Així controla Amazon els repartidors que subcontracta: "Som treballadors a la carta"
TV3 accedeix a documents i testimonis que detallen el seu dia a dia, en el punt de mira d'Inspecció: pressions, flexibilitat i incertesa amb contractes d'ETT
"Cada dia a les 8 del vespre he d'estar pendent del mòbil per saber si l'endemà em toca repartir. M'ho diuen per WhatsApp, i si estic a la llista, he de ser-hi a primera hora i esperar que em donin ruta. Tot i anar-hi, si no me'n donen, torno a casa sense cobrar res". Ras i curt és el dia a dia d'un repartidor de qualsevol de les subcontractades amb què opera Amazon.
Però a més de la incertesa, tenen pressions per entregar tots els paquets amb el risc de ser penalitzats, tot plegat amb contractes d'ETT d'obra i servei que poden esfumar-se en qualsevol moment si hi ha cap queixa o reivindicació. "Els nostres contractes poden extingir-se amb el sol fet que no hi hagi feina", explica un repartidor.
Però aquests són només alguns dels exemples de tot un engranatge perfectament coordinat perquè Amazon pugui repartir tants paquets com calgui al mínim preu possible. De fet, fa pèrdues, ja que el model és insostenible, però elimina competència. I tot i que aquest procés el fan empreses externes, una acta d'Inspecció de Treball a la qual ha tingut accés TV3 detalla que és Amazon qui monitoritza els repartidors a través de la seva aplicació, i qui també pren decisions que sobrepassen qualsevol límit amb un proveïdor, com obligar a contractar uns treballadors o altres a través d'una formació.
Per tot això, Inspecció ha determinat que hi ha una cessió il·legal de les repartidores a Amazon, i ha multat amb 1,2 milions d'euros totes dues parts. Una multa simbòlica, però que destapa els budells d'un sistema profund i que Amazon ja ha dit que defensa perquè genera llocs de treball. Per això, està estudiant recórrer la multa, i no n'hi ha per menys, ja que el seu advocat, segons ha pogut saber TV3, jugava fins fa cinc anys a l'altre bàndol: era director general d'Inspecció de Treball a Madrid.
Una externalització extrema
Mai s'han preguntat quin és el secret d'Amazon? O com el seu propietari ha pogut amassar una fortuna de 200.000 milions de dòlars?
El model és el que està copiant tota la "gig economy" o nova economia, com Uber amb els cotxes o Deliveroo amb el menjar a domicili: externalitzar costos fins a l'extrem i tenir treballadors disponibles que només cobrin si treballen, per tant, una de les parts més importants de l'estructura de costos es minimitza.
No ho diu qualsevol, sinó l'exvicepresident d'Amazon (AWS), Tim Bray, entrevistat per TV3. "Models com Uber, Deliveroo o la mateixa Amazon no són empreses tecnològiques. Troben la manera de subcontractar els treballadors i treure-se'ls de sobre. És una merda."
En el cas d'Amazon Espanya, l'empresa no reparteix directament amb treballadors propis, com sí que ho són els dels magatzems. Bray assegura que "les condicions dels magatzems no són tan dolentes, sí les dels subcontractats".
Els repartidors són l'última baula d'una cadena d'externalitzacions eterna: Amazon subcontracta repartidores com OTL, One Motion o Instapack, però aquestes no contracten directament els repartidors. Els seus repartidors treballen a través d'empreses temporals (ETT) com Job and Talent, Manpower o Externa, amb contractes d'obra i servei. Normalment, els fan contractes de 25 hores que els permeten adaptar les jornades dels repartidors a les necessitats d'Amazon, per tant, a la pràctica, són treballadors a la carta.
Pressions de "desconnexió" si no entrega
Els repartidors viuen en una constant pressió per repartir tots els paquets que rebin. Alguna vegada un repartidor l'ha trucat perquè no l'ha trobat a casa dient-li si pot deixar el paquet a un veí, tiet, botiga o conegut seu, oferint-se fins i tot a venir en un altre moment? No és per simpatia. Els repartidors tenen penalitzacions si tornen al magatzem amb gaires paquets sense entregar, fins i tot en els casos en què no sigui culpa seva. "Hem d'adaptar la nostra jornada laboral i fer les hores que calgui per entregar tots els paquets que portem."
Ho recull el document d'Inspecció: "El control d'Amazon no acaba aquí, en funció del número de concessions (retorns) de cada conductor, la companyia ha establert una acció disciplinària que pot donar lloc al bloqueig de l'usuari del conductor, cosa que li impediria treballar. És el que Amazon denomina 'off boarding', eufemisme de ser acomiadat".
Una lliga per veure qui reparteix més
La pressió i competitivitat de les repartidores, que han adoptat el model nord-americà, va fins al límit de tenir una lliga. Guanya qui fa més entregues, per això les repartidores pressionen perquè no hi hagi cap "concessió" (retorns), fins al punt d'amenaçar-los amb la "desconnexió". Quedar primer significa tenir més entregues, és un cercle viciós.
"No pots venir aquí amb paquets, has de buscar alternatives", criden a un repartidor. Ell es defensa: "Quina culpa en tinc jo si el client no hi és i no m'agafa el mòbil?" Són situacions comunes, en què l'encarregat de la repartidora és un home de palla controlat per Amazon.
Amazon fa una llista d'aptes i no aptes
Inspecció assegura que les repartidores no tenen cap poder. Ni tan sols a l'hora de contractar treballadors, ja que abans de signar res, Amazon fa una formació als repartidors amb la qual elabora una llista d'aptes i no aptes. Si el treballador és apte, serà contractat per la repartidora; i si no és apte, no hi haurà cap relació laboral.
No només això: el mitjà principal és l'aplicació amb la qual Amazon controla i monitoritza totes les rutes dels repartidors. "Si surts de la ruta o veuen alguna cosa, et truquen. Si paro a menjar, tot i que tingui la meva mitja hora, també et trucaran per dir-te que què fas. I jo els dic: 'Són les dues de la tarda!'"
Qui truca no és treballador d'Amazon, és un encarregat de la repartidora subcontractada, però que és físicament a Amazon. El problema és que Inspecció diu que aquell "dispatcher" és un mer home de palla: "Queda acreditat que la repartidora no exerceix un control sobre l'activitat dels seus treballadors, sinó que la figura de l'encarregat només existeix perquè Amazon ho imposa al contracte. És una simple corretja de transmissió".
La figura del "dispatcher" és clau, perquè és qui assigna les rutes. Molts repartidors, si volen canviar d'empresa, entren en una llista negra, ja que els "dispatchers" de les diferents empreses repartidores parlen entre ells i els bloquegen, segons expliquen els mateixos afectats.
Tota aquesta cadena que sembla distòpica, l'ha retratat Ken Loach al seu últim film, "Sorry we missed you" (2019), en què explica la vida d'un repartidor de classe obrera que malviu entre precarietat. Però tot i que sigui un tòpic, la realitat sempre supera la ficció.
- ARXIVAT A:
- Tecnologia