Advocats de detinguts pels aldarulls denuncien poca concreció als atestats policials

Des que es va fer pública la sentència del procés, dilluns de la setmana passada, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Urbana de Barcelona han detingut un total de 205 persones.

Dels que ja han declarat davant d'un jutge, 31 són a la presó i a un menor se l'ha enviat a un centre d'internament. A 116, el jutge els va deixar en llibertat. Però què passa amb la cinquantena que falten? Doncs o els va deixar lliures la policia o encara estan pendents que els cridi el jutge.

Hem parlat amb advocats dels detinguts i coincideixen a denunciar la falta de concreció dels atestats policials a partir dels quals el jutge, escoltant també la Fiscalia, decideix si empresona o no. Recordem que, arran de l'enduriment del Codi Penal amb la reforma del 2015, per un delicte de desordre públic es poden complir un màxim de 6 anys de presó i si s'hi suma atemptat a l'autoritat, pot arribar fins als 10 anys.

Atestats genèrics

El noi vestit de taronja assegut a primera fila està a punt de ser detingut.

A l'atestat es diu que a la bossa li troben dues ampolles de vidre buides, tot i que en l'informe policial no se l'identifica de manera concreta fent cap llançament.

Un altre exemple, l'atestat d'una noia que, segons la policia, va llançar objectes. Una versió --amb poc detall, sense donar informació que la identifiqui de cap manera-- explicada per un comandament a partir del que li ha dit un altre agent. Aquest últim --el policia que hauria presenciat els suposats llançaments-- no ha ratificat els fets perquè, sorprenentment, l'atestat diu que es troba ingressat en un hospital de Sevilla. La noia, però, acaba a la presó de Wad-Ras.

Segons explica l'advocada d'aquesta detinguda, Norma Pedemonte, els atestats són genèrics, sense concretar ni donar detalls de cap dels fets que s'hi descriuen:

"Per començar, estem parlant d'uns atestats que no són concrets en relació ni amb els fets, ni amb les identificacions, ni amb els objectes. Són atestats genèrics que parlen d'una hora i un espai com la Via Laietana i uns llançaments. Aleshores no s'especifica ni cap a on es llencen, ni qui ho veu, ni com s'identifica la persona, ni cap a on van, ni si impacten, si danys o no, si algun lesionat, nomes és una descripció genèrica."

Atestats amb mancances que en algun cas s'han vist reflectides en els escrits judicials.

Com per exemple aquest, en què un jutge deixa en llibertat amb càrrecs tres noies i retreu a la policia la falta d'una descripció més estricta i detallada dels fets, així com que en l'atestat no s'individualitzen les conductes de cada una de les detingudes. Un fet que per a alguns advocats evidencia que s'haurien utilitzat les mateixes plantilles per fer els atestats, com pressuposa un jutge en aquest altre escrit.

L'advocat David Aranda denuncia que el que s'estan trobant aquests dies els advocats d'alguns dels detinguts és que els agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional funcionen com "una màquina d'expedir atestats" i que els jutges "els compren el discurs":

"Els atestats és allò que recopila tot la informació o investigació que s'ha fet a nivell policial. Dins l'atestat hi ha la 'minuta', que és on els agents relaten el que veuen o del que són partícips. Té el valor de mera denúncia, no té cap valor més si no s'acompanyen imatges o altres indicis. En aquest cas ens estem trobant només aquesta minuta policial, el relat que fans els agents, que no és gens concreta, no concreten les accions ni individualitzen conductes. Ens estem trobant amb una imputació molt genèrica."

"Hi ha gent que ha acabat a la presó a partir tan sols del relat d'uns agents que no ho ratifiquen en seu policial. Només hi ha una denúncia molt genèrica que el jutge agafa com a prova suficient per decretar la presó d'algú. Això és el que ens estem trobant."

Segons fonts de la Fiscalia Provincial de Barcelona, la setmana passada es va fer una reunió per unificar criteris i demanar sempre presó quan es dona el delicte de desordres, tot i que aquestes mateixes fonts puntualitzen que sempre es mira tot cas per cas. Una petició, però, que no sempre accepten tots els jutges. Per exemple, hi ha el cas d'un jutge que ha decidit deixar lliures amb càrrecs tres nois que portaven ampolles de vidre a la motxilla, als quals la policia havia detingut sense que s'hagués produït cap aldarull.