Admeses les querelles d'Aiguaviva, Girona i Sant Julià de Ramis per l'1-O

Un jutjat de Girona ha admès a tràmit les querelles que van presentar els ajuntament de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva com a acusació popular per la violència policial durant el referèndum de l'1 d'octubre.

Això vol dir que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil hauran d'identificar tots els agents que van treballar aquell dia en cada lloc i hauran d'explicar quines instruccions tenien. El jutge ja ho ha demanat als responsables dels dos cossos policials.

Més de 300 persones ferides aquell dia ja les ha visitat el metge forense i han aportat informes mèdics. Segons Albert Carreras, portaveu d'Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, s'ha de poder provar que van ser càrregues premeditades:

"Volem acreditar que hi ha una cadena de fets i una cadena de comandament amb la intenció de realitzar unes càrregues. I que el resultat d'aquestes no és fruit d'un pensament espontani o d'una acció espontània dels agents sinó d'una premeditació i d'un pla consensuat entre els responsables polítics i tècnics que van ordenar les càrregues policials."

El jutge estudiarà material audiovisual

També s'ha començat a demanar als mitjans de comunicació que aportin imatges dels fets. Els querellants, a més, han demanat que es visioni i s'admeti com a prova la gravació d'una càmera que duia un agent de la policia i en què se sent una conversa prèvia a la càrrega al col·legi Verd de Girona. 

El grup d'advocats voluntaris van començar a estudiar la presentació de querelles col·lectives una setmana després del referèndum, i el 20 d'octubre els ajuntaments d'aquestes tres poblacions es van fer seves aquestes querelles. 

Notícia relacionada: El mapa interactiu de la memòria audiovisual de l'1-O