fer treballs manuals, o disfressar-se, sinó que n'hi ha a la roba, calçat, complements, tota mena d'ornaments, bijuteria, papereria, pintures, objectes decoratius i de tota classe... una llista interminable. En fan servir els infants a l'escola, n'hi ha a les joguines i és present en productes cosmètics, com maquillatge, pintura d'ungles, o cremes.

La purpurina, brillant, acolorida, alegre, té un costat pervers: no acabes mai de desfer-te'n del tot, sempre en queda una espurna, una partícula amagada en un racó... sempre. I, a més, no és tan inofensiva com podria semblar.

De què està feta la purpurina?

La Unió Europea ha prohibit la venda de purpurina, i de tot allò que en contingui o en pugui desprendre, una prohibició que entra aquest dimarts en vigor --tot i que les botigues encara en poden vendre l'estoc que tinguin al magatzem--. Però què té la purpurina perquè la Unió Europea hagi pres aquesta decisió?

La purpurina és un nucli de PET (tereftalat de polietilè) --material amb què es fan la majoria d'ampolles de plàstic i que es recicla per fer-ne roba--, tallat de forma hexagonal, recobert d'una làmina de metall --sobretot alumini, però també titani, bismut o ferro-- per crear un efecte reflector, i rematat amb una altra capa de plàstic --per exemple, l'acrilat d'estirè-- perquè brilli, a més de colorants.

En definitiva, la purpurina és un microplàstic d'uns 0,02 mil·límetres; una font de contaminació del medi ambient de què poques vegades som conscients.

Meral Yurtsever, professora associada d'Enginyeria Ambiental a la Universitat de Sakarya, a Turquia, i referent mundial en la investigació dels microplàstics, ja alertava de la purpurina en un estudi el 2019.

"Aquests microplàstics metal·litzats, minúsculs i esmolats poden representar una amenaça potencial per als organismes. Donades les seves característiques insípides, inodores, invisibles, duradores i omnipresents, arriben a suposar una amenaça substancial per al medi ambient i la biota, com a contaminant subtil i persistent."

Una de les característiques de la purpurina és que s'enganxa. Ho fa per l'efecte dels olis naturals de la pell o per efecte de l'electricitat estàtica. I si la purpurina és difícil de desprendre, també és difícil de fer fora del medi ambient.

Per què té tant impacte en el medi ambient?

El 2021, la doctora Yurtsever explicava de manera molt didàctica a Allure com arriba i quin és l'impacte de la purpurina al sòl i a l'aigua.

"Quan ens rentem, la purpurina baixa pel desguàs i va a les plantes de tractament d'aigües residuals", explica, i afegeix que, si bé "una part es recull amb altres sòlids i es converteix en fangs que es poden utilitzar per fertilitzar sòls agrícoles, la resta passa per filtres i va a parar a oceans, rius i llacs". I no seran fàcils d'eliminar:

"Així, després d'un sol ús, milers de trossos de purpurina passen a les aigües o al sòl i s'acumulen al medi ambient. Aquestes partícules de purpurina es mantindran intactes durant segles."

De fet, els estudis demostren que els filtres de les plantes de tractament de residus no són suficients per recollir la majoria d'aquestes partícules minúscules, que fan entre 0,005 i 5 mil·límetres.

A més, a la purpurina s'hi ajunten dos dels pitjors contaminats del medi ambient: els microplàstics i els metalls pesants. La doctora Yurtsever, en un altre treball sobre la capacitat dels microplàstics d'absorbir metalls pesants, com el plom o l'alumini (present a la purpurina), i el transport a la cadena alimentària i la seva bioacumulació, conclou que "la interacció entre aquests dos contaminants pot crear un greu problema als ecosistemes aquàtics".

I les purpurines biodegradables?

En un esforç per evitar aquests microplàstics a la cosmètica, utilitzats no només per fer brillar sinó com a exfoliants, moltes marques han anat substituint la base de plàstic de la purpurina per altres materials alternatius, com la mica fluorflogopita natural o sintètica, o la cel·lulosa d'eucaliptus. Però les altres capes que formen la purpurina continuen sent d'alumini, pigments minerals, i una capa és de plàstic.

Així, el 2021, un nou estudi liderat per Yurtsever, que compara l'impacte ecològic de la purpurina convencional i la biodegradable en un hàbitat d'aigua dolça, assegura que "tant les purpurines convencionals com les alternatives poden causar impactes ecològics". La investigació feta sobre els efectes en la llentia d'aigua (Lemna minor) indicava que les purpurines biodegradables provoquen una menor producció de clorofil·la i un creixement menor de les arrels d'aquesta planta.  

Un estudi posterior, de l'ambientòloga i investigadora especialitzada en microplàstics a l'aigua dolça del Col·legi Universitari de Cork, a Irlanda, Alicia Mateos Cárdenas, va determinar la gran absorció de microplàstics d'aquesta planta i el pas a través de l'alimentació a un crustaci d'aigua dolça (Gammarus duebeni). Aquest crustaci ha resultat capaç de descompondre els microplàstics en nanoplàstics, fragments encara més petits, segons ha publicat a Nature la mateixa doctora Mateos.

Tot plegat encara fa més difícil acabar amb els microplàstics i la purpurina en particular.

Quin és l'origen de la purpurina?

La purpurina ja s'utilitzava per decorar pintures rupestres, entre el 40.000 i 10.000 aC. Al llarg de la història s'ha usat en altres cultures antigues, com per exemple les dones hindús, que la feien servir per decorar-se la pell en celebracions especials. També en la cultura grega, les dones feien servir un tipus de purpurina que provenia del plom, un mineral que ha resultat ser verinós i fins i tot mortal.  

La composició era basta i rudimentària, tot i que es va anar perfeccionant, però no va ser fins al 1934 quan Henry Ruschmann, un maquinista de Nova Jersey, als Estats Units, va idear una manera de polvoritzar plàstic per fer grans quantitats de purpurina. Ruschmann va fundar l'empresa Meadowbrook Inventions, que avui dia es considera "el productor, distribuïdor i exportador de purpurina més gran del món".

Als anys 60, la purpurina va entrar al sector de la bellesa, quan algunes marques de cosmètica van afegir brillantors a pintallavis, ombres d'ulls o pólvores facials, inspirats pels vestits coberts de lluentons de Pierre Cardin. Fins que, en l'actualitat, en plena era del glamur del brilli-brilli, ens hem de plantejar un món sense purpurina.

Hem de renunciar a la purpurina?

Si heu quedat prou conscienciats i voleu evitar no només la purpurina sinó els microplàstics en general, al web de la campanya Plastic Soup podeu trobar informació per evitar els plàstics en diversos àmbits, com els envasos, la roba i tota mena de productes. Si us interessa més el món de la cosmètica, podeu consultar Beat the Microbead (micropartícules de plàstics). Són dues fundacions impulsades pel programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Si no esteu preparats per prescindir de les brillantors, podeu provar de fer purpurina casolana. És possible fer-ne a casa amb colorants alimentaris i sal. Aquí teniu la recepta: escalfar el forn a uns 170 ºC i barrejar la sal amb unes gotes de colorant fins que quedi uniforme. Després, en una safata de forn, escampeu bé la sal i enforneu-ho durant 10 minuts aproximadament, i llest. Un cop refredat ja podeu fer servir la vostra purpurina casolana.