Aïllament i angoixa, peatges ocults de les altes capacitats: "Fins a tercer no vaig tenir amigues"

Dir que un nen amb altes capacitats és un nen molt intel·ligent és quedar-se absolutament a la superfície. Les famílies es queixen que hi ha molt poca formació sobre el tema, i el desconeixement desemboca en patiment i desmotivació d'aquests infants.

Segons una enquesta de la Fundació de Nens i Nenes amb altes Capacitats (Fanjac), un de cada tres infants d'aquest col·lectiu pateix assetjament a l'escola, que pot anar des de l'aïllament social, a fer-los el buit o la violència física. "Aquests nens queden molt tocats emocionalment", assegura Elena Ogaya, membre de la junta d'aquesta associació, que aplega 650 famílies.
 

El testimoni de l'Álex

"Fins a tercer no vaig tenir amigues, absolutament ningú. I sempre estava sola."

Així de cru és el relat de l'Álex, que ara fa quart d'ESO i explica que aquest curs està molt millor. Però a primària va viure el bullying en primera persona i, després, en l'adolescència, angoixa i atacs de pànic.

Falses creences

El prejudici diu que les altes capacitats van associades per se a la falta d'habilitats socials, però "això no és cert", assegura Mònica Cortés Andreu, coordinadora del Grup de Treball sobre Altes Capacitats del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya:

"El que sí que passa és que, de vegades, és molt difícil trobar iguals que els entenguin i amb qui puguin compartir els seus mateixos interessos".

Guillem Planisi i Blanquer, pare de l'Álex, diu que "et sents del tot desemparat pel sistema". Per la Fanjac, "el problema de base és el desconeixement tan gran que hi ha socialment i també a la comunitat educativa, i fins i tot en la de la salut". 

I és que, fins ara, ni en els estudis de mestre ni de psicologia ni de pedagogia hi ha formació específica en aquest àmbit, es queixa Mònica Cortés Andreu. 

Justament aquest divendres 14 de març, Dia Mundial de les Altes Capacitats, la consellera Esther Niubó ha anunciat la creació de la primera Càtedra d'Altes Capacitats a Catalunya. Se signarà dimarts en un acte al Palau Robert, juntament amb la Universitat de Girona (UdG) i l'Associació Promotora de la Fundació d'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats (Fanjac).  

Aquesta formació és molt necessària perquè hi ha moltes falses creences entorn de les altes capacitats. Elena Oyaga exposa que "no han de ser nens que treguin deus en tot. Els treballs no els han d'entregar tots perfectes, pulcres, a l'hora, i no són nens que s'hagin de comportar correctament a l'escola". Aquestes qualitats només descriuen una petita part d'aquests infants, que poden tenir perfils molt diferents.

"M'avorreixo a classe i acabo desconnectant: a vegades faig dibuixos o penso en lletres de cançons i també, si estic molt cansada, dormo una miqueta."

Tot això que li passa a l'Álex no és excepcional, els passa a molts. La metodologia d'ensenyament del sistema educatiu no s'adequa a les seves necessitats "perquè hi ha molta repetició i seqüencialitat", aclareix Mònica Cortés Andreu:

" Ells necessiten aprendre d'una manera més global, més generalitzada: anar del global al particular."

Menys repeticions i més reptes

La repetició els desespera. I precisament per això, on l'Álex té més problemes és en les assignatures que li agraden més. "Són les que aprèn més de pressa i de seguida perd la motivació, perquè aviat s'ha acabat tot", explica el seu pare.

Per exemple les matemàtiques: "M'encanten i estava molt motivada, però després es repetien, sobretot amb les fraccions, ja no podia més". Aquestes criatures necessiten reptes, i si no els tenen, el que fan és desconnectar. Ho explica Elena Ogaya:

"Imagina un nen que sap comptar fins a un milió i aquest any a classe comptarà fins a vint, però és que el curs que ve potser compta fins a cent". 

Aquests alumnes, segons detalla la psicòloga Cortés Andreu, "només escolten una vegada, ells ja saben que això es repetirà i desconnecten; aleshores, potser es perden alguna cosa important, perquè entremig de les repeticions potser han dit que demà s'ha d'entregar un treball". 

Per això no sempre treuen gaires bones notes. Hi ha diverses estratègies per pal·liar-ho. Una d'elles és l'enriquiment curricular. Però això no vol dir més feina, aclareix Mònica Cortés: "Perquè si no, ho viuen com un càstig, que torna a ser repetitiu; quan tenen assolit un concepte, no els cal repetir-lo tantes vegades, el que se'ls ha de donar és alguna cosa diferent".   

Una altra mesura pot ser saltar-se un curs, cosa que "sí que funciona, si es fa bé". Això implica que tots els actors hi estiguin d'acord: en primer lloc, el nen, però també la família, l'escola i l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Educativa). 

En el cas de l'Álex, ho veien clar ella mateixa, els seus pares i l'escola, però l'EAP "no ho veia clar", lamenta el seu pare. "Com que és nena, és introvertida i no molesta. Van dir que tenia TEA (trastorn de l'espectre autista)", tot i que ella té dos informes d'altes capacitats, des del sistema públic i privat. Elena Ogaya, de la Funjac, apunta que això "passa sovint":

"Als que són introvertits els etiqueten de TEA, i els que són extravertits els acostumen a etiquetar de TDAH, pel desconeixement de les altes capacitats."

Falta de formació 

Es queixen que hi ha disparitat de criteris entre EAPs. A banda, actualment hi ha pocs psicòlegs especialitzats i encara menys amb l'acreditació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que ara certifica els coneixements i l'experiència en aquest camp. 

I a més, hi ha un biaix de gènere. Segons el Departament d'Educació i Formació Professional, el curs passat hi havia identificats a Catalunya 4.191 alumnes amb altes capacitats. D'aquests, 2.731 --prop de dos terços-- eren nois, i 1.460 --un terç--, noies. 

Però la literatura científica internacional no descriu diferències entre gèneres, amb la qual cosa es dedueix que les nenes passen desapercebudes, segons Mònica Cortés Andreu: "Perquè no són disruptives a l'aula i tenen una gran capacitat d'adaptació". Elena Ogaya constata com es percep en l'imaginari col·lectiu:

"Les nenes són estudioses i molt aplicades, però els intel·ligents són els nens."

Mentrestant, a poc a poc, l'Álex va trobant el seu lloc en l'àmbit social. Té amigues i gaudeix tremendament de les seves aficions: la música i l'art. En l'àmbit acadèmic, però, la preocupació és més gran:

"Ara és quan em comencen a donar notes d'exàmens i per ara no ha anat del tot malament, però tampoc bé". 

Talent que es perd pel camí de la desmotivació. Sobretot per ella, però també com a societat, potser no ens ho podem permetre.