Adrià i Tamara Carrasco, precedent de l'operació de la Guàrdia Civil al Vallès i Osona

Les detencions d'aquest dilluns de membres dels CDR per part de la Guàrdia Civil per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa aquest cos policial de membres d'aquest col·lectiu.

L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco va estar confinada permanentment al seu terme municipal.

Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara Carrasco ja pot sortir de Viladecans, però Adrià Carrasco encara continua a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar, a través de les assemblees dels CDR, a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
 

De rebel·lió i terrorisme a desordres públics

Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l'Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l'acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics.

Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada a Viladecans. Sis mesos més tard, i després d'intensos debats entre els jutjats, l'Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d'instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.

Tamara Carrasco ha piulat avui a Twitter en suport dels detinguts:
 

9 persones patiran la llei anti-terrorista, incomunicació 3 dies (prorrogables a 5), vista amb un jutge que decidirà si els dona la llibertat condicional o bé presó preventiva.
9 persones que estan tancades ara mateix en un calabós passant el pitjor moment de la seva vida.

— Tamara Carrasco Garcia (@TamaraVila83) September 23, 2019

De jutjat a jutjat

En el cas d'Adrià Carrasco, la Guàrdia Civil es disposava a detenir-lo al seu domicili d'Esplugues el mateix 10 d'abril, però l'activista es va escapar just quan els agents eren a la porta de casa seva i va fugir a Bèlgica. Es va dictar una ordre de recerca i captura, però igual que amb Tamara Carrasco, l'Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme i es va inhibir en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
 

Adrià Carrasco, aquest dilluns, a Brussel·les

Des de Brussel·les, i després de les detencions fetes aquest dilluns per la Guàrdia Civil, Adrià Carrasco, ha dit que la resposta ha de ser contundent.

"Davant d'això la resposta no pot ser calmada, no pot ser tranquil·la. Ha de ser rabiosa, contundent i organitzada per mostrar que la por no podrà amb nosaltres i que seguirem als carrers, com sempre, fins que aconseguint la victòria."

El jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona va assumir el cas de Tamara Carrasco, però va remetre el cas d'Adrià Carrasco als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l'AP-7, i de Vallcarca, a la C-32, respectivament.

D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.