Agricultura regenerativa, una alternativa per acabar amb les emissions del camp

Segurament el nom d'"agricultura regenerativa" resulta desconegut i estrany per a la majoria, fins i tot per a la majoria d'agricultors. Però aquesta manera de cultivar compta amb dècades d'investigació arreu del món, on molts productors ja l'han posat en pràctica des de fa anys amb resultats sorprenents d'augment de la producció i la qualitat i, sobretot, d'estalvi d'aigua i de supervivència davant dels embats del canvi climàtic com les sequeres extremes. Però el que fa que l'agricultura regenerativa sigui tan i tan extraordinària és que és una eina molt poderosa per lluitar contra aquest canvi climàtic.

Un estudi del grup d'investigadors experts en escalfament global i agricultura del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya, demostra que si tots els agricultors fessin el canvi de l'agricultura convencional a l'agricultura regenerativa, es compensarien totalment les emissions de CO2 del sector. Vaja, que seria com si no n'emetés, ja que absorbeix 30 vegades més CO2 que l'agricultura convencional.

Què és

I què significa "regenerativa"? Doncs, com el seu nom indica, suposa regenerar el sòl i tornar-lo a la vida. Perquè a sota els nostres peus hi ha el major reservori de biodiversitat de tota la biosfera, i l'agricultura convencional l'ha estat matant les últimes dècades en lloc d'aprofitar-ne els serveis gratuïts que ofereix.

Per Pilar Andrés, doctora en Ecologia i investigadora del CREAF, que ha vist com durant molts anys s'ha donat l'esquena a la vida del sòl, la transformació és molt necessària:

"Si poséssim en un metre de profunditat, en una hectàrea, la seva biodiversitat, tindríem l'equivalent al pes de 8 vaques, repartit en microorganismes, fongs, bacteris, insectes... que s'ocupen de reciclar el carboni, donar fertilitat al sòl, protegir les plantes de plagues..."

"L'agricultura regenerativa canvia el concepte agrícola convencional; de fertilitzar el sòl amb productes químics a tractar-lo de tal forma que ell sol es regeneri. I ell sol es pot regenerar si es manté la vida que el manté viu." afegeix Pilar Andrés. "Es tracta de recuperar la seva vida, la seva salut. En canvi, amb l'agricultura convencional es depèn massa de productes que, a sobre, tenen elevats costos econòmics."

Combatre el canvi climàtic

Diversos científics ja descriuen l'agricultura regenerativa com una eina essencial, molt poderosa, per combatre el canvi climàtic. Pilar Andrés assegura que "la vida al sòl no s'havia protegit mai. Amb l'agricultura intensiva hi va haver un gran augment de producció, però va ser pa per avui i gana per demà".

"Tenim la majoria dels sòls molt degradats. Ara hem de fer un esforç per revertir-ho. Si el sòl ens dona serveis agrícoles i ecològics gratis, per què perdre'ls?"

Viticultors del Penedès

Aleshores, a què esperem per aplicar-ho al màxim de finques? Doncs un grup de viticultors, que ja han comprovat de primera mà els efectes del canvi climàtic massa vegades, fa anys que han canviat radicalment les seves pràctiques agrícoles cap a l'agricultura regenerativa. I ara estan intentant que la seva experiència engresqui més i més agricultors.

Ho fan creant l'associació de Viticultura Regenerativa, International Wineries for Climate Change. Encapçalats per Miquel Torres, cinquena generació de la Família Torres i un pioner en la investigació per combatre el canvi climàtic en la viticultura, volen donar a conèixer els beneficis d'una manera de cultivar molt desconeguda a casa nostra.

Compten amb el consell i l'experiència de viticultors com Francesc Font, enginyer tècnic agrícola format en microbiologia i altres coneixements propis del mode regeneratiu, que també l'aplica a les seves vinyes amb resultats espectaculars.

La finalitat és que altres agricultors tinguin l'assessorament necessari i vegin que hi ha altres que fa anys que hi han apostat i que els funciona. El punt de partida ha estat el Primer Simposi de Viticultura Regenerativa que van organitzar al Penedès i que vol ser un punt de trobada per a tothom, tant pagesos com científics, diu Miquel Torres.

"Compartir la informació és fonamental. La part més difícil és donar el primer pas, posar en qüestió el que hem après durant molts anys, dels nostres pares o avis, aprenentatges de quan no existia el canvi climàtic. I quan un té assessorament, i veu que realment això funciona, és molt més fàcil. Tant de bo en siguem tants que, un dia, no calgui l'existència de l'associació."

Ja formen part de l'associació viticultors d'altres punts de Catalunya i autèntics experts en aquestes pràctiques, que fa anys que els experimenten en les seves terres. Un d'ells, Albert Muixach, és també viticultor i agrònom d'Agroassessors, que es dedica a donar consells i acompanyament a tots els agricultors que ho desitgin.

Explica com tradicionalment no s'ha donat importància al sòl: "en moltes bibliografies fins i tot es descrivia només com un mode de subjecció de la planta!". "Això és un error", assegura Muixach

"A través de les pràctiques agrícoles convencionals com llaurar constantment, utilitzar fertilitzants químics... s'ha anat degradant moltíssim. Amb l'agricultura regenerativa això es reverteix totalment. A banda que és un sistema que reté molt més l'aigua, fa que els cultius no siguin tan febles davant dels episodis de sequera que ens està portant el canvi climàtic."

L'any passat les vinyes van patir moltíssim a causa del fong míldiu, agreujat per l'excés d'humitat i les altes temperatures, que en algunes finques va fer perdre el 100% de la collita. Enguany, al Penedès, el que els fa patir és la sequera tan severa que ha cremat plantes i fa que els fruits quedin raquítics. Alguns productors perdran més del 50% de la seva collita.

Escenaris propiciats pel canvi climàtic que han obert els ulls a aquest grup de viticultors. No només regenera els sòls, sinó que l'agricultura regenerativa absorbeix 30 vegades més de carboni que l'agricultura convencional. Per si no n'hi hagués prou amb aquests beneficis, ja ha demostrat que emet un 40% menys de CO2 que el convencional perquè no utilitza pesticides ni fertilitzants químics, i redueix la maquinària.

Sense fertilitzants ni pesticides

Un dels objectius és abandonar els fertilitzants i químics, que ja no calen, i deixar-hi una coberta vegetal per protegir els microorganismes. Es tracta de deixar flora herbense que creixi al seu gust entre les vinyes, en comptes de llaurar i treure el que sempre s'han considerat "males herbes", que en realitat són unes aliades que fan moltíssima feina. Feina com retenir l'aigua, evitar que el terra s'escalfi i també eliminar l'erosió. En un camp sense coberta, es perden 8 centímetres de terra cada 5 anys; o, el que és el mateix, 25 tones de terra per hectàrea. A més, es redueixen moltíssim els efectes negatius d'inundacions.

Una altra pràctica que incorpora és utilitzar ramats que fertilitzen de manera natural i mantenen la vegetació a ratlla: cabres, ovelles, rucs, porcs, gallines…

A la seva finca de Mas la Plana, a Pacs del Penedès, Miquel Torres ens mostra els camps que estan experimentant la transformació, que ja es cultiven amb els mètodes holístics de l'agricultura regenerativa. Holístics perquè ho tenen tot en compte: la terra, el subsòl, l'entorn… i fins i microorganismes d'un bosc proper.

Amb un grapat de terra n'hi ha prou. La terra intacta del bosc conté tants microorganismes que, alimentant-la amb aigua i minerals, es reprodueixen tant que es poden escampar i plantar a tota la finca per retornar-li la vida que tenia.

Agricultors d'arreu del món

Tot i que a casa nostra el mètode regeneratiu sigui encara poc conegut, arreu del món hi ha moltíssims agricultors que fa dècades que el practiquen i que també assessoren aquest grup de viticultors catalans. A Austràlia, James Sweetapple, propietari del celler Cargo Road Wines, a Orange, Sidney, ha comprovat com molts altres viticultors perdien tota la collita a causa dels 4 anys de sequera extrema que porten patint. Ell, en canvi, n'ha augmentat la producció i n'ha millorat la qualitat.

"És sensacional. La sequera del 2020 va ser rècord de tot un segle, la pitjor mai viscuda. Però mantenir la meva manera de cultivar, regenerativa, orgànica i holística, m'ha fet augmentar la producció un 11%. No sembla molt, però és que ha estat en un escenari amb 4 anys seguits de sequera extrema! Això em dona la prova definitiva que aquesta manera de tractar el sòl és la més correcta."