Agressions silenciades: 1 de cada 5 víctimes d'assetjament sexual el pateix a la feina

La feina és un dels llocs on més costa denunciar un cas d'abús masclista o un assetjament sexual. La por de perdre el lloc de treball fa que en la majoria dels casos les víctimes no s'atreveixin a fer el pas.

El petó forçat de Rubiales a Jennifer Hermoso el van veure gairebé 6 milions d'espectadors per televisió. Una anomalia. I és que l'assetjament sexual en el món laboral encara és invisible en molts casos. Tot i que, segons l'última macroenquesta del Ministeri d'Igualtat, una de cada cinc dones que han patit assetjament sexual ha estat a la feina.

Un dels problemes passa pel silenci de l'entorn, tal com explica la psicòloga especialista en violències masclistes Alba Alfageme.

"Si el problema de les violències sexuals en l'àmbit laboral és una xacra és perquè durant molt temps hi ha hagut connivència de les persones de l'entorn, que han vist les conductes i no han dit res. El silenci reforça la conducta dels abusadors."

Un silenci que es tradueix en denúncies encara irrisòries, segons els dos sindicats principals, la UGT i CCOO. La secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO, Mentxu Gutiérrez Jiménez, explica que es tracta d'una "violència molt complicada de denunciar" i que està "molt normalitzada", i per això en transcendeixen pocs casos.

Com es pot denunciar?

Hi ha dues vies: Inspecció de Treball i els jutjats. L'any passat, 26 dones van denunciar casos d'assetjament sexual a la feina davant Inspecció de Treball.

Les conductes més denunciades són els comentaris sexistes, les insinuacions o el contacte físic.

L'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonès lamenta que les denúncies molts cops suposen un "procés de revictimització", per això subratlla que la denúncia és un "exercici molt valent i molt complicat d'exercir per part d'una agredida".

Alfageme també posa l'accent en aquesta dificultat:

"Els hi costa trencar el silenci perquè se senten responsables, culpables i perquè, si això ha passat en públic i ningú ha dit res, et sents sola i també dius 'potser soc jo la que ho està interpretant malament'."

Per la seva banda, la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, recorda que és potestat de les empreses ser diligents i tenir eines per prevenir i erradicar aquesta violència masclista. I insisteix que cal actuar quan hi ha un mínim indici. I també cal fer-ho abans, amb mesures de sensibilització i formació.

El protocol d'assetjament laboral i sexual, obligatori

Tenir un protocol per als casos d'assetjament laboral i sexual a la feina és obligatori per a totes les empreses des que el 2007 es va aprovar la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes. Ara bé, Inspecció de Treball encara trobo un bon grapat de companyies que no tenen aquest protocol. De les 178 inspeccions fetes l'any 2022 a Catalunya, 24 empreses no en tenien.

En general, les empreses que tenen un protocol actuen quan es detecta un cas, però moltes vegades el problema són les dificultats per reconèixer que s'està produint una situació d'assetjament.