Aigua de l'aixeta contaminada: el repte de restablir el servei d'una xarxa trinxada per la dana

Dotze dies després del pas de la dana pel País Valencià, encara hi ha 7.000 usuaris sense subministrament d'aigua. A més, als municipis afectats es recomana consumir aigua embotellada perquè la de l'aixeta pot estar contaminada.

Les autoritats demanen consultar a cada Ajuntament en quin estat està la xarxa, però el Ministeri de Transició Ecològica calcula que en més d'una seixantena de poblacions l'aigua que surt de l'aixeta no és apta per al consum.

I és que més enllà de les víctimes mortals, els desapareguts i els danys materials que han provocat els aiguats, el dia a dia en molts municipis continua sent molt complicat.

Una xarxa d'aigües trinxada

El retard en el restabliment de les infraestructures és una de les raons de la sensació de desemparament dels alcaldes.

Segons subratllen des del ministeri, els principals problemes ja no són de proveïment, sinó de qualitat de l'aigua i d'instal·lacions en cada edifici.

Però la cosa encara s'allargarà unes jornades: es calcula que en uns 10 dies es podrà restablir el subministrament total.

Això, perquè la xarxa d'aigües ha quedat greument malmesa. El ministeri calcula que hi ha danys per més de 331 milions d'euros, després de les primeres estimacions.

Problemes de salubritat

Tot plegat agreuja els problemes de salubritat a què s'han vist exposats des de fa dies els afectats i els voluntaris que treballen sobre el terreny, regirant aigües estancades que poden ser un caldo de cultiu per a diverses malalties.

El grup de coordinació de la resposta de Salut Pública ha recomanat aquest cap de setmana que s'eviti passejar les mascotes per les zones amb aigua estancada o fang de les poblacions afectades.

Mentrestant, pel que fa al sistema de sanejament, hi ha problemes de clavegueram en 34 municipis, especialment en els col·lectors petits, per als quals en molts casos no hi ha maquinària de neteja disponible.

Quan calgui reposar aquesta xarxa, s'apostarà per sistemes separatius (pluvials i fecals).

Per tot plegat, l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla, posa com a norma "no fer servir aigua sospitosa per beure, rentar aliments ni tampoc per cuinar".

Picabaralla política pel consum d'aigua

Precisament, aquest diumenge, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha rectificat la informació que havia donat el ministeri que en 60 municipis era recomanable bullir l'aigua abans de consumir-la.

De fet, les instruccions inicials han generat una picabaralla política quan el president valencià, Carlos Mazón, les ha titllat "d'errònies".

Mazón ha volgut remarcar que Salut Pública recomana "l'ús d'aigua embotellada per a beure i cuinar", mentre que l'aigua de l'aixeta és "apta per a dutxar-se i endreçar-se".

"Davant de qualsevol dubte, consulteu a les autoritats municipals", ha afegit, dient que "hi ha aigua embotellada gratuïta de sobres en els punts d'avituallament de cada localitat".

Tant Mazón com Bernabé han indicat després d'una reunió del Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) aquest diumenge que "cada municipi informarà els seus ciutadans" si es pot beure aigua de l'aixeta o no.

Algunes depuradores trigaran més d'un any a tornar a funcionar

D'altra banda, s'ha informat que 122 depuradores de la província han sofert danys. Avui dia, 13 continuen totalment inoperatives, n'hi ha 12 que funcionen parcialment i 96 que estan operatives, però amb danys.

Les tasques per reparar-les poden durar mesos. S'estima que en el termini d'un any, de les 12 que operen parcialment podrien reparar-se'n 9, i que de les 13 inoperatives 10 podrien estar funcionant.

Les depuradores que calgui reconstruir se situaran en les mateixes zones per accelerar la tramitació, de manera que no sigui necessària una nova avaluació ambiental.

El repte d'enterrar 5 milions de m³ de llot

Es calcula que la riuada ha arrossegat entre 4 i 5 milions de metres cúbics de llot. Per buscar-los una ubicació, s'ha creat un equip d'emergència del CSIC i l'Institut Geològic i Miner. Probablement, els residus acabaran en alguna pedrera en desús.

Fins al moment s'han identificat tres possibles espais on emmagatzemar aquests llots, tots ells sòls estancs i de baixa permeabilitat, per a evitar afeccions en el subsol.

La immensa majoria dels llots, assenyalen des del Ministeri, correspon a arrossegaments de terres agrícoles no contaminades i material barrejat amb estris, cotxes, etcètera, fàcilment classificables.

Però n'hi ha uns altres, barrejats amb aigües fecals o procedents d'abocaments industrials, que necessitaran tractament previ.

Per aquest motiu, l'EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana) inspeccionarà les canalitzacions en 1.300 instal·lacions industrials.

"Tot mesclat ha acabat allà": l'impacte a l'Albufera

Un dels punts més afectats és el parc natural de l'Albufera, on la dana ha impactat de ple en la fauna i la flora. ​Els pescadors no poden sortir a la mar perquè en aquest aiguamoll hi ha arribat tot el que la riuada es va endur.

Eva Tudela, membre de la comissió de territori d'Acció Ecologista Agró, explica que el que "tot mesclat ha acabat allà":

"Són aigües que han arrossegat olis i químics que hi havia a les cases i a les indústries, més les aigües residuals, que segurament el sistema no està funcionant gaire bé".

Ara cal fer anàlisis de l'aigua i dels peixos, però els resultats poden trigar un mes a arribar.  

Els pescadors ja donen per perduda la temporada de pesca de l'anguila, que havia de començar l'1 de novembre.

Davant d'aquesta situació, la secretària de la Comunitat de Pescadors del Palmar, Amparo Aleixandre, reclama que es treballi urgentment en la recuperació d'aquest parc natural:

"Si no volem que aquesta catàstrofe natural vagi més enllà, s'ha de començar a netejar. L'Albufera ha sigut una esponja que ha anat absorbint tots els residus i el fang que han baixat pel barranc del Poio i ara necessitem començar a recuperar-la."

Cultius de cítrics, caquis i vinyes, arrasats

A més, la dana ha fet estralls en el sector agrícola de la zona. La companyia estatal d'assegurances agràries Agroseguro calcula que s'han vist afectades 25.500 hectàrees assegurades d'unes 50.000 parcel·les.

Sobretot, s'han perdut cultius de cítrics, caquis, vinyes i productes hortícoles.

Es calcula que més de 10.000 agricultors i ramaders s'han vist afectats.