Afloren més víctimes d'assetjament i abusos a la mili: "El Narcís va tornar en un fèretre de zinc"

Desenes d'homes que van fer la mili en el període democràtic dels anys 80 i 90 ens han fet arribar les seves doloroses experiències després de l'emissió del documental "Et faran un home".

A través de la nostra bústia de denúncia (bustiadenuncia@3cat.cat) destapen més abusos. Molts trenquen el silenci per primera vegada i expliquen l'infern viscut.

Suïcidis i morts

Missatges que busquen explicacions encara a morts, accidents o suïcidis que no es van investigar mai.

"Ens van retornar el meu germà en un fèretre de zinc. Mai vam saber del cert com va morir, no vam creure mai que s'hagués suïcidat"

És el cas de Francesc Robelló i Rico que explica com l'1 de novembre de fa 44 anys celebraven l'aniversari del pare i van rebre una trucada de la comandància de Ceuta anunciant que el Narcís havia mort i que començaven els tràmits per enviar el cos.

"El meu pare no ho va superar mai i al cap de 3 anys també moria. Estan tots dos enterrats al cementiri de Montjuïc. Són dos morts que puc atribuir directament a l'exèrcit espanyol en plena democràcia"

La família Robelló va saber que van trobar el fill mort en un despatx militar amb un obrecartes clavat al cor. Una mort en estranyes circumstàncies que no van creure mai que fos un suïcidi tal com els comandaments militars van dir a la tropa.

El germà va poder parlar amb un company que li va dir com els van reunir a tots, els van dir que el Narcís s'havia suïcidat i que a partir d'aleshores qui parlés del tema, aniria arrestat al calabós.  

El Narcís Robelló havia escrit una carta a la família quatre dies abans de morir anunciant que aviat aniria a casa de permís i que en tenia moltes ganes. Era un jove de 20 anys, amb una bona feina i moltes amistats.

El 1990 la principal causa de mort a la mili eren els suïcidis, i el Ministeri de Defensa en admetre la xifra de 303 des del 1983 fins al 2001.

Però també hi havia certificats de defunció de morts accidentals que no es van investigar mai. Ara, la família del Francesc Robelló sospita que el Narcís podria haver mort assassinat.

Francesc Robelló: "Sempre he pensat que el meu germà no es va treure la vida. Va ser assassinat"

A la bústia de denúncia també han arribat missatges de famílies amb fills, nebots o germans que es van suïcidar a la mili. Alguns joves es van treure la vida a casa seva durant un permís, perquè ja no volien tornar a la caserna, on estaven vivint els abusos i assetjaments constants.

Assetjaments sexuals

L'Àlex Gorina en el documental "Et faran un home" va relatar que tres sergents l'havien violat i es qüestionava que ell fos l'únic de tants anys de mili en democràcia que hagués patit una violació.

L'Andreu Castellar, que va fer la mili al cos especial de la policia militar de la Corunya entre els anys 1981 i 1983 ha escrit justament per això.

"Quan vaig veure aquest documental, em bullia la sang, em va sortir molta ràbia"

"Em van agafar entre uns quants, em van baixar els pantalons del pijama i em feien córrer crancs de mar pel cul, l'esquena, fins que un li va dir a un altre, 'ahora fóllatelo'"

"Em van obrir les cames i quan vaig notar que no m'apretaven tan fort me'ls vaig poder treure a base de puntades de peu"

A més, les va passar magres per ser català. L'obligaven a parlar i escriure en castellà --fins i tot les cartes a la família.  Un dels primers dies de mili, ja li van deixar clar que allà manava la bandera espanyola: "em van començar a pegar per tot arreu i a partir d'aquell moment vaig deixar de ser català"

Explica que la majoria va assumir els abusos d'aquells mesos i que alguns, però, no ho van suportar.

"Sí, hi havia un noi que a uns que tenia més confiança ens va dir que s'havia intentat suïcidar; se'l van tornar a endur a l'hospital i ja no va tornar"

"Quan en parles amb amics, coneguts que han fet la mili ..., jo soc molt fort i tot superat, però en realitat, no està superat"

"Això no ha de tornar a passar, de cap de les maneres"

"La pitjor època de la meva vida": testimonis de violència a les casernes

"Vaig plantar cara des del primer moment als veterans abusadors, i a suboficials i oficials maltractadors"

És part del relat que l'Ignasi Muntanya va fer arribar a la Bústia Denúncia de TV3 quan va veure el documental "Et faran un home" sobre els abusos a la mili. Va fer la mili a la caserna de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, el 1981.

"Les primeres nits van començar les vexacions: la molt clàssica de la taquilla escales avall, agafar els pals de fregar, sucar-los a les letrines que teníem allà i vinga 'xavals, a jurar la bandera' i tots fent el petó en el pal de fregar"

A qui, com ell, es negava a participar en aquestes humiliacions, el castigaven sense permisos i el convertien en espectador forçat del que els feien als altres.

Va veure companys que no suportaven la pressió i va avisar els comandaments mèdics que hi havia un noi que estava molt deprimit. Els militars no li van fer cas i el seu col·lega es va disparar un tret.

Fins que un dia, assegura que va ser ell que no va poder més i li va plantar cara a un capità que l'havia escridassat i insultat: li va dir que marxava.

"Em va fotre la pistola al clatell, 'que te pares o disparo', vaig anar al cos de guàrdia, metralladores i al calabós i a partir d'aquí va ser molt dur"

Explica que es va lliurar d'un consell de guerra gràcies a un militar proper a la família i va acabar el servei militar. La pitjor època de la seva vida, diu.

Les seqüeles: angoixes i depressions

Molts testimonis nous que entren a la bústia de denúncia parlen també del patiment constant que vivien durant els mesos de la mili com a testimonis del que patien els altres soldats de lleva.

És el cas de l'Àlex Acero que va fer la mili a Granada el 1982, concretament a l'arxiu judicial militar. Allà tenia accés a tots els registres de morts accidentals i suïcidis i també als informes de maltractaments i tortures. Es va passar tota la mili llegint barbaritats.

"Les desercions, els suïcidis, els accidents, tot això passava per l'arxiu.  Dintre la presó militar també hi havia delictes i assassinats entre uns i altres i tot això arribava i la lectura d'aquests fets la veritat és que posa la pell de gallina".

Fins que va agafar una depressió i va haver d'anar a la infermeria a demanar tranquil·litzants.

"I a vegades tenint l'arma a la mà deies si això no s'arregla, no sé, és una idea que et passa pel cap, eh?"  

Tots els homes que escriuen a la bústia de denúncia saben que els fets delictius estan prescrits. Però ara s'han sentit interpel·lats i ho volen fer públic perquè asseguren que és l'única reparació que n'obtindran. L'escolta activa i la denúncia social d'una època i uns fets que havien quedat silenciats.

El documental "Et faran un home" es pot veure al 3Cat:

Tenim una bústia per a qui vulgui donar el seu testimoni que gestionen periodistes experts en atenció a les víctimes.