Afganistan: El retorn dels talibans
Han conquerit cinc capitals de província a l'Afganistan i avancen a mesura que s'han anat retirant les tropes estrangeres. Quan es completi la sortida, podrien estar en disposició d'assetjar Kabul
L'Afganistan és inconquerible.
Ho va patir l'imperi britànic al segle XIX, la Unió Soviètica al XX i ara, al XXI, els Estats Units.
El territori és feréstec, l'organització social es basa en ètnies i clans, pactes incomprensibles per la mentalitat occidental. L'economia viu del comerç, del contraban, el tràfic millor dit, sobretot d'opi; les collites i l'exportació del qual van superant rècords any rere any.
A tot plegat, cal sumar-hi l'aïllament tradicional i la corrupció congènita del govern central, a Kabul, que poc territori controla realment més enllà de la capital.
És el cas d'ara mateix. L'estructura creada en 20 anys justos d'invasió i ocupació nord-americana, amb el suport de l'OTAN i beneïda en el seu moment per l'ONU, s'ensorra com un castell de sorra. I tot torna a començar.
Cap a Kabul
Els talibans, expulsats del poder per Washington el 2001 després dels atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon, avancen, una altra vegada, cap a Kabul.
L'excusa de la invasió del 2001 va ser que els jihadistes locals donaven cobertura i refugi als autors dels atemptats de l'11S, Al-Qaeda. Però, de fet, van poder matar el seu líder, Ossama bin Laden, el 2011 a Abbottabad, Pakistan, país aliat tradicional dels Estats Units. Com ho és l'Aràbia Saudita, d'on procedien 15 dels 19 militants que van cometre els atemptats en què van morir prop de 3.000 persones.
El mateix president dels Estats Units, Joe Biden, acaba de reconèixer que l'única missió complerta en aquests 20 anys va ser la mort de Bin Laden. Pel que fa a l'Afganistan, va dir, textualment, que "la missió no s'ha complert".
Els talibans avancen en la mesura que s'han anat retirant les tropes estrangeres. Possiblement, quan es completi la sortida, estaran en disposició d'assetjar Kabul. De moment, des de divendres, ja han conquerit cinc capitals de província al nord i a l'est.
La més important, Kunduz. Gran corredor de transport de mercaderies i, per tant, de recol·lecció d'"ïmpostos" de traspàs, sobretot cap al Tadjikistan veí. Herat, a l'oest, prop de l'Iran, podria ser la següent, perquè la tenen completament assetjada i combaten a les portes.
L'avanç dels talibans fa témer a molts afganesos que tornaran les prohibicions:
Un exèrcit ben entrenat, però mal pagat
Els Estats Units deixen enrere 352.000 homes, l'exèrcit afganès, suposadament ben entrenats i armats. Però la realitat és que la major part d'ells fa mesos que no cobren, o la paga és escassament de supervivència.
Combaten sense suport polític, i, per tant, amb escassa moral sobre el camp de batalla. La major part dels 3.300 milions de dòlars que Washington havia deixat invertits per a ells s'han esfumat en el viatge entre el Pentàgon i el front, a mans del govern i l'oligarquia de Kabul.
Difícil fer front així a un enemic encara que sigui cinc vegades menys nombrós, és a dir, a uns 70.000 talibans. Que tenen, però, una moral de combat i de revenja molt elevats.
Diners i mitjans tampoc els en falten: procedeixen del Pakistan i de l'Aràbia Saudita sobretot, probablement també de la Xina i de Rússia, que vol tornar la humiliació de la derrota soviètica, aleshores molt ben finançada pels Estats Units. Fins al punt que aquell suport va facilitar el naixement d'Al-Qaeda com un dels grups que es van honrar d'haver derrotat la segona potència mundial.
Tot va i tot torna a l'Afganistan. Però, entremig, qui realment ho paga en misèria i vides són els afganesos, desenes de milers dels quals han tornat a les carreteres, fugint dels combats.
- ARXIVAT A:
- AfganistanTalibans