Adeu a les mascaretes: les claus sobre la seva efectivitat contra la pandèmia

A partir d'aquest dimecres, les mascaretes deixaran de ser obligatòries als interiors. La mesura que s'aprovarà dimarts i entrarà en vigor l'endemà farà que només calgui dur aquesta protecció en entorns sanitaris i sociosanitaris, com hospitals o residències de gent gran, i al transport públic.

Als llocs de treball, la decisió la prendrà cada empresa en funció de la seva activitat i de les condicions dels seus espais. A les escoles la mesura s'avança un dia, i quan dimarts es reprenguin les classes els alumnes d'infantil i secundària ja no en portaran a les aules.

Les mascaretes han estat clau per disminuir la transmissió del SARS-CoV-2, sobretot fins que no van aparèixer les vacunes i van ser administrades a un percentatge important de la població als països desenvolupats. Però avaluar els seus efectes no és fàcil, perquè depèn de molts factors: el tipus de mascareta, que es porti ben posada, que es mantingui en situacions de risc, que es tingui molt o poc contacte social...

La capacitat de les mascaretes per filtrar el coronavirus ha estat ben analitzada en proves de laboratori. Però sobre la seva utilitat en condicions reals hi ha moltes menys dades. Un informe publicat l'11 de febrer a la web dels Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) mostrava que l'ús de mascaretes en interiors estava associat a una menor transmissió del SARS-CoV-2. La protecció més elevada s'aconseguia, com es podia suposar, amb les FFP2, però les quirúrgiques també assolien bons resultats. En canvi, portar-ne una de roba era millor que no dur-ne cap, però els resultats no eren prou significatius estadísticament.

L'estudi es va fer entre el febrer i el desembre del 2021 amb més de 3.000 persones residents a Califòrnia, i els autors reconeixen diverses limitacions. Entre altres, esmenten aquestes: no es van tenir en compte altres mesures de protecció o els hàbits dels participants, no es podia establir si cada persona duia la mascareta ben posada o no es van tenir en compte variables com el temps passat en interiors, quina ventilació tenien o quina activitat s'hi feia.

Barrera contra el virus

Tot i així, els resultats coincideixen amb els d'altres estudis. En un de fet per la Fundació Oswaldo Cruz de Rio de Janeiro i publicat a PLOS One aquest febrer, es va analitzar l'efecte de les mascaretes en una petita mostra de 45 persones que havien anat a l'hospital amb possibles símptomes de covid. Les dades es van recollir entre desembre del 2020 i març del 2021.

En aquest cas, a més de fer el test de covid, es va mesurar la càrrega viral a la part interior i a l'exterior de les mascaretes. I es va veure que tota es concentrava a la part que estava en contacte amb la cara i no n'hi havia a la part exterior. Això indica, segons els investigadors, que les mascaretes son efectives per evitar el contagi a partir de persones portadores del virus.

No es detectaven diferències entre mascaretes quirúrgiques i de roba, però un estudi publicat aquest mes de març a Physics of Fluids per investigadors de les universitats de Surrey i de Bristol, al Regne Unit, concloïa que les FFP2 són cinc vegades més eficients a l'hora de filtrar el virus que les de roba.

I un estudi liderat per la Universitat de Pàdua, fet juntament amb altres investigadors italians suecs i austríacs, publicat al gener al Journal of the Royal Society Interface, establia un nou model per avaluar el risc d'escampar el SARS-CoV-2 amb mascareta i sense. A la recerca s'observava que la distància de dos metres no sempre era prou segura, perquè això depenia de factors ambientals, com la temperatura, la humitat o l'activitat, però que les mascaretes juguen un paper crucial en la protecció.

En tot cas, l'estudi mostrava que una persona enraonant sense mascareta escampa gotetes amb virus fins a un metre de distància. Però tossint, les gotes arribaven a tres metres i esternudant als set metres de distància. Amb la mascareta, el risc de transmissió disminuïa considerablement i amb una FFP2 ben posada era pràcticament nul.

També s'han elaborat quadres on es mostra quant de temps triga a transmetre el virus una persona infectada a una altra, segons el tipus de mascareta que porti cadascuna.

L'obligatorietat i les escoles

Si bé, com hem dit, és difícil establir l'efecte de les mascaretes al marge d'altres factors i dels alts i baixos de la pandèmia, l'anàlisi dels estudis publicats permet fer-se'n una idea. El Departament de Salut Pública d'Ontario, al Canadà, ha donat a conèixer aquest mes de maç un document de la sèrie "Què en sabem fins ara?" dedicat a les mascaretes i la covid.

Analitzant 17 estudis apareguts des del juny del 2021, conclou que durant els primers mesos de pandèmia, entre març i desembre del 2020, l'obligació de dur mascareta va comportar reduccions significatives de la incidència de la malaltia, d'hospitalitzacions i de morts per covid. L'efecte varia molt entre els diversos estudis i els resultats poden estar influïts per altres mesures.

Només un dels estudis examinava els efectes de retirar l'obligatorietat de les mascaretes i concloïa que s'havia produït un augment significatiu de casos de covid.

L'ús de mascaretes a les escoles ha estat motiu especial de polèmica. En un estudi encara no revisat, que es pot llegir a la web de prepublicacions SSRN, metges i investigadors de l'Institut Català de la Salut i de diversos hospitals i centres, concloïen que l'obligatorietat de la mascareta a les escoles no estava associada amb una menor incidència de contagis de covid i que l'edat era el component més important per explicar la transmissió del virus en infants.

Es tracta d'un estudi retrospectiu amb 599.314 infants, una part dels quals tenien entre 3 i 5 anys i anaven a la llar d'infants, on la mascareta no era obligatòria, i una altra part, de 6 a 11 anys, anava a centres d'educació primària, on sí que ho era.

Els resultats indicaven que la transmissió era molt menor a les llars d'infants que a les escoles de primària i que això suggeria que la mascareta no era efectiva per evitar contagis en nens i nenes. També consideraven improbable que la transmissió en infants augmentés amb variants més contagioses.

Més beneficis que costos

El percentatge de vacunats ha augmentat molt. A 15 d'abril, segons Our World in Data, el 65% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna i el 58,6% la pauta completa. Però el percentatge es redueix als països d'ingressos baixos, on només un 15,2% ha rebut almenys una dosi.

Les vacunes han estat essencials per controlar la pandèmia, però tot i això s'han produït diverses onades i l'aparició de variants ha provocat reculades. Aleshores, què hauria passat si l'obligatorietat de dur mascareta s'hagués mantingut més temps? Un equip encapçalat per Bruce Y. Lee, de la Universitat de la Ciutat de Nova York, ho ha calculat i ha publicat els resultats aquest mes de març a The Lancet Public Health.

Amb una simulació per ordinador, l'equip ha intentat esbrinar la relació cost/benefici de mantenir l'ús de mascaretes al nivell que hi havia als Estats Units entre març i juliol del 2020 i fins que el percentatge de persones vacunades fos prou elevat.

La conclusió és que els beneficis superen els costos en el cas de mantenir les mascaretes entre dues i deu setmanes després d'assolir el percentatge desitjat de vacunats amb pauta completa (les simulacions es van fer amb valors d'entre el 70 i el 90% de la població). Calculen tant beneficis socials com estalvis en despesa pública.

Una altra conclusió de l'estudi és que amb qualsevol element que incrementi els contagis, com una nova variant, la pèrdua d'efectivitat de les vacunes al cap del temps o l'increment dels contactes socials, el balanç entre costos i beneficis encara és més favorable. I fins i tot en el cas extrem en què el 100% de les persones infectades i simptomàtiques estiguessin aïllades, l'ús de mascaretes estalviaria costos.

Aleshores, si bé és lògic relaxar l'ús de mascaretes, caldria mantenir-les en certs ambients o situacions? Fa més d'un any, el febrer del 2021, encara amb poca gent vacunada, l'ECDC, Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties, publicava aquestes recomanacions a la seva web: la mesura de portar mascareta en espais públics hauria de ser considerada en àrees on hi ha transmissió comunitària. Una altra opció és concentrar l'ús de mascaretes en llocs concrets per protegir les persones amb més risc de covid greu.

Altres beneficis, però també dubtes

Les mascaretes no han estat útils només contra la covid, sinó que ha actuat de filtre contra altres malalties, com la grip, han beneficiat les persones al·lèrgiques i han filtrat la contaminació.

Pel que fa a la grip, a Catalunya, després de dos anys, va tornar amb força aquest mes de març. En una setmana de mitjans del mes es van registrar 1.761 casos de grip, que set dies abans havien estat poc més de la meitat, 998. Les xifres encara estan lluny de les que es registraven abans de la pandèmia: més de 16.000 casos setmanals el 2019 i 11.000 el febrer del 2020, quan estava a punt de diagnosticar-se el primer cas de covid a Catalunya.

Però les mascaretes també desperten rebuig en certes persones i poden tenir alguns efectes negatius. Al gener, en un article publicat a la revista Progress in Disaster Science, Pouyan Esmaeilzadeh, de la Universitat Internacional de Florida, identificava les raons que porten algunes persones a desconfiar de les mascaretes i a no fer-ne ús. En una enquesta feta a 2.746 persones als Estats Units, l'autor identificava tres grans tipus de postures: incomoditat amb el seu ús, en primer lloc, idees polítiques i creences que l'impacte de la pandèmia s'havia sobredimensionat i, finalment, la idea que no eren prou útils o eren innecessàries en certes circumstàncies.

Un altre problema de les mascaretes ha estat impedir que les persones sordes llegissin els llavis. Per això es van crear mascaretes transparents, si bé el seu ús ha estat minoritari. L'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa celebrava a primers d'abril l'anunci de la retirada de mascaretes als interiors, però seguia reclamant altres solucions per a les prop de 180.000 persones amb problemes d'audició que viuen a Catalunya.

Concretament, ressaltaven que l'evolució en implants coclears i audiòfons ha permès que les persones amb sordesa puguin sentir-hi, per primer cop o de nou, però que en espais d'ús públic i en activitats d'interès general, en entorns amb gent i soroll, es necessiten mesures d'accessibilitat com el bucle magnètic, que fa que el so arribi directament a l'audiòfon o a l'implant coclear i que puguin sentir-hi millor.

Una altra crítica que s'ha fet a les mascaretes és que poden mantenir nivells elevats del diòxid de carboni que expulsem quan respirem. L'únic estudi publicat que donava suport a aquest fet va ser molt criticat, i finalment la revista JAMA Pediatrics, on s'havia publicat, se'n va retractar.

En una revisió d'estudis sobre aquest tema, feta per metges de l'hospital LKH Hochsteiermark a Leoben, Àustria, i publicat a Acta Paediatrica fa més d'un any, el febrer del 2021, els autors reconeixien que la informació sobre aquest tema era molt limitada, especialment en infants. Només van trobar un estudi que analitzava l'efecte de les mascaretes FFP2 i no suggeria que afavorissin la respiració d'aire nociu. Tampoc no trobaven efectes negatius, fins i tot fent exercici suau, en els vuit estudis fets amb adults.

Els autors de la revisió només apuntaven que en persones que fan exercici moderat o intens o que tenen problemes respiratoris, les mascaretes poden arribar a causar hipoxèmia --nivells baixos d'oxigen a la sang- o hipercàpnia --nivells alts de diòxid de carboni a la sang. Tot i això, recomanaven més estudis per establir els efectes en diferents grups.

Més recentment, al desembre, l'agència britànica Reuters analitzava les afirmacions fetes en un vídeo penjat a Facebook, molt difós, segons el qual les mascaretes atrapen nivells excessius de diòxid de carboni. Després de consultar diversos experts, l'agència explicava que el diòxid de carboni no s'acumula entre la mascareta i la cara perquè les molècules son prou petites per travessar la protecció.

Un altre possible efecte negatiu és la dificultat per reconèixer els altres o per llegir les seves emocions. Això és el que van analitzar investigadors de la Universitat de Corea, a Seül. Van publicar els resultats a la revista PLOS One aquest mes de febrer.

En l'estudi, els autors comparaven l'efecte de portar mascareta amb el de portar ulleres de sol. I van concloure que si una persona porta mascareta és més difícil detectar, sobretot, cinc estats emocionals concrets: felicitat, sorpresa, tristesa, disgust i enuig. La por, en canvi, es detectava amb més dificultats si la persona portava ulleres fosques.

La recerca, feta amb ciutadans coreans, va donar resultats semblants a estudis duts a terme amb ciutadans occidentals. Però els autors alerten que les proves es van fer a partir de fotografies i no de situacions reals.

Però deixar de fer servir la mascareta també pot comportar alguns problemes. Per alguns adolescents pot ser un element de protecció i una forma d'amagar les inseguretats. Per això, si bé no és un fenomen generalitzat, alguns adolescents es resisteixen a treure's la mascareta.

La decisió queda en mans de cadascú

Malgrat la situació actual de la pandèmia, la mascareta no deixa de ser útil en certs casos. Així, si bé la principal via de contagi són les gotetes que s'expulsen a curtes distàncies, en certes condicions els aerosols, que es mouen a distàncies més llargues, es poden mantenir un cert temps en ambients poc ventilats.

Aquest fet no el va reconèixer obertament l'OMS fins al desembre passat. En un article publicat a primers d'abril a la revista Nature, el periodista Dyani Lewis analitzava per què l'organització havia trigat tant a reconèixer aquesta via de transmissió --per exemple, era reticent a fer-ho fins a tenir proves gairebé irrefutables- i quines conseqüències podria haver tingut. Entre aquestes, podria ser, afirma, que molts governs haguessin insistit molt més en la neteja de mans i de superfícies que en ventilació i ús de mascaretes.

De cara al bon temps, és molt probable que les condicions meteorològiques afavoreixin una menor transmissió del coronavirus. També es passarà més temps a l'exterior. D'altra banda, hi pot haver acumulacions de gent en certs llocs o activitats. I també cal tenir en compte el paper de l'aire condicionat, que pot afavorir, en certes condicions, la transmissió del SARS-CoV-2.

També cal tenir en compte que, segons dades del Departament de Salut, el 79,9% de la població que podia rebre la vacuna ja té la pauta completa. En les persones de 80 anys o més el percentatge és 94,4% i la xifra més baixa es dona entre els 25 i els 39 anys, en què el percentatge oscil·la entre el 75,4% i el 78,8%. Això si exceptuem els menors de 16 anys, que van començar a rebre la vacuna més tard. Entre els que tenen de 12 a 15 anys el percentatge és del 71,7% i entre els 5 i 11 anys són el 32,1%.

Tot i així, les ganes de deixar de banda les mascaretes no han de fer oblidar que per a certs grups i en certes situacions encara són recomanables. S'ha acabat l'obligatorietat de portar-ne, però no s'ha implantat l'obligatorietat de no portar-ne. La decisió queda en mans de cadascú. Si bé la relaxació és lògica, la pandèmia no ha acabat i, com han dit dirigents de l'OMS, encara és aviat per abaixar la guàrdia.