La justícia investigarà si es va instal·lar Pegasus als telèfons dels dirigents d'Òmnium
El jutge admet a tràmit parcialment la querella de l'entitat sobiranista, però rebutja investigar l'empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus
Admesa parcialment a tràmit la primera querella pel Catalangate, el cas d'espionatge a polítics i activistes independentistes.
Ho ha anunciat Òmnium Cultural, l'entitat que va interposar-la:
?? Ha estat admesa a tràmit la primera querella pel #CatalanGate. El jutge investigarà l'espionatge il·legal de l'estat espanyol contra @omnium
Òmnium Cultural (@omnium) June 27, 2022
No defallirem en la defensa als atacs a les llibertats individuals i col·lectives de l'estat espanyol
El president de l'entitat, Xavier Antich, ha acusat l'estat espanyol d'"actuar al marge de la llei per espiar la dissidència":
Amb el #Catalangate l'Estat actua al marge de la llei per espiar la dissidència. Un escàndol internacional que continuarem denunciant a tots nivells. Per la justícia, pels drets humans i sobretot per enfortir la lluita per la llibertat. #VolemGuanyar https://t.co/WkXHd35MpJ
xavier antich (@XavierAntich) June 27, 2022
El jutge, però, desestima bona part de la querella de l'entitat sobiranista i rebutja investigar l'empresa israeliana NSO. Únicament investigarà si es van infectar els mòbils dels dirigents d'Òmnium i, si és així, qui ho va fer.
Mauri, Bonet i Jiménez, entre els espiats
L'informe de Citizen Lab publicat el 18 d'abril incloïa l'exvicepresident d'Òmnium Marcel Mauri; la periodista i parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i l'advocada i responsable de l'àrea internacional de l'entitat, Elena Jiménez, entre la seixantena de persones espiades a través del programari Pegasus.
Per determinar si es va conculcar el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, el jutge acorda investigar si els telèfons mòbils dels dirigents d'Òmnium van ser infectats amb algun programa per a l'extracció de dades i, en cas afirmatiu, identificar els autors.
És per això que demana als querellats que aportin els telèfons per poder dur a terme una anàlisi tècnica per constatar si s'hi van instal·lar programes que permeten l'accés remot i secret per part de terceres persones.
"Sense cap base" sobre la participació de l'Estat
Pel que fa a la qüestió de si va haver-hi implicació de l'estat espanyol, la interlocutòria del jutge assenyala que la querella de l'entitat sobiranista es refereix "sense cap base" a la possible intervenció d'agències governamentals en el cas.
El magistrat remarca que les investigacions prospectives estan prohibides, de manera que considera que "únicament" s'ha d'indagar si es van infectar els telèfons per descobrir qui ho va fer.
Les primeres querelles pel Catalangate
A principis de maig, Òmnium i la CUP van presentar les primeres querelles pel suposat espionatge a líders independentistes al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona.
La denúncia es va fer contra NSO, però també incloïa diligències per intentar demostrar la implicació de l'estat espanyol. Tant Òmnium com la CUP denuncien una "vulneració massiva i greu de drets fonamentals", entre els quals el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la defensa.
A banda de la querella, la setmana passada Òmnium va portar el Catalangate al Consell de Drets Humans de l'ONU, on va denunciar el que considera "complicitat" de l'estat espanyol amb l'espionatge il·legal a l'independentisme.
